Formalment avui és el meu primer dia de vacances. Matí al mercat i esmorzar tranquil en família, com fa molta gent cada dissabte. Però abans de tornar a casa, sota un sol de justícia, passeig per la Fira del Càntir, una tradició de fa molts anys.
Enguany, forçats per les obres ala carrer Gran i aprofitant el calendari, els d’Argentona han separat la Festa Major de la Fira del Càntir. Crec que ha estat una bona solució que ha ajudat a allargar els dies de visita dels que venim de fora, donant més oportunitat a la gent de la restauració per omplir els locals i evitant concentracions de vehicles i persones.
Enguany, forçats per les obres ala carrer Gran i aprofitant el calendari, els d’Argentona han separat la Festa Major de la Fira del Càntir. Crec que ha estat una bona solució que ha ajudat a allargar els dies de visita dels que venim de fora, donant més oportunitat a la gent de la restauració per omplir els locals i evitant concentracions de vehicles i persones.
.jpg)
Com cada any, des de que va nàixer en Jordi, hem comprat el càntir de l’any. Ja en són 22, més quatre d’anteriors heretats de la meva sogre, 26 dels 59 que s’ha fet. Comencem a tenir problemes d’espai.
El del 2009 és un càntir etrusc en forma d’ànec, per a mi un dels més bonics que s’han fet i, si voleu veure-hi, un dels més còmodes tot i formant part de la categoria de càntirs ornamentals. Val la pena que llegiu el fulletó que cada any publica el Museu i que acompanya l’exemplar corresponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada