30/11/06

PREPARATS, LLESTOS, ... CANVI !

Ahir vaig ser a l'acte de la presentació de la candidatura de Ferran Falcó a les eleccions municipals de maig de l'any que ve a Badalona. A més d'en Ferran, van intervenir Artur Mas, President de Convergència i Unió i guanyador de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 1 de novembre, i Felip Puig, Portaveu de CiU al Parlament de Catalunya.

La Carpa Titus de Badalona, situada a la carretera de Mataró, era plena de gom a gom i Artur Mas i Felip Puig van elogiar la feina feta fins ara pel candidat, i van encoratjar-lo a guanyar les properes eleccions municipals a la ciutat de Badalona. El públic no era exclusivament convergent, hi havia gent amb la convicció que un canvi a Badalona, després de 30 anys amb la mateixa majoria, és absolutament necessari.

En Ferran va ser crític amb l'actual Govern Municipal i va expressar que l'Ajuntament de Badalona carrega d'impostos als seus ciutadans, però que els serveis donats continuen essent cada vegada més dolents, els emprenedors i els joves tenen cada vegada més dificultats per crear i desenvolupar els seus projectes i alguns barris resten bruts i abandonats pel Govern. Però lluny dels més pessimistes que pensen que ja res no es pot fer per millorar la ciutat, va ser contundent en afirmar que el canvi a la ciutat de Badalona és possible i l'equip que encapçala, com deia l'eslogan de l'acte està preparada i llesta per a que portar el canvi a Badalona.

28/11/06

LES ENTITATS ENS MOSTREN EL QUE FAN

Aquest cap de setmana vam poder visitar la 2a. Mostra d'Entitats de la ciutat. Va ser una proposta de CiU al Ple Municipal corresponent al mes de setembre de l'any passat, perquè des de Convergència sempre hem cregut en la força de les entitats i les persones que hi ha darrera de les iniciatives que tiren endavant. És per això que, malgrat trobar-nos a l'oposició, fem propostes com aquesta.

La Mostra ha estat un èxit. És per això que la primera cosa que hem de fer és felicitar als tècnics del Servei Municipal de Participació Ciutadana i a les entitats participants per la feina que han fet, no només durant aquests tres dies de la Mostra, sinó durant mesos de preparació. I, per què no? També a la regidora, que va saber acceptar una proposta d'un altre grup polític i reconeixeu-ho durant l'acte d'inauguració.

S'han complert dos objectius, per a mi, molt importants. Les associacions se'n han adonat que no estan soles, han tingut l'oportunitat de conèixer persones que fan una feina similar en el mateix o en altres camps, i els visitants han vist la riquesa de les entitats que té la ciutat i podran participar-hi segons les seves afeccions o inquietuds.

Ara toca fer-ne una valoració acurada per corregir les petites coses que puguin millorar-se, que no seran gaires, i començar a pensar en la propera. Felicitats a tothom que hi ha participat d'una o altra manera.

SOM CATALUNYA

Fa molts dies que no actualitzo el bloc. La feina en té part de culpa, però també la migració de "bloc.cat" a un nou servidor, que ha deixat algunes funcions sense funcionar correctament. Tinc problemes amb els enllaços i he perdut el comptador intern que em deia els visitants que rebia.

Mentre segueixo pensant que faig amb el bloc, si segueixo com fins ara o el trasllado a algun altre servidor, us deixo mirant aquest videoclip perquè veieu que encara sóc viu.


Videoclip de la cançó "Som Catalunya" interpretada per diferents artistes amb una lletra de Sergi Medialdea.
Produida i editada per: Boala Films

Dirigida per: Sergi Cervera i Pol Fuentes-Roget
Guió: Sergi Medialdea, Sergi Cervera i Pol Fuentes
Direcció de fotografia: Pol Fuentes
Ajudant de post producció: Marc Arisa
Veus: Natalia Morales, Sergi Medialdea, Jonathan Argüelles, Mireia Ortiz, Árpád Török, Ivan Llensa, Sonia Vivar, Elisabet Aibar
Actors: Sergi Cervera i Rafael Pi
Lletra i música: Sergi Medialdea
Gestió i promoció: Enric Jurado
Comptabilitat de Boala: Miquel Cervera





20/11/06

L’ESQUERRA ABERTZALE CATALANA

Un company m'ha enviat un link al bloc de l'Iñaki Anasagasti, conegut dirigent del PNV que actualment és senador per aquesta formació, Secretari primer de la Mesa de la Cambra Alta.

L'article que em recomana es titula com el meu post d'avui: "LA IZQUIERDA ABERTZALE CATALANA". Val la pena que el llegiu. Tot i que és una mica llarg i això fa més pesada la seva lectura a la pantalla, és amè i molt clar. Analitza el comportament i les contradiccions d'ERC, d'abans i després de les eleccions del passat 1 de novembre. Compara el recorregut dels dirigents del partit independentista català amb el d'històrics de l'independentisme basc que han acabat a les files del PSOE i fins i tot del PP. En definitiva, assenyala que l'objectiu que presideix les decisions d'ERC, no és cap altre que ocupar l'espai polític de CiU.

14/11/06

“PAPÁ VEN EN TREN”

Ho recordeu? "Papá ven en tren" era un eslogan de RENFE (Rogamos Empujen Nuestro Ferrocarriles Españoles que dèiem quan érem petits). Qualsevol els hi fa cas, pots quedar-te una hora i mitja dins d'un túnel sense saber perquè.

El seguit d'avaries que darrerament està tenint RENFE és per fer-s'ho mirar, però tenir un tren atrapat en un túnel durant noranta minuts, permetre que els passatgers caminin tres-cents metres per arribar a una estació, tancar l'oficina d'atenció al client i no haver dit aquesta boca és meva, és per matar-los.

On són els responsables? Qui donarà la cara? Què fa el Govern Tripartit, amb entesa o sense, per defensar els usuaris? On és l'aposta pel transport públic?

12/11/06

TEMPS PER A BLOCS I INTERNET

Després d'un període d'intens treball polític, entre campanya electoral i plens municipals, avui és un dia una tranquil. Una mica de feina a casa, recuperar el fil pel que fa als Amics del Senegal, llegir el diari i navegar una mica per internet.

Els de Blocat fa dies que no van a l'hora. Han canviat de servidor i, amb els treballs de migració de dades, hi ha moltes estones que no funciona o tinc problemes per connectar-hi. És per això que alguns dies he de penjar els post enllaunats.

Amb aquest panorama, decideixo passejar-me per alguns blocs que habitualment no visito. En comentaré dos, ambdós polítics:
"Ja n'hi ha prou", de Noves Generacions a Mataró, l'única frase escrita en català que hi he trobat és el nom del bloc i el contingut no mereix ser comentat; i el de l'alcalde d'Argentona, que és evident que és una persona preparada en determinats temes, però quan en un enllaç vaig a parar a un article de Saül Gordillo que ja havia oblidat, retrobo allò que em va sorprendre fa un temps. El Sr. Soy dedica entre una i dues hores diàries al seu bloc, en el qual no accepta comentaris, a més, confessa que es connecta vàries vegades a blocs com el de l'entrevistador.

En un temps en que els reculls de premsa ja són digitals, la selecció de les notícies a llegir és molt més fàcil i fa prendre molt menys temps, no és l'únic personatge polític que dedica un temps considerable a aquestes tasques. Jo confesso que sóc molt més modest i no hi dedico aquesta barbaritat d'hores, però em pregunto: com poden escandalitzar-se quan algú diu que no vol renunciar a la seva empresa per fer política, si ells en dediquen molt més al bloc? D'on surten aquestes hores? No seria millor dedicar-les a la ciutadania? Dues hores diàries d'u polític no es treuen ni de dormir, ni de menjar o la família, només poden sortir de la feina.

NO HI ÉREM TOTS

Ahir es va celebrar la desena edició de la Festa del Futbol Mataroní. Va ser al Restaurant Can Bruguera durant el transcurs d'un sopar. Una bona colla d'equips de futbol de la ciutat van ser premiats per la labor realitzada durant la passada temporada i a més, com tots els anys, cada club va fer un petit homenatge a un dels seus membres.

