Aquesta setmana es complien cinquanta anys del naixement de la banda terrorista ETA i, els assassins, ho han volgut celebrar amb més atemptats, primer a Burgos, sense víctimes, tot i haver pogut ser una massacra, i l’endemà a Mallorca, amb dos agents de la Guàrdia Civil morts.
Vagi per davant que la mort de persones no està mai justificada. Però fa cinquanta anys Espanya es trobava sota una dictadura. Una dictadura que torturava i, si calia, matava als que no estaven d’acord amb el poder. Tot això s’hauria de matisar molt i ja he dit que res justifica la mort de persones, però en tot cas, per alguns, la situació podia ser de “guerra”. Ara no cal matisar. Estem en un sistema democràtic i tothom pot utilitzar les seves eines per defensar els seus ideals. Ara no hi ha excusa i qui mata només té un nom, que és el d’assassí.
Estic convençut que la persecució policial, que cal fer, pot crear més reaccions armades i estic a favor d’una sortida dialogada, però, per arribar-hi és imprescindible que ETA deixi de matar. Si bé és veritat que han existit treves i mai sabrem si els governants van fer tot el que estava a les seves mans per aprofitar-les, no és menys cert que sempre hi ha algú que acciona el detonador o prem el gallet i només aquest és el responsable de les morts.
Vull que s’acabin els atemptats, que no hi hagi més ferits i, sobretot, que no tinguem més morts. No m’agrada, encara que ho faré sempre, signar mocions de condemna, ni fer minuts de silenci que mai tornaran la vida a ningú.
Vagi per davant que la mort de persones no està mai justificada. Però fa cinquanta anys Espanya es trobava sota una dictadura. Una dictadura que torturava i, si calia, matava als que no estaven d’acord amb el poder. Tot això s’hauria de matisar molt i ja he dit que res justifica la mort de persones, però en tot cas, per alguns, la situació podia ser de “guerra”. Ara no cal matisar. Estem en un sistema democràtic i tothom pot utilitzar les seves eines per defensar els seus ideals. Ara no hi ha excusa i qui mata només té un nom, que és el d’assassí.
Estic convençut que la persecució policial, que cal fer, pot crear més reaccions armades i estic a favor d’una sortida dialogada, però, per arribar-hi és imprescindible que ETA deixi de matar. Si bé és veritat que han existit treves i mai sabrem si els governants van fer tot el que estava a les seves mans per aprofitar-les, no és menys cert que sempre hi ha algú que acciona el detonador o prem el gallet i només aquest és el responsable de les morts.
Vull que s’acabin els atemptats, que no hi hagi més ferits i, sobretot, que no tinguem més morts. No m’agrada, encara que ho faré sempre, signar mocions de condemna, ni fer minuts de silenci que mai tornaran la vida a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada