Avui, coincidint amb l’aniversari de l’aprovació en Referèndum del Nou Estatut, volia comentar les declaracions d’Artur Mas afirmant que no s’ha aconseguit “ni una sola competència” destacable amb el tripartit al govern de la Generalitat, amb les que estic plenament d’acord.També comparteixo que “el tripartit és el pitjor govern per desplegar amb eficàcia l’Estatut”, perquè no pot fer-ho “un partit que va dir que no al referèndum i que ara li toca aplicar-lo” i perquè José Montilla n’és al capdavant malgrat ha quedat confirmat que “no té capacitat per plantar cara al PSOE a Madrid”.
Però, he de veure com, des de casa, en lloc d’aprofundir en l’anàlisi del desplegament de l’Estatut, es desvia l’atenció en la guerra pel poder i el protagonisme. Les declaracions del secretari general de la Federació de CiU han causat un important rebombori a la premsa i han aconseguit fer parlar al President Pujol i obligat a CDC a emetre un comunicat fixant la seva posició.
El darrer Congrés de Convergència va apostar per unificar els dos partits en una sola força política, va ser Unió qui no va voler-ho fer. Ara, tornem a parlar de separar-nos. No sé si abans d’unes eleccions al Congrés és el millor moment, però, en tot cas, s’ha de fer quan s’està a l’oposició a Catalunya. I ara hi estem.
No feu el burro, que la palla va cara. Finalment serà la militància i no els “dirigents” els que voldran parlar d’això. I després ens tornarem a preguntar perquè guanya l’abstenció.