Va ser un bon acte: una festa. El president del Patronat d'Esports, Ivan Pera, va fer un repàs a la feina feta en el darrer any i en el seu discurs va deixar entreveure el desig de que es resolguin els problemes actuals i en la propera edició hi siguin també els clubs que ahir no van assistir: CE Mataró i UE Cerdanyola. L'alcalde, que va parlar després del Sr. Francisco Melero, president de la Comissió de Clubs, va fer una intervenció molt més política. Va dedicar-se a fer un repàs als punts del Pacte pel Futbol, signat entre l'Ajuntament i els clubs.Semblava més un reguitzell de promeses pre-electorals que no pas un conjunt d'objectius a aconseguir. El mateix document, a inici de mandat hauria estat perfecte, però estem a sis mesos de començar una nova campanya, aquesta vegada per a les eleccions municipals. Ara, dir: farem un camp nou i posarem herba a un camp cada any, sona a promeses de darrera hora. Més encara, quan en el document no parla ni de pressupostos ni terminis. De tota manera, va agafar un compromís: el nou camp del Mataró i el Cirera, a més de les instal·lacions d'entrenament, estaran a punt la temporada 2009/2010. En prenem nota! És més tard del que se li ha demanat des de l'oposició i encara molt més tard del que la ciutat necessitava, però com diu la dita: "val més tard que mai".

Felicitats a tots els clubs per la feina que fan i, especialment, als guardonats. També felicitats als que no hi eren, però segueixen fent la seva labor, i desitjar que en la propera edició ens hi tornem a trobar TOTS.

10/11/06

GRÀCIES

Diuen que "segundas partes nunca fuero buenas". Què deu passar quan la primera ja no ho ha estat? Però, en tot cas, el "Tripartit II" és una realitat i, tal com diu algun socialista en un estil que no té res a envejar a la prepotència que atribueixen a altres, ningú ho podrà evitar.

Davant d'aquest escenari, des de
CiU, cal agrair la confiança que 928.511 electors de tot Catalunya van donar-li el passat dia 1 de novembre. Confiança a la qual s'ha de correspondre com es mereixen els que l'han atorgat, treballant al Parlament.

Mataró no és una excepció. Convergència i Unió, després d'anys de no aconseguir-ho, ha estat la força més votada, mentre que el PSOE ha obtingut el seu pitjor resultat des del 1980, en que només va aconseguir el 22'8 %. És per això que també s'ha d'agrair aquest suport i agafar el compromís de seguir treballant, com fins ara, per aconseguir resultats que permetin arribar al govern de la ciutat i poder aplicar les propostes programàtiques de la Federació.

8/11/06

PLE DE NOVEMBRE

Quan només fa cinc dies que es va trobar el Ple, per debatre el Programa d’Actuació i el Pressupost Municipal pel 2007, s’ha reunit en sessió ordinària corresponent al mes de novembre. La campanya electoral i la preparació del Pressupost s’han fet notar i ha estat un Ple més curt del que és habitual. Tot i així, potser hi havia temes més transcendents per a la ciutat dels que estem acostumats en aquest mandat.

Pel que fa als dictàmens que portava a votació el govern, vull destacar els treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació en l’àmbit del Sorrall. En aquest punt, en representació de CiU, vaig tenir ocasió d’exposar que, per a nosaltres, no és un tema que es pugui mirar només des de l’òptica urbanística. La ciutat de Mataró té un deute amb el barri de Cerdanyola, on es troba el Sorrall, el qual és motiu suficient per analitzar detingudament totes les possibilitat i cercar solucions imaginatives. Com ha fet l’Associació de Veïns del barri, posant sobre la taula el terreny que actualment ocupa el camp de futbol del Camí del Mig. Però el govern no es partidari d’allargar el debat més enllà dels terminis previstos per la llei i aquesta va ser la raó del nostre vot negatiu, sense que això vagi en perjudici de seguir treballant el tema i, si hi ha canvis, modificar el sentit de la votació quan torni a venir al Ple Municipal.

A l’apartat de les propostes dels grups municipals és va donar un pas molt important i que CiU fa dues dècades que defensa: visió global del Front de Mar, amb el soterrament de la via del ferrocarril per l’interior de la ciutat i una atenció a altres àmbits del desenvolupament a més de l’urbanístic. En aquest punt el PP es va quedar sol davant la resta de grups del Consistori votant-hi en contra. Curiosament va argumentar raons que CiU ha defensat sempre. Va parlar d’una manca de visió global de la ciutat, però ho va fer en el primer tema que això agafa forma i del que mai abans havia parlat aquesta formació política, contràriament a nosaltres que ens hem atipat de fer propostes i presentar al·legacions.

Finalment, a l’apartat de les preguntes, va quedar en evidència la
mala gestió i l’ocultisme en el tema de la Nau Gaudí. Tot i l’esforç de la Regidora d’Obres per donar la cara, és evident que el compromís adquirit fa més d’un any, quan es va rescindir per primera vegada el contracte de les obres de rehabilitació, no s’ha complert. Va quedar clar que no ha existit cap respecte pels grups de l’oposició a l’hora de lliurar-los la documentació i, més greu que això, tot i l’esforç realitzat pels tècnics municipals i els externs, contractats especialment, el Govern Municipal no ha sabut conduir els problemes que han anat sorgint fins arribar a la situació actual, de desastre absolut.

CAROT SERÀ UN OKUPA AL GOVERN DE LA GENERALITAT ?

El diari digital e-noticies planteja que el càrrec de vicepresident infringeix el nou Estatut. Textualment diu:
“El càrrec de vicepresident del Govern -que pertoca al president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, en el nou tripartit- no està previst en el nou Estatut aprovat el passat 30 de juny. L'article 68.2 estableix, en efecte, que "el Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si s'escau, i els consellers", però no regula enlloc aquesta nova figura. La creació de la figura del vicepresident planteja, doncs, una qüestió de difícil encaix perquè "encara que es faci per decret o fins i tot per llei, no pot estar per sobre de l'Estatut", segons fonts jurídiques consultades per e-notícies. Durant la darrera legislatura de CiU, Artur Mas va ser nomenat conseller en cap per decret, una figura que ja va ser criticada aleshores per l'oposició. El mateix Carod-Rovira i després Josep Bargalló també ho van ser per aquesta via, fins que una llei aprovada pel Parlament va regular la figura del conseller primer, però enlloc es parla de vicepresident.”

El portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, també ha titllat el nomenament de Josep-Lluís Carod-Rovira de "nyap jurídic" i ha denunciat, en la seva opinió, "l'evident espanyolització d'una figura que no ha existit mai a Catalunya".

7/11/06

LA LEGITIMITAT D’UN PACTE

Si entenem que: legítim ho és allò que està fundat en dret o conforme a llei, està clar que el pacte PSOE-ERC-ICV és absolutament legítim. És el que deia ahir quan afirmava que era un pacte legal. Però deixant la qüestió estrictament etimològica, que és refereix al compliment de la llei, un governant ha de tenir el sentiment de legitimitat del que fa i jo, en el cas dels militants dels partits que signaran el pacte de govern per aquesta legislatura, no me’n sentiria.

A diferència del 2003, CiU ha guanyat en vots i en escons. Ha tret dos diputats més que fa tres anys, ha guanyat a les quatre circumscripcions (cosa que no passava des de l’any 1995), ha guanyat a la capital de Catalunya (no s’aconseguia des de fa 11 anys) i a les altres tres capitals de demarcació, ha aconseguit 11 diputats més i 138.744 vots de diferència respecte la segona força del Parlament, ha guanyat a 38 de les 41 comarques catalanes (excepte el Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental) i, en el cas del Barcelonès i del Vallès Occidental no ho ha fet per poc més de 750 vots, ha guanyat a 38 de les 42 capitals de comarca (excepte Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Tortosa). En 17 comarques de Catalunya, CiU ha aconseguit més del 40% dels vots, ha guanyat en 4 dels 10 districtes de la ciutat de Barcelona i el PSC-PSOE ha estat la tercera força en 13 comarques. Fins aquí dades totalment objectives.

Si mirant els resultats és evident que els ciutadans de tot el territori català preferien Artur Mas a José Montilla, no menys interessant és veure el recorregut d’aquest senyor. Per fer-ho, recomano la lectura d’un article del periodista Víctor Alexandre en el seu web. La negació dels Drets Històrics de Catalunya o de la unitat de la Llengua Catalana, no permetre que Catalunya pugui gestionar plenament els seus ports i aeroports, són alguns exemples del que ha fet fins ara el Sr. Montilla. Aquest és el president que volen els catalans? Per altra banda, ha estat el gran perdedor de les eleccions, qui més vots ha perdut i qui, conseqüentment també ha perdut més diputats.

Potser la paraula que hem de qüestionar no és legitimitat, potser no, poseu-li la que vulgueu. Però el cas és que avui molta gent ja es plantejava no tornar a votar, s’han sentit enganyats. És bo això per la democràcia?

6/11/06

QUE VOLEN AQUESTA GENT... QUE PACTEN DE MATINADA

El títol no és meu. L’he manllevat d’en Marc, que m’ha deixat un comentari en un dels meus post. L’he utilitzat perquè, després de l’emprenyada (com molta i molta gent d’aquest País), després de pensar que mentre tinguem un sistema parlamentari a una sola volta això és legal (legítim és més complicat d’afirmar o explicar), després he pensat i,... per què? Què volen aquesta gent? Com ho ha pensat en Marc.

Volen manar? També ho farien havent pacta amb CiU. No serà per què no els hi hagin ofert tot i mes?
Volen desenvolupar el Nou Estatut amb garanties? Però si ells no el van votar i pacten amb els responsables de la retallada.
Per tenir un nacionalista o un independentista a la Presidència de la Generalitat? Home! És evident que per a mi el cognom no és important, però l’espanyolisme del sector del Sr. Pepe Montilla és igualment evident.
Llavors,... per què? Algú m’ho pot explicar?
Per ensorrat l’únic partit, llevat d’ells, nacionalista? Quin sentit tindria?
En un partit com
CDC, creat en un País que no viu en total normalitat, que no és Estat, hi cap tothom, però,.. d’això a dir que som de dretes i que amb nosaltres no és pot tirar endavant una política social hi va un bon tros. Algú s’ho creu? Sí? Doncs no coneix ni CDC ni a la seva gent.
'
Però, malgrat estar convençuts que això no farà cap be a Catalunya, seguirem treballant pel nostre País i també per la nostra ciutat. I si als companys nacionalistes i independentistes
d’Esquerra (que ja no es diu ni republicana, ni de Catalunya) algú no els deixa parlar al Parlament o al Consistori, nosaltres ho seguirem fent.

5/11/06

FEM PINYA!

Quan encara no havien passat 24 hores del final de la jornada electoral, que ha començat el Ple Extraordinari pel debat del Pressupost Municipal pel 2007. Un pressupost sense gaires novetats, això sí, amb previsió d’algunes inauguracions abans de les properes eleccions municipals.

Podria parlar de l’excel·lent discurs d’en Joaquim Esperalba, més que discurs, ha estat una lliçó sobre com fer política per a les persones, però he decidit que avui me’n oblidaré de la política.

Qui avui és mereix un reconeixement de tots els mataronis és la nostra Colla Castellera Capgrossos. La Colla, després del sotrac que va patir amb la tràgica actuació de Les Santes, va recuperar el 3 de 9 amb folre en una magnífica actuació a la Plaça Vilafranca del Penedès. A més, van aconseguir una torre de 8 amb folre, un 4 de 8 i dos pilars de 5 simultanis. Demà tindrem l’oportunitat de compartir amb ells una nova “Diada”, encara tinc a la paret, sobre la taula, el cartell de la primera, amb els Xics de Granollers i els Marrecs de Salt. La d’enguany serà especial i tots hem de fer pinya.

2/11/06

ANÀLISI D’UNA VICTORIA

En calent, sense poder analitzar detingudament els resultats, i per tan amb molta prudència, el que em ve al cap és:

  1. La victòria de Convergència i Unió és clara, claríssima. Guanya en vots i en escons a totes les circumscripcions i la diferència amb la segona força és d’onze diputats.
  2. Convergència i Unió guanya, després de dues eleccions sense fer-ho, a la capital de Catalunya.
  3. Esquerra aguanta el temporal, Iniciativa puja, probablement per que ha esta l’únic partit seriós o discret, i el PSOE s’enfonsa amb Montilla al capdavant.
  4. El resultat, malgrat no dóna a Artur Mas una majoria suficient per forçar un canvi automàtic, fa molt difícil d’explicar la reedició del tripartit.
  5. A Mataró, es recupera la primera posició en unes eleccions nacionals i el PSOE té un descens espectacular.

Però també hi ha una part negativa, l’abstenció creix considerablement, i a Mataró, encara tenim dos punts menys de participació respecte la mitjana nacional. Per altra banda, l’entrada a l’arc parlamentari d’un partit com CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA demostra el rebuig d’una part de l’electorat a la política dels partits majoritaris i una radicalització del discurs espanyolista.

Ara toca humilitat, per part de tots, i diàleg transparent per aconseguir una fórmula que garanteixi un bon govern per Catalunya. I, a Mataró, deixa a Convergència i Unió, que fa poc a proclamat un nou alcaldable, en una molt bona posició per afrontar les Eleccions Municipals de l’any vinent.