29/6/07

SEGON PLE DE MANDAT I NOU GOVERN

Ahir vam tenir el primer Ple després de la Constitució del Nou Consistori, el segon del mandat. Va ser un Ple extraordinari per donar a conèixer el que serà la nova organització municipal a partir de l’acord entre PSOE, ICV-EUiA i ERC.

L’alcalde va passar de fer discurs i va recitar un grapat de comissions i empreses donant els noms dels que en formaran part, malgrat alguns d’aquests noms no eren als expedients, com és preceptiu. Només va destacar la rapidesa en organitzar-se en sis àrees. Serà perquè d’aquí a pocs dies ha de prendre possessió com a membre de la Diputació de Barcelona, on hi passarà una mitjana del 50% de la seva jornada com alcalde.

Els socis van fer discursos poc apassionats, parlant només de l’organització que els permetia estar al govern, mentre que el representant del grup majoritari sembla estar encara en campanya, potser per això tots ens cansem i al final n’hi molts que no van a votar. Haurem de continuar pensant-hi, és un tema que ens ha de preocupar molt.

El representant de la CUP es va fer un breu discurs del que jo destacaria la denúncia d’un govern poc dialogant, tema constant en tots els discursos de l’oposició, deu ser que és veritat, i que el sou que permet als treballadors accedir als càrrecs electes és massa elevat. Del discurs del PP recordo la cita de l’article de la M. Rosa Cuscó, ex-regidora d’ERC, i el guió d’un pel·lícula que no ve al cas per no avorrir.

En Joan ho farà bé. Va ser suficientment breu per no cansar i prou concís i contundent per fer-se entendre. Alguna ganyota dels membres del govern demostraven que hi tocava. Després deixar clar que CiU comença una nova etapa amb molta il·lusió, va denunciar que, en 23 pàgines, l’acord de govern no parla ni una sola vegada d’austeritat; que tindrem un govern que, tot i essent de continuïtat, serà més car que l’anterior; que passades cinc setmanes de les eleccions, el nou alcalde encara no ha volgut veure amb els grups de l’oposició i que l’acord és una còpia del programa del grup majoritari, en el qual, el més important és la darrera pàgina, on hi ha la distribució de poder.