30/7/09

Hemeroteques

En Francesc m’envia un enllaça a una notícia publicada al diari digital e-notícies i em diu que: “Estaria bé que el reenviéssim a quanta més gent millor”.

Penso: de que deu anar? I per saber-ho clico sobre l’enllaç. És un article a e-notícies que comença dient: “Un vídeo anònim penjat a youtube denuncia "les mentides" del president de la Generalitat, José Montilla, i del conseller d'Economia, Antoni Castells, pel que fa al finançament”. No puc continuar sense mirar-me el vídeo. Després llegiré el que queda de l’article.

És evident que les hemeroteques fan un gran servei a la veritat, per què no les utilitzem més? Mireu el vídeo, val la pena.

29/7/09

Santes 2009: Anem a tancar

La Família Robafaves al lloc on dormiran fins la propera sortida

L’”Anem a Tancar” és un acte tradicional del darrer dia de Santes. Les figures, acompanyades d’un elevat nombre de famílies, surten de l’Ajuntament per anar a Can Marfà, el seu lloc de residència habitual. Pel camí, qui vol pot provar de portar-les i, si s’atreveix, fer un ball. En Joan va caminar un bon tros portant l’Àliga, la figura més institucional de totes, aquest any que aquest qualificatiu s’ha posat de moda en els parlaments de l’alcalde.


27/7/09

Santes 2009: L’Ofici

Assistir a l’Ofici de Les Santes en un lloc com el que ocupa la Corporació és un privilegi. Els regidors, amb l’alcalde al capdavant, i les autoritats convidades ocupen els primers bans de la Basílica de Santa Maria, a prop de la coral, verdadera protagonista de la Celebració.

Entenc el paper que es reserva a les autoritats, però cada any penso que potser no caldria ocupar els bancs centrals, que podrien deixar-se pels feligresos habituals del Temple. És un sentit una mica contradictori, però no puc evitar el dubte.

En tot cas, l’Ofici és l’acte central de la Festa Major. Més enllà de la religiositat, és un concert excepcional que tots els mataronins i mataronines haurien de conèixer i assistir-hi, com a mínim, un vegada a la seva vida. En el meu cas, abans de formar part del Consistori no havia aconseguit quedar-m’hi durant les tres hores que dura, però cada any escoltava una part des del portal pel Fossar Xic. Si no ho fet encara, apunteu-vos pel 2010. Per aquella porta anireu a parar prop de l’altar Major i al coincidir amb el creuer i passa una mica d’aire que és molt d’agrair
.

23/7/09

Santes 2009: en Robafaves arriba a l’ajuntament

Aquest vespre en Robafaves arribava dalt d’un camió a l’ajuntament. Feia poca estona que havia despertat del seu son a Can Marfà per venir a presidir els actes més importants de Les Santes, la nostra Festa Major, com fa cada any.

Ja fa dies que les Santes Esportives ens han portat tot tipus de competicions, però serà demà que amb la Gegantada i les Havaneres començarem a tenir regust de programa de Festa Major. Divendres, amb la Crida hi entrarem oficialment i dilluns serà el dia fort. Miraré d’assistir i participar a tants actes com em sigui possible i el cos aguanti.

17/7/09

La dita MOLT grossa

Hi arribo a través del Facebook d’en Dessmond. Una notícia a l’e-notícies afirma que “El PSC acusa CiU de rebutjar Montilla pel seu origen”. El senyor Miquel Iceta, El vicesecretari primer i portaveu del PSC, fa declaracions afirmant que “lamenta que la federació nacionalista no accepti el President per no tenir pedigrí català". Sembla que han estat en una entrevista a Com Ràdio, la seva emissora. Bé! De fet, ara tot és seu.

Parlant del senyor Iceta em venen al cap molts adjectius, però per prudència, per educació i, sobretot, per respecte als socialistes de bona fe, que també n’hi ha, no els diré. Però per algú que se sent nacionalista, militant de CDC i fill de la immigració dels anys 40/50, sentir això és una bestiesa tant gran, tant, que sembla impossible que un dirigent del partit que governa aquest país ho hagi pogut dir.

Segurament ho deu haver dit pensant en un públic determinat, però, en tot cas, segur que no ho ha dit pensant en afavorir la integració de totes les persones que viuen a Catalunya. La frase és, sens dubte, una frase que vol l’enfrontament. Polítics que cerquen això no se’ls mereix Catalunya. Ni que tinguin “pedigrí català”.

16/7/09

“Mataró es mereix una altra manera de ser governada”

“Nosaltres hem fet la nostra feina: per una banda control del govern i per l’altra aportar propostes”. Així va començar en Joan la seva intervenció n el debat que sobre el mig any de mandat municipal va emetre ahir TVMataró.

Pel que fa al govern, a tall d’exemple, va ressaltar que necessita gastar 10.000 euros per defensar-se davant els tribunals, “deu ser que alguna cosa no s’ha fet prou be”. Per l’altra, també va fer notar que algun grup de l’oposició ha presentar recursos importants davant els tribunals, mentre que “nosaltres hem estat responsables i hem treballat on corresponia” va afegir.

Va destacar propostes de CiU com utilitzar la Nau Gaudí com embrió del Museu Bassat, “primer no ens van escoltar però ara han rectificat”, va dir; els Serveis Territorials d’Educació; les propostes d’austeritat per fer front a la crisi; la utilització de l’espai IVECO-PEGASO com aparcament o l’aposta pel Front de Mar, que amb la incorporació del PP s’ha passat a dir Mataró Marítim. I així, va seguir donant exemples de que el govern va a remolc de CiU en molts projectes. La transparència i l’exemple de “Mataró Transparent” (bloc que on CiU ha anat penjant diferent informació municipal elaborada de forma voluntària per militant i simpatitzants) van ser altres temes del primer torn.


Quan va tornar a agafar la paraula, va ser per tractar els problemes socials derivats de la situació econòmica actual i va dir que “la millor política social és que la gent tingui una feina”. No va oblidar-se de MaresmeDigitalTV. “Ens queixem dels serveis que hem de donar i no ens pertoquen i ens hem embolicat en una cosa que ningú ens demanava. Actualment l’aportació del Consorci Digital Mataró Maresme al canal públic de televisió la paga pràcticament tota l’Ajuntament de Mataró, tothom s’ha tirat enrere i hem quedat sols”. Per acabar aquest segon torn repetint una vegada més que CiU defensa un TecnoCampus que sàpiga atraure empreses, però no un edifici universitari innecessari atesa la davallada generalitzada de nombre d’estudiants.

Arribat aquest punt el debat va prendre un altre to, introduint temes de gestió urbanística, com Can Fabregas i de Caralt i la vinguda del Corte Inglés. Aquí en Joan va deixar clar, una vegada més, que CiU vol està a favor que vingui l’operador comercial, però sempre ha defensat unes instal·lacions que integrin l’edifici catalogat i d’unes dimensions que li permetin fer de locomotora i garanteixin que no perjudicarà al comerç existent a l’actualitat. Mora va acabar aquesta part amb l’afirmació que: “Només ens en sortirem aprenent a gestionar molt millor”.

Al torn final, va qüestionar la forma en que es van portar els fets de la batuda dels mossos contra 72 adreces on, presumiblement, s’hi feien activitats il·legals regentades per persones de nacionalitat xinesa. Especialment, va qüestionar el fet que l’alcalde no s’hagués imposat davant la Conselleria d’Interior. Va acabar lamentant l’absència de l’alcalde al debat, que d’aquesta manera privava als ciutadans de conèixer el seu posicionament. “Mataró es mereix una altra manera de ser governada”, va sentenciar.

Pels que els hi agrada trobar un vencedor en els debats, crec que va ser indiscutiblement en Joan. Va ser-ho davant uns “adversaris” que repetien els discursos de sempre i un representant socialista a la defensiva, fins i tot quan ningú l’acusava, com el que sap que ha fet una malifeta i desconeix si l’han descobert o no.

15/7/09

Torre de Guaita


Ahir es va constituir el Parlament Europeu en la seva setena legislatura i va elegir el seu nou president, que, per primera vegada, procedeix de l'exbloc comunista. La personalitat que farà història és el polonès Sr. Jerzy Buzek, que s’ha estrenat avisant Rússia que la UE "no cedirà mai" en la defensa dels drets humans.

Ramon Tremosa es va estrenar com a diputat i avui mateix ha obert un nou bloc personal que anomena “
Torre de Guaita”, el qual ha inaugurat escrivint sobre el primer dia a la cambra d’Estrasburg i on promet deixar-hi les seves vivències a la cambra europea.

Algú parlava fa pocs dies del silenci de Tremosa a la xarxa. Personalment crec que ha estat de les persones més actives de les que van ser elegides el passat dia 7 de juny. Està clar, però, que no dec ser parcial i també és en qui més m’he fixat.

En tot cas,
aquí teniu l’adreça del bloc d’en Tremosa, perquè pugueu jutjar vosaltres mateixos si, a partir d’avui, és o no actiu a la xarxa.

12/7/09

CiU rebutja la proposta de finançament

Poca estona després de la roda de premsa d’ERC anunciant que acceptava la proposta del govern central pel finançament de Catalunya, Felip Puig apareix en directe parlant en nom de CiU.

En el moment de penjar aquest vídeo, Felip Puig encara està responent les preguntes del periodistes presents a la sala de premsa de CDC.

Primera part

Segona part
Llegiu aquí la nota de premsa

Sobre la celebració de l'Onze de Setembre

Marta Alòs, presidenta del CN, llegeix la proposta

Davant el descafeinament de la celebració de la nostra Diada Nacional des de que el Tripartit governa Catalunya, el Consell Nacional de CDC celebrat ahir va aprovar, a proposta de l’Agrupació de Barcelona, la següent Proposta de Resolució:

Els darrers anys s’ha observat una sensació d’estancament i pèrdua d’importància dels tradicionals actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya.

La política del tripartit de prioritzar l’acte oficial de la Ciutadella, paral·lelament a relegar i arraconar socialment i mediàtica, els actes tradicionals del Fossar de les Moreres i de l’ofrena al monument a Rafel Casanovas, ha aconseguit afectar aquestes celebracions, de manera especial l’ofrena del dia 11 al matí.

Els constants impediments, problemes i dificultats organitzatives imposades de manera premeditada pel Govern tripartit, han aconseguit treure lluïment i relegar la importància de l’ofrena al monument a Rafel Casanova, l’acte històric i simbòlic més important dels que es celebren en commemoració dels fets de l’11 de setembre del 1714.

Davant de l’actual situació de Catalunya, constantment menyspreada pel Govern de l’estat i pels principals partits d’àmbit estatal, amb l’Estatut reiteradament incomplert i pendent de la sentència del Tribunal Constitucional, amb el finançament aturat i negociat a la baixa, i amb una greu crisi econòmica, i fins i tot moral, creiem necessari recuperar l’esperit reivindicatiu de la Diada Nacional de Catalunya i recuperar la tradició i importància d’aquesta simbòlica data, tot donant un nou impuls als actes commemoratius al respecte organitzats per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en particular, i a tots els actes de la Diada en general.

És per aquest motiu que presentem la següent PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

El Consell Nacional de CDC demana:
1- Recuperar l’esperit reivindicatiu de la Diada Nacional de Catalunya.
2- Recuperar i prioritzar per davant de qualsevol altre, els tradicionals actes de commemoració de la Diada, com són l’acte al Fossar de les Moreres i l’ofrena a Rafel Casanova.
3- Fer arribar un escrit de protesta a les administracions competents per la relegació institucional a que s’han vist sotmesos els darrers anys els actes tradicionals de la Diada, de manera especial l’ofrena a Rafel Casanova. En aquest àmbit denunciem: l’escàs recorregut de l’ofrena, la disposició exagerada de barreres metàl·liques de seguretat, la llarguíssima espera a què es veuen sotmeses les delegacions que hi van a realitzar ofrenes, l’excessiu protocol de l’ofrena, la banalització de l’Himne Nacional de Catalunya per la seva excessiva i constant utilització.
4- Incrementar la informació pública sobre el significat i actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.
5- Impulsar la tradició de penjar senyeres als balcons l’11 de setembre de cada any.
6- Expressar el desig polític de que la Diada Nacional de Catalunya recuperi el caràcter de manifestació unitària dels anys 70 i 80.

11/7/09

Consell Nacional de CDC

Aquest matí s’ha celebrat el Consell Nacional de Convergència. S’ha fet, com és habitual, a Bellaterra i hi havia un complert ordre del dia.

Ha començat Felip Puig en aquells temes propis del funcionament del partit. Crec que s’ha destacar l’informe de la Comissió de Seguiment dels pactes amb Unió, que ha fet el seu portaveu, Lluís Rovira, conseller nacional de la Federació de Girona i membre de la Plataforma Desfederem-nos. Laq Conferència Nacional de CiU, la revisió del reglament i una Conferència Nacional Municipal per a finals d’anys són alguns dels temes tractats.

Quico Homs ha fet una valoració de la darrera campanya electoral per a les Eleccions Europees i Ramon Tremoa ens ha posat al corrent dels primers treballs com erurodiputat. Dimarts es constitueix el Parlament Europeu i sembla que les coses es presenten bé dins del Grup Parlamentari Lliberal.

La intervenció més esperada i més política del Consell ha estat la del Secretari General, Artur Mas. Mas ha parlat de dos temes: la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i del Finançament.

Sobre la Llei d’Educació ha justificat el vot perquè recull el 85% de les nostres aportacions i ha deixat molt clar que en l’educació ens hi juguem gran part del nostre futur.

El tema central, però, ha estat el Finançament. Ha deixat molt clar que si no es compleix el que diu l’Estatut, CiU haurà de dir que no hi està d’acord. Ha parlat extensament dels incompliments de Zapatero en terminis, xifres i en model i ha deixat molt clar el seu compromís de que quan CiU governi farà respectar l’Estatut, contràriament al que estaven fent Zapatero i el Tripartit de no respectar una llei orgànica com és l’Estatut, a més, aprovat pel poble de Catalunya.

Després de la intervenció de Mas, Jordi Pujol ha fet una cosa inhabitual. Ha pujat al faristol per intervenir, quan normalment ho fa des del seu lloc. Ho ha fet amb la seva energia característica i ens ha dit que no tinguem complexos, que ho hem fet bé, en Mas ho ha fet bé i que CiU ho va fer bé en els anys que va governar. Ens ha recordat quan ens deien que fèiem victimisme a l’hora de negociar més finançament i que moltes de les coses que ara pot fer el Tripartit és gràcies als diners que van aconseguir els governs de CiU.

El darrer tema, també de política catalana, ha estat la informació sobre la tasca feta per CiU al Parlament de Catalunya, presentat per Oriol Pujol. Molta incidència sobre el paper del “Consell de garanties estatutàries” i el comportament d’ERC que ha permès que existís una majoria espanyolista en aquest nou òrgan que substitueix el Consell Consultiu.

La LEC, encara que breument perquè ja havia estat tractada, el Pacte Nacional d’Infraestructures, l’Ús Social del Català, la Inutilitat de les mesures del govern per lluitar contra la crisi, el descens d’audiència de Catalunya Ràdio,.. ha estat altres temes tractats per l’Oriol.

Han estat quatre hores intenses de informació i debat.

8/7/09

Solidaritat en el futbol

No m’allargaré gaire. Cadascú que hi reflexioni.

