29/6/07

SEGON PLE DE MANDAT I NOU GOVERN

Ahir vam tenir el primer Ple després de la Constitució del Nou Consistori, el segon del mandat. Va ser un Ple extraordinari per donar a conèixer el que serà la nova organització municipal a partir de l’acord entre PSOE, ICV-EUiA i ERC.

L’alcalde va passar de fer discurs i va recitar un grapat de comissions i empreses donant els noms dels que en formaran part, malgrat alguns d’aquests noms no eren als expedients, com és preceptiu. Només va destacar la rapidesa en organitzar-se en sis àrees. Serà perquè d’aquí a pocs dies ha de prendre possessió com a membre de la Diputació de Barcelona, on hi passarà una mitjana del 50% de la seva jornada com alcalde.

Els socis van fer discursos poc apassionats, parlant només de l’organització que els permetia estar al govern, mentre que el representant del grup majoritari sembla estar encara en campanya, potser per això tots ens cansem i al final n’hi molts que no van a votar. Haurem de continuar pensant-hi, és un tema que ens ha de preocupar molt.

El representant de la CUP es va fer un breu discurs del que jo destacaria la denúncia d’un govern poc dialogant, tema constant en tots els discursos de l’oposició, deu ser que és veritat, i que el sou que permet als treballadors accedir als càrrecs electes és massa elevat. Del discurs del PP recordo la cita de l’article de la M. Rosa Cuscó, ex-regidora d’ERC, i el guió d’un pel·lícula que no ve al cas per no avorrir.

En Joan ho farà bé. Va ser suficientment breu per no cansar i prou concís i contundent per fer-se entendre. Alguna ganyota dels membres del govern demostraven que hi tocava. Després deixar clar que CiU comença una nova etapa amb molta il·lusió, va denunciar que, en 23 pàgines, l’acord de govern no parla ni una sola vegada d’austeritat; que tindrem un govern que, tot i essent de continuïtat, serà més car que l’anterior; que passades cinc setmanes de les eleccions, el nou alcalde encara no ha volgut veure amb els grups de l’oposició i que l’acord és una còpia del programa del grup majoritari, en el qual, el més important és la darrera pàgina, on hi ha la distribució de poder.

20/6/07

TRIST ANIVERSARI

El 19 de juny de 1987 ETA va fer esclatar un cotxe bomba a l’aparcament del centre comercial Hipercor, a Barcelona. L’explosió provocà 21 morts i 40 ferits. És la matança més gran d’ETA a Catalunya i les reaccions en contra de l’atemptat arriben d’arreu. Amb aquest atemptat ETA volia demostrar la seva capacitat operativa davant les negociacions de les hores. Quatre anys més tard, el 29 de maig de 1991 ETA atempta contra una caserna de la Guàrdia Civil a Vic. Moren nou persones, entre elles i entre els ferits, molts infants que estaven jugant al pati. Aquest són els dos atemptats d’ETA més sagnats que recordo.

Ahir, en el vintè aniversari del primer, la Generalitat homenatjà les víctimes de l'atemptat d'Hipercor. Va ser un acte per demanar la unitat de la societat en contra el terrorisme. No podem tancar totes les portes als que volen agafar el camí de la democràcia il·legalitzant qualsevol organització de l’independentisme basc, però encara menys, ningú ha d’utilitzar les víctimes del terrorisme pel propi interès electoral.

S’han de perseguir i castigar els assassins, rebutjant qualsevol tipus de violència, alhora que s’han d’obrir a tothom les portes a la participació democràtica. Si no aprenem a fer-ho no acabarem mai amb el terrorisme.


JA HI TORNEM A SER

Avui, coincidint amb l’aniversari de l’aprovació en Referèndum del Nou Estatut, volia comentar les declaracions d’Artur Mas afirmant que no s’ha aconseguit “ni una sola competència” destacable amb el tripartit al govern de la Generalitat, amb les que estic plenament d’acord.

També comparteixo que “el tripartit és el pitjor govern per desplegar amb eficàcia l’Estatut”, perquè no pot fer-ho “un partit que va dir que no al referèndum i que ara li toca aplicar-lo” i perquè José Montilla n’és al capdavant malgrat ha quedat confirmat que “no té capacitat per plantar cara al PSOE a Madrid”.

Però, he de veure com, des de casa, en lloc d’aprofundir en l’anàlisi del desplegament de l’Estatut, es desvia l’atenció en la guerra pel poder i el protagonisme. Les declaracions del secretari general de la Federació de CiU han causat un important rebombori a la premsa i han aconseguit fer parlar al President Pujol i obligat a CDC a emetre un comunicat fixant la seva posició.

El darrer Congrés de Convergència va apostar per unificar els dos partits en una sola força política, va ser Unió qui no va voler-ho fer. Ara, tornem a parlar de separar-nos. No sé si abans d’unes eleccions al Congrés és el millor moment, però, en tot cas, s’ha de fer quan s’està a l’oposició a Catalunya. I ara hi estem.

No feu el burro, que la palla va cara. Finalment serà la militància i no els “dirigents” els que voldran parlar d’això. I després ens tornarem a preguntar perquè guanya l’abstenció.

17/6/07

UN BON EQUIP


És veritat que el nostre objectiu era trencar la majoria del tripartir i així donar pas a un canvi a la ciutat. Això no ha estat possible, probablement vam començar massa tard i al nostre candidat, Joan Mora, li ha mancat temps per arribar a tothom.

Malgrat tot, i sense fer allò que a l’endemà d’unes eleccions tots han guanyat, Convergència i Unióun bon equip. Més nombrós i més cohesionat, sortit de la base. Aquest mandat, en el qual el govern també serà més feble, podem fer molta feina. Aquest és el nostre propòsit i treballarem per aconseguir els objectius que ens hem fixat.

14/6/07

JA ERA HORA !!

Sí, ja era hora. Encara que també podríem dir: No tenen vergonya!

Si mireu a la secció de notícies del Web Municipal, hi trobareu que el Servei d'Obres va iniciar, el dia 8 de juny, la instal·lació d'un nou ascensor a l’edifici de l’IMPEM. Això permetrà millora l'accessibilitat de l'edifici des de l'entrada principal de l'immoble, al carrer Herrera.

No se’n estan d’explicar-nos que l'edifici tenia garantida l'accessibilitat des del carrer d'Enric Granados, amb un ascensor que connecta les diferents plantes des del soterrani al segon pis. El que no diuen, és que per aquesta porta hi entren els camions.

L'entrada per Herrera té un desnivell d'1,80 metres respecte al carrer, que només es pot salvar amb un tram d'escala de 10 graons. Doncs la cadira mecànica existent, instal·lada posteriorment a la inauguració, està mal col·locada i no pot funcionar. Les obres consistiran en l'enderroc d'una part de la llosa d'escala i la instal·lació d'un ascensor que quedarà situat entre la vorera del carrer de Francisco Herrera i el vestíbul del primer pis, darrera de la reixa que protegeix l'edifici quan aquest està tancat. La caixa de l'ascensor serà de vidre, per tal de minimitzar l'impacte visual. Les obres, per un import d'adjudicació de 97.067 euros, tenen prevista una durada de 3 mesos.

Aquest edifici és relativament nou, es va acabar a finals de setembre de 2001 i des del primer dia el col·lectiu de persones amb problemes amb la seva mobilitat van posar el crit al cel. Hauran tardat 6 anys a solucionar el problema i s’han hagut de gastar més de 16 milions de pessetes que s’han d’afegir als més de 325 que va costar l’edifici en aquell moment. Molt probablement, una mica més de sensibilitat ens haurien fet estalviar aquests diners, que són de tots.

13/6/07

PASSEJADA PELS BLOCS


Poc a poc va tornant la normalitat. L’activitat de la pre-campanya i la campanya, a més de no deixar-me temps per escriure, no em permetia passejar pels blocs i els web’s que m’agrada visitar habitualment. A la primera visita, la primera novetat que trobo és “Politi.cat”, un sistema de promoció de notícies, articles i reflexions relacionades amb el present i el futur de la política de Catalunya. Des d’aquí felicito als promotors i prometo tornar-hi i registrar-me com a usuari.

A continuació faig una passada pels caps de llista de CiU més actius al Maresme, buscant el post més curiós o la reflexió amb la que m’hi sento més identificat. En Pere Parés (El Masnou), explica una de les anècdotes de la passada campanya electoral. Montserrat Candini (Calella) demana, passades les eleccions municipals i un cop l'escenari polític dibuixat, respecte a l'adversari polític. La Neus Serra (Malgrat) diu que els partits polítics han de saber llegir els resultats i decidir, perquè ara toca parlar de debò sobre intencions i programes de govern. En Quim Ferrer (Vilassar de Mar) no ha actualitzat. Volia conèixer les seves opinions després d’un resultat que li permetrà ser l’alcalde del seu poble. Segur que s’està organitzant i aviat podrem seguir llegint-lo.

Segueixo amb una passejada pels blocs dels companys de Mataró. El d’en Joan Mora el passo per alt, no perquè no m’interessi, sinó perquè és l’únic que no he perdut de vista durant tota la campanya. L’Octavi ha estat especialment actiu durant tota la campanya, encara que després de la jornada de reflexió s’ha tornat a relaxar. L’Albert també s’ha animat. Les seves reflexions, com sempre, aprofundeixen una mica més, tot i que no ha estat tant treballador com d’altres. En David no ha parat. Des de que va obrir el seu bloc que és el més actiu de tots. Felicitats !!

A casa, la Maribel rep les conseqüències de la campanya i no li queda un moment per actualitzar el seu bloc. En Jordi, que no sé d’on treu el temps, escriu molt bé i hi toca molt. Està malament que sigui jo qui ho digui, però llegiu la seva reflexió sobre la jornada electoral.

