30/8/09

"Tornar a l’escola", de l’Albert Geronès

Aviat tots els nens i nenes de Catalunya tornaran a l’escola. Alguns ho estan desitjant, mentre que d’altres no volen sentir-ne parlar. Però no parlaré dels nens, sinó dels mestres i de com utilitzen les noves eines tecnològiques que tenen a l’abast. Avui, aprofitant que era diumenge i podia relaxar-me una mica davant l’ordinador, m’he entretingut visitant el nou bloc de l’Albert.

Fa temps que l’Albert escriu en el seu “
No et deixis atrapar” i també compartim “El Far del Maresme”. Però no en té prou amb això i, periòdicament, col·labora a Capgrós.com amb la seva columna “Els temps que corren”. Ara, amb la seva tornada a l’escola, després d’anys als despatxos del Departament d’Educació, ha obert un nou espai on hi penja les seves reflexions entorn a la bonica i important tasca d’educar. Espai que ha batejat amb el nom de “Tornar a l’escola”.

Doncs, com deia, avui m’hi he entretingut llegint-lo i no m’estranya que rebi un grapat de visites diàries. De fet, l’Albert és un mestre experimentat, especialista en ciències socials, que coneix molt bé el funcionament de l’educació al país i que col·labora amb editorials dedicades al llibre de text. Tot això garanteix que les seves reflexions seran interessants, tan pels professionals com pels que no ho són però senten interès pels temes educatius.

Us ho recomano. Visiteu “
Tornar a l’escola”. Val la pena!!

29/8/09

La Ciutat torna a bullir d’activitat i festa

Just un mes després de Les Santes i passats els dies en que els carrers de la ciutat eren deserts sota el sol, tothom va tornant a casa. Però “la calor encara apreta” i les festes populars són una meravellosa excusa per sortir a passejar i trobar-se amb els veïns quan arriba el vespre.

Aquest cap de setmana és el torn de la
Serenata del Carrer de Sant Ramon, una de les més antigues festes de carrer de la ciutat, i la Superfesta Popular del Barri de Cirera.

Tot i que no és un any fàcil per sortir a demanar col·laboració, els de Cirera, amb una magnifica organització i un
nombrós grup de veïns treballant en preparar tots i cadascun dels actes, han aconseguit tirar endavant un magnífic programa per a tota la setmana.

A més, no han deixat passar l’oportunitat de tenir a l’alcalde i part del seu equip a la inauguració per exposar, en públic, les seves queixes i reivindicar espais per a la pràctica no competitiva de l’esport. El regidor del ram ha rebut una bona reprimenda.

27/8/09

Suport a la Candidatura Josep Artigas al "Premi Josep Parera"

Josep Artigas m'explica com avancen les obres a Sokone (2006)

Des de Caldes Solidària i l'Ajuntament de Caldes de Montbui s’està impulsant la candidatura de l'escolapi i cooperant calderí JOSEP ARTIGAS al premi que otorga Caixa Penedès, anomenat "Premi Josep Parera", i que premia a persones i organitzacions socials que han destacat per la seva dedicació al servei del desenvolupament comunitari en l`àmbit social, humanitari i/o solidari.

L'objectiu és divulgar de nou la llarga trajectòria d'en Josep al Senegal, la seva feina i dedicació i, perquè no, també la seva persona. L'organització del premi, l'Obra Social de Caixa Penedès, premia als guanyadors amb una dotació econòmica de 50.000 €. El segon objectiu de la candidatura no seria una altre que invertir aquesta valuosa quantitat al servei de la feina d'en Josep al Senegal, on com mai ha deixat de fer, treballa intensament per al desenvolupament rural, sobretot en la vessant més educativa i de formació, i en comunitats pobres.

Una de les coses que pot donar força a la seva candidatura és fer arribar CARTES DE RECOLZAMENT explicant els motius pels quals es dóna suport a aquesta candidatura. L'únic problema és que hi ha poc temps, ja que cal de disposar de les cartes màxim el dia 3 de setembre (el dia 5 és la data límit per lliurar tota la documentació a l'organització). Per enviar-les, es poden adreçar a info@caldessolidaria.org.