Avui escoltava que el porter internacional del Real Madrid, el Sr. Casillas, havia anat a fer una visita a un infant de Mali al qual apadrina. Després he llegit que una vegada a l’any, juntament amb el tenista Rafa Nadal, organitza un partit solidari. Tot això dos dies després de la presentació de Cristiano Ronaldo, el jugador més car de la història, i que més de setanta-cinc mil persones gairebé assaltessin l’estadi per assistir-hi.

És just que es segueixin omplin els camps per pagar aquestes quantitats a vint senyors que corren darrera una pilota i a dos que l’esperen, mentre els nens de Mali i molts altres països no saben quin futur els espera?

Podria seguir parlant de l’efecte publicitari de la solidaritat de Casillas, però no cal, oi?

7/7/09

Banderes

Llegeixo a Capgròs.com que “CiU s’absté en la proposta de la CUP de retirar la bandera espanyola”. La notícia, tot i ser breu, recull l’esperit de la justificació de vot de Convergència i Unió, però el titular crec, modestament, que no és el adient. Per a mi, seria més apropiat dir: “La proposta de la CUP de retirar la bandera espanyola no prospera”.

CiU va ser el primer grup, fa molts anys, en presentar una proposta a favor d’un dels nostres símbols nacionals. La darrera la va presentar el 2006 i el 2007 va presentar-ne una d’alternativa a la primera presentada a Mataró per la CUP. El 2007 i el 2008, CiU es va abstenir de les propostes presentades per la Candidatura d’Unitat Popular, això que enguany ha sorprès tant.

CiU defensa donar als nostres símbols el valor que es mereixen i, per fer-ho, creiem que no cal anar en contra de ningú. Si hem deixat de presentar propostes i alternatives és perquè la intransigència de la CUP a l’hora de negociar modificacions en el redactat és la mateixa de la dels grups d’ideari espanyolista a l’hora de voler-ne parlar. CiU, però, no deixarà passar cap oportunitat per defensar en positiu els nostres símbols i una mostra la trobem al cor de la ciutat, amb la bandera que oneja durant tot l’any a la plaça de Santa Anna.

6/7/09

Veus de Mataró, de Xavier Amat

Molta gent coneguda, la majoria pertanyen al moviment veïnal de la ciutat. Hi ha molts històrics, com Rafael Cava o Paco Orozco, també alguns polítics, entre els quals hi veig, assegut a mitja sala, l’alcalde Robert. Arriba, com un entrevistat més, en Salvador Milà, que seu al meu costat.

Després d’una breu introducció de Jesús Nieto, president de la
FAVM, l’autor, Xavier Amat, introdueix un vídeo que per problemes tècnics no podem acabar de veure. Però, malgrat la pel·lícula prometia, la improvisació de l’autor no té preu. Algunes preguntes, diversos elogis, tots merescuts, i felicitacions.

Finalment, arriba l’hora de poder tenir el llibre que es presentava a les mans. Un disseny cuidat per a un repàs a la història de “Les lluites veïnals, explicades pels seus protagonistes”, com diu el subtítol del llibre “
VEUS DE MATARÓ”. Hi destaca el títol de l’entrevista a l’alcalde Mas: “Els líders veïnals són polítics fracassats”. Sembla que, una vegada més, Manel Mas surt amb to provocador. La polèmica està servida! Però el més important és que tenim un document que parla del moviment veïnal dels darrers cinquanta anys a Mataró i que el treball està fet per un professional que coneix bé aquest món i la seva gent. No us ho perdeu, compreu-lo i aprofiteu l’estiu per llegir-lo.

5/7/09

Matí de calor i alegries

Ahir va ser la inauguració de la reurbanització dels carrers de Santa Marta i Sant Agustí i la Festa dels veïns de Can Marchal, avui el Campionat d’Espanya juvenil femení de waterpolo i l’aniversari de la Casa Cultural Sabor Andalús.