Per acabar aquest repàs, després d'haver escrit un grapat d’entrades els periodistes Oriol Burgada i Joan Salicrú tanquen el seu bloc titulat Tenda de Campanya. El darrer però, acaba d'obrir un nou espai, un nou bloc amb el nom de "La Riera 48". En Joan promet que al llarg d'aquest mandat que comença ens farà la seva interpretació de la política local mataronina. Benvingut!!

12/6/07

UN MAL MENOR


Feia dies que sentíem a dir que Caprabo, la primera empresa de distribució alimentària de capital català, cercava comprador. Una de les empreses que més sonava com a interessada era Carrefour. En el cas que l’empresa catalana hagués acabat a les seves mans, una vegada passats els tràmits del Servei de Defensa de la Competència, probablement hauríem vist el tancament de diversos centres de venda i l’acomiadament d’un important nombre de personal.

Finalment ha estat el grup basc Eroski qui ha aconseguit un acord amb els accionistes de Caprabo per adquirir el 75% de la societat, mentre que l'altre 25% romandrà a les mans dels actuals accionistes i d’aquest percentatge el 9% correspon a La Caixa. Això vol dir que l’àmbit de decisió empresarial seguirà essent a l’Estat, però, sobretot, vol dir que es mantindran la majoria dels llocs de treball a Catalunya, doncs Eroski, tot i tenir un volum tres vegades com el de Caprabo, pràcticament no té centres comercials al Principat. A més, un terç dels seus treballadors són també accionistes.

No podem estar contents de que una empresa catalana, que factura més de dos mil milions d’euros l’any i que dona feina a quinze mil persones, ho deixi de ser, però, malgrat tot, la venda a Eroski és un mal menor.

11/6/07

NI UN OS TRENCAT


www.Tu.tv

El pilot polonès Robert Kubica en el moment del seu espectacular accident en el Gran Premi del Canadà de F1 (10 de maig de 2007).

UNA REFLEXIÓ ENCERTADA

Aquests dies s’ha parlat molt de l’elevada abstenció que hi va haver el passat dia 27 de maig. Molts polítics han estat preguntats per les causes i per les possibles solucions. També han estat molts, com el mateix Manuel Cuyàs, els periodistes que han escrit els seus articles d’opinió sobre el tema.

Jo he trobat especialment encertat l’article que la Maria Rosa Cuscó va publicar a el diari “El Punt” fa just una setmana. En el seu escrit, la Maria Rosa fa primer una anàlisi de l’abstenció, que a Mataró ha estat molt superior a la mitjana nacional, seguidament entra a parlar de les complicades raons perquè s’ha produït.

Finalment, després de passar per la situació de tots i cadascun dels partits presents al Consistori, proposa una política de consens i insinua un govern de concentració pels temes bàsics, deixant un marge per aquells en que hi pugui haver posicions clarament diferenciades.

Val la pena llegir l’article que, coneixent a l’autora, està escrit des del convenciment personal, amb molt de respecte per a tothom, especialment pel seu propi partit, encara que aquest, segurament seguin indicacions de la direcció, ja se’n ha desmarcat.

10/6/07

JORNADA PER OBLIDAR

Futbolísticament parlant, la d’avui ha estat una jornada per oblidar. El CE Mataró, després de fer una bona temporada, ha estat eliminat de la Copa Catalunya pel Premià. Després de començar guanyant, perdre per un gol i aconseguir empatar al final del partit a perdut als penals. Més tard hem viscut dues hores de molta emoció amb els partits simultanis dels tres primers classificats a la primera divisió estatal. Quan faltaven menys de cinc minuts per acabar els partits, el Barça era campió de lliga per davant del Madrid i el Sevilla i, tenint en compte els partits de la propera i darrera jornada, tenia moltes possibilitats d’acabar en el primer lloc. Però pràcticament de manera simultània, un gol de l’Espanyol i un altre del Saragossa, han deixat un escenari completament diferent. Sort que l’esperança és el darrer que sempre hem de perdre i la propera setmana encara podem tenir una alegria.

3/6/07

COPA CATALUNYA 2007-2008

Durant la campanya electoral he procurat assistir als partits que el CE Mataró ha jugat a casa, però feia temps que no podia seguir-lo en un desplaçament. Ahir, amb la Rosa, vàrem anar a Blanes acompanyant el club en la primera eliminatòria de la XIX Copa Catalunya, just la setmana en que es jugarà la final de l’edició anterior.

Com passa amb les seleccions, aquesta competició, que organitza la Federació Catalana, no és la que correspondria a una nació com la nostra, sinó, com s’explica que s’estiguin fent eliminatòries quan encara no s’ha jugat la final de l’edició anterior?

En tot cas, el CE Mataró va guanyar, tot i que se li va complicar una mica el partit al final, i s’ha classificat per la següent ronda