L’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal, que ha treballat amb en Josep Artigas per tirar endavant diversos dels seus projectes ha aprovat avui donar suport a la candidatura, així com demanar a altres persones i entitats que s’hi sumin.

26/8/09

Ens ha deixat el P. Augusto Subias

Navegant per internet, mentre cercava informació del CEFAI (servei per a la inserció laboral i d’assessorament per a la creació del propi negoci als joves senegalesos), descobreixo que ha mort, als 93 anys, l’escolapi aragonès Augusto Subías, que ha passat 30 anys treballant per revitalitzar el Santuari i el Museu de Peralta de la Sal amb la història de l’Escola Pia i del Fundador, Josep de Calassanç, del qual ahir en celebràvem la Festa.

Vaig conèixer al P. Subías fa molts anys, en un cap de setmana que un nombrós grup de l’Escola de Pares vam anar al Alberg-Santuari que els escolapis tenen al poble on va nàixer el fundador. Ja era un home gran, però amb molta empenta. Ens va porta a visitar les salines, l’olivera on la tradició diu que el Dimoni es va aparèixer al Sant i, sobretot, ens va acompanyar a fer un recorregut pel Museu i ens va explicar la història de cada objecte i cada quadre. Em consta que, aquest estiu encara tenia forces per concelebrar amb la nova Congregació General.

Segur que Josep de Calassanç l’ha acollit amb el braços oberts al costat del Pare.

23/8/09

El CE Mataró segueix tenint un futur complicat

Tot i que el Mataró ja coneix quin serà el seu calendari de partits per a la propera temporada, lamentablement, el seu futur com a club encara no està clar.

Ahir es va disputar la XXIIa edició del Trufeu Iluro, amb una important derrota davant el CD Blanes, equip de tercera divisió. Pel que fa a la part esportiva, més enllà del resultat, el Mataró té un equip bastant jove i amb una plantilla amplia, que, treballant fort, pot fer un digne paper a la categoria que li ha tocat jugar i, com que tot és obert, no hem de perdre l’esperança d’un ascens. També el Sr. Josep Ribas torna a fer de fotògraf oficial, absolutament amateur, del club.

Pel que fa al club, tot és una incògnita. Ningú sap donar explicacions de quina és la situació real, de qui mana a l’entitat i de si li serà permès de jugar a la vista de les denúncies interposades per exjugadors i extècnics, especialment la del Sr. Creixell.

És una llàstima que una entitat gairebé centenària i que porta el nom de la ciutat tingui el futur tant complicat com el té el CE Mataró. Segur que la gestió no ha estat prou bona, però avui en dia, a l’esport i molt especialment al futbol, és impossible mantenir-se sense col·laboracions externes i el Mataró sembla que, des de fa temps, troba més impediments que suports. O els qui poden decidir posen límits (recordem les fitxatges d’enguany del Real Madrid) o ens plantegem una veritable política esportiva que sàpiga conjugar bé l’esport de base amb equips superiors que serveixin de referent i siguin utilitzats, també, per a promoció de la nostra ciutat
.

18/8/09

Segueix el desmuntatge de Can Fàbregas

Malgrat les al·legacions i els recursos presentats, mentre mitja ciutat és fora per vacances, l’empresa contractada per PUMSA segueix amb els treballs de desmuntatge de la Nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, que si a finals de juliol ja no tenia teulada ara veiem com s’han tapiat totes les obertures, preparant-la per ser tallada en porcions.

17/8/09

Les entrevistes de Salvador Sostres

Montse Nebrera
Si agafeu el diari AVUI d’avui i mireu la pàgina del darrera hi trobareu l’entrevista que Salvador Sostres fa a Montserrat Nebrera, una de les poques persones del PPC a la que val la pena escoltar i llegir.

Les entrevistes d’estiu que cada dilluns Sostres publica a l’AVUI són curtes i fàcils de llegir, a més, són directes, com és ell. Només fa una setmana que el diari publicava les preguntes a l’Artur Mas, de les que en Joan ja va parlar-ne al seu bloc. Quinze dies enrere, va ser el torn de Joan Puigcercós, amb una entrevista titulada: “Saura ha de triar entre els Mossos o tocar els bongos”. Ja us podeu imaginar com són les preguntes.

En el cas de Salvador Sostres, val la pena llegir també l’article del dia, on ell mateix comenta l’entrevista. Ho va fer amb Mas i avui ho fa també amb Nebrera, ambdós casos són els articles més llegits a l’edició digital del diari.

Us recomano que llegiu l’entrevista d’avui i que recupereu la de l’Artur Mas. Són lectures que aporten una mica de frescor a l’estiu i que ajuden a conèixer millor aquests importants personatges de la política catalana

14/8/09

Resultats de l’especulació quan hi ha crisi

Arinsal (Andorra)
El que segurament havia de ser un complex d’apartaments ha quedat en un edifici fantasma que fereix qualsevol sensibilitat.

8/8/09

Un altre Sant Domingo i un nou càntir

Formalment avui és el meu primer dia de vacances. Matí al mercat i esmorzar tranquil en família, com fa molta gent cada dissabte. Però abans de tornar a casa, sota un sol de justícia, passeig per la Fira del Càntir, una tradició de fa molts anys.

Enguany, forçats per les obres ala carrer Gran i aprofitant el calendari, els d’Argentona han separat la
Festa Major de la Fira del Càntir. Crec que ha estat una bona solució que ha ajudat a allargar els dies de visita dels que venim de fora, donant més oportunitat a la gent de la restauració per omplir els locals i evitant concentracions de vehicles i persones.

Com cada any, des de que va nàixer en Jordi, hem comprat el càntir de l’any. Ja en són 22, més quatre d’anteriors heretats de la meva sogre, 26 dels 59 que s’ha fet. Comencem a tenir problemes d’espai.

El del 2009 és un càntir etrusc en forma d’ànec, per a mi un dels més bonics que s’han fet i, si voleu veure-hi, un dels més còmodes tot i formant part de la categoria de càntirs ornamentals. Val la pena que llegiu el fulletó que cada any publica el Museu i que acompanya l’exemplar corresponent.

2/8/09

Aquesta setmana ETA ha tornat a matar

Aquesta setmana es complien cinquanta anys del naixement de la banda terrorista ETA i, els assassins, ho han volgut celebrar amb més atemptats, primer a Burgos, sense víctimes, tot i haver pogut ser una massacra, i l’endemà a Mallorca, amb dos agents de la Guàrdia Civil morts.

Vagi per davant que la mort de persones no està mai justificada. Però fa cinquanta anys Espanya es trobava sota una dictadura. Una dictadura que torturava i, si calia, matava als que no estaven d’acord amb el poder. Tot això s’hauria de matisar molt i ja he dit que res justifica la mort de persones, però en tot cas, per alguns, la situació podia ser de “guerra”. Ara no cal matisar. Estem en un sistema democràtic i tothom pot utilitzar les seves eines per defensar els seus ideals. Ara no hi ha excusa i qui mata només té un nom, que és el d’assassí.

Estic convençut que la persecució policial, que cal fer, pot crear més reaccions armades i estic a favor d’una sortida dialogada, però, per arribar-hi és imprescindible que ETA deixi de matar. Si bé és veritat que han existit treves i mai sabrem si els governants van fer tot el que estava a les seves mans per aprofitar-les, no és menys cert que sempre hi ha algú que acciona el detonador o prem el gallet i només aquest és el responsable de les morts.

Vull que s’acabin els atemptats, que no hi hagi més ferits i, sobretot, que no tinguem més morts. No m’agrada, encara que ho faré sempre, signar mocions de condemna, ni fer minuts de silenci que mai tornaran la vida a ningú.