Les noies del femení juvenil de waterpolo del CN Mataró jugaven el darrer partit de la lligueta de la fase final del Campionat d’Espanya sabent que ja eren campiones. El partit s’ha jugat en un bon ambient i una excel·lent organització del club de la ciutat. Ha estat un bon partit que ha acabat amb empat davant el Mediterrani, el segon classificat, el mateix equip que l’any passat va quedar davant les de casa en el torneig jugat a Madrid.

Quan les coses es fan ben i amb il·lusió acostumen a donar bons resultats i això és el que li ha passat a l’equip juvenil femení del CN Mataró. Moltes felicitats!!

Després una visita a la bona gent del Sabor Andalús que celebraven el seu aniversari. Bona companyia i ambient de celebració en un local replè de gent. Això sí, hi feia tanta calor com a la piscina. Sort que ens han convidat a picar i la beguda era gelada.

4/7/09

Alguns temes del Ple de juliol

A l’apartat del Ple de juliol on es tractaven el temes d’urbanisme, hi anaven tres propostes que no van tant a favor del ciutadà com el govern tripartit ens vol fer creure.

El Pla de Millora Urbana de Figuera Major, redactat amb la vista posada a fer content al soci petit perquè compleixi la seva particular promesa electoral de fer pisos contenidor, encara que sigui en contra de l’opinió dels veïns i sense cap benefici respecte la construcció convencional. Més enllà de l’edificabilitat, que no és un tema menor, la nova construcció no està gens clar que pugui tenir un preu de lloguer pels joves del que té la construcció tradicional i, ara per ara, ningú garanteix el rendiment del material.

Els usos administratius del Vapor Gordils, per tal que l’Estat hi pugui ubicar l’oficina de l’agencia tributària, privant als mataronins de gaudir d’un dels edificis catalogats de més valor patrimonial.

Els entorns del carrer Biada, un nou capítol de l’afer Fàbregas i de Caralt i una nova mostra que a “El Corte Inglés” se li fa un vestit a mida. La gran majoria de mataronins desitgem l’avinguda d’un operador comercial com aquest, però el govern no podria portar pitjor el tema, cada pas que dóna s’enfanga més i més. Ara
hem conegut que ha gastat 10.000 euros més IVA en la contractació d’advocats per defensar-se davant les investigacions de fiscalia. Si tinguessin el convenciment d’haver-ho fet tot correctament no caldria gastar-se els diners dels ciutadans, diners que poden ser més segons com vagin les coses.

3/7/09

El Grup d’Esquerra s’absté en les seves pròpies propostes

En temps i forma adequats, el Grup Municipal d’ERC a Mataró, va presentar una proposta de resolució demanant que la llei de consultes populars es tramités amb la màxima celeritat per dotar a la ciutadania de mecanismes per decidir.

També dins els terminis que cal fer-ho, CiU va manifestar als regidors d’ERC que donaria suport a la seva proposta i els hi va plantejar de fer petites modificacions per tal d’ampliar el consens, tot i deixar clar que de no fer-se, el suport de CiU es mantindria.

Arribada l’hora del Ple de juliol, després d’un matí amb un intens intercanvi de correus electrònics, el portaveu d’ERC ha presentat com a definitiva una proposta que no tenia res a veure amb la primera, amb text absolutament descafeïnat, on només una vegada i camuflada hi apareixia l’expressió “dret a decidir”, en el qual era fàcil endevinar-hi la intervenció del soci PSC-PSOE.

Davant aquesta situació, amb l’obligació de votar la proposta i tenint en compte que CiU va ser el primer grup a sumar-se al text original presentat per ERC, el grup de Convergència i Unió ha decidit recuperar la proposta inicial i tornar-la a presentar com alternativa.

Era previsible que Esquerra votés afirmativament ambdós textos, un perquè n’era el veritable autor i l’altre, encara que absolutament descafeïnat, perquè era producte del govern del qual forma part. Però deu ser tant elevant el grau de submissió al soci gran que finalment el partit independentista va abstenir-se en el text que ells mateixos havien redactat. Increïble!!