31/7/07

DARRER ACTE DEL PROCÉS ELECTORAL MUNICIPAL

Ahir va tenir lloc el darrer acte institucional derivat de les eleccions municipals celebrades el passat 27 de maig.

Si el 16 de juny es van constituir els ajuntaments i el 19 de juliol les diputacions, ahir va ser el torn dels consells comarcals. Al Maresme va ser escollit president, amb els vots de PSC, CiU i ERC, el socialista Josep Jo, alcalde de Dosrius.

Després d’anys de mantenir-se a l’oposició, convergència i Unió formarà part del govern comarcal i la Montserrat Candini serà la responsable política de l’Àrea de Serveis a les Persones, una de les més pes a la institució comarcal. Joan Baliarda, alcalde convergent de Premià de Dalt, serà, a més de president del grup de CiU, vicepresident primer del Consell i Joan Mora, president del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Mataró, és el nou portaveu comarcal de CiU, substituint a Joan Carles Garcia, que portava setze anys a l’organisme supramunicipal i ara és el nou president del grup de CiU a la Diputació de Barcelona, a més d’alcalde de Tordera.

Tal com va dir en Joan, ara toca treballar pel consens, hi ha molts temes que afecten a tots o molts municipis de la comarca, tots amb sensibilitats diferents, un govern recolzat per vint-i-set dels treta-tres consellers és una bona manera de començar.

29/7/07

LES SANTES, darrer dia i Robafaves segueix essent el rei (VII)




Els dies més intensos de la Festa ja han passat. La Crida, el Desvetllament Bellugós, l’anada a l’Ofici, la Passada, la Postal de Gegants, el No n’hi ha Prou, novetat d’enguany, i avui l’Anem a Tancar. Malgrat l’enorme quantitat d’actes, concerts, esdeveniments esportius, etc, els actes on hi participa la Família Robafaves segueixen essent els més multitudinaris.

La novetat del 2007, el No n’hi ha prou, en que les diferents comparses, exceptuant les de petits, van anar al ball dels Requisits, va ser un èxit rotund. Una mica d’angoixar per la concentració de persones i el foc, però al final, un èxit. Moltes felicitats a tots i totes !!

26/7/07

LES SANTES, També Santa Anna (VI)

No fa pas gaires anys que l’Ofici Solemne en honor de Santa Anna, de qui porta el nom el col·legi i l’església dels pares escolapis de Mataró, era un acte més dins el programa de les Santes. Tot i que la tradició el manté viu per a la persones més grans; com passa amb la Missa en honor a Sant Jaume, que se celebra a l’antic Hospital de Mataró, és lamentable veure com a l’Ofici en Honor a Santa Anna no hi participen ni els representants dels antics alumnes, ni de les mares i pares de l’escola, ni tampoc del professorat. En tot cas, hem de pensar que a l’ideari de l’escola encara hi deuen tenir un paper rellevant els principis del fundador.

Goig a Santa Anna

PUIG EL VOSTRE NOM DECLARA
QUE DE GRÀCIA SOU MODEL,
DE MARIA SANTA MARE
PROTEGIU-NOS DES DEL CEL

De la tribu de Judà i família de David,
d’aqueix tronc tan distingit vostre origen remuntà:
de nissaga tan preclara entre el poble d’isarael

Aquesta Casa i Col·legi
d’un principi experimenta,
vostra protecció potenta,
feu, doncs que en avant es vegi
que la vostra ma ens emparacontra tot maligne zel.

LES SANTES, tot el que “El Punt” volia saber (V)

Dies enrera, el diari “El Punt” va passar un qüestionari que va publicar en el seu especial de “Les Santes”, perquè en quedi un record el reprodueixo íntegrament, foto inclosa, encara que quan tenia tres anys no hi havia tanta tradició i la que he trobat és de la platja i no al costat dels gegants.

1. Es considera un “santero”? Quines qualitats ha de tenir un bon “santero”?
Estimo la Festa Major i la gaudeixo tant com puc, però no em considero un “santero” si això vol dir cada dia, i cada nit, participar a tots els actes fins el darrer minut.

2. Quin és el record de les Santes que té més present?
Un de lamentable. L’any que un grup de joves van bombardejar l’Ajuntament d’ous durant La Crida. Recordo el personal encarregat de la neteja fregant el Saló de Plens, el Saló de la Ciutat, a mesura que entraven els projectils per la finestra, els regidors amb les americanes tacades i l’alcalde amagat evitant ser blanc dels brètols.

3. Participava de petit a les Santes? De quina manera?
Guardo records i tinc imatges de Santes des de molt petit. Els pares em portaven als actes per infants i, sobre tot, seguíem els gegants i nans. També em tocava anar a actes en que calia, amb els pares, acompanyar la meva germana, que és més gran i volia anar als balls que es feien a la plaça Santa Anna el dia 27 després dels Focs i al Parc Central el darrer dia, quan encara s’hi feia el castell de focs amb la traca final.

4. Li ve de tradició familiar?
Sí, ja he dit abans que hi anava amb els pares i la meva germana.

5. Quins canvis ha vist al llarg d'aquest temps?
La festa és més popular i participativa, en gran mesura gràcies a la gent que amb la democràcia va poder col·laborar en l’organització dels actes i donar-li un tomb.
Recordo quan perquè els nans ballessin els hi havies de donar una moneda.


6. Què hi troba més a faltar?
D’una manera molt especial, la major participació de grups musicals del país cantant en català en els concerts per a joves.

7. Què li agradaria que s'hi fes més?
Voldria recuperar el dia 28 com a festiu per a tothom. Les grans festes majors, com ho són Les Santes, tenen més d’un dia festiu perquè la gent pugui participar a tots els actes.

8. Amb quina figura dels gegants, capgrossos, bèsties... se sentia i se sent més identificat? Li feia por alguna figura?
Tinc un gran respecte per en Robafaves, crec que no hi ha un altre gegant igual a tot Catalunya. De petit em queia especialment simpàtic en patufet. Actualment, tot i que sembla que encara no han trobat el seu paper en la coreografia del grup, s’han incorporat personatges com en Jonàs i en Mateties que tenen un significat especial per a la gent de Mataró.

9. S'ha posat mai sota el correfoc? Quines sensacions recorda?
En el correfoc sóc més espectador que part activa. M’agrada el foc, però és un acte excessivament massiu pel risc que comporta.

10. Ha seguit mai tots els actes de les Santes?
Crec que això és impossible. Hi ha moments en que el programa es superposa. Hi ha actes pels petits, pels que no ho són tant i les Santes Esportives. Cada any procuro anar a algun acte dels que no he anat, he anat poques vegades o són nous. Ja estic esperant el No n'hi ha prou! De la nit del 28 o matinada del 29, segons com ho vulgueu mirar.

11. Li agrada la Missa?
M’agrada, però, sincerament, l’escorçaria mitja hora. No més. Hi ha un problema d’incomoditat a causa de la calor per a les persones que no tenen un lloc adequat, reconec que quan no era regidor feia entrades i sortides de la Basílica per respirar una mica.

12. Creu que els barris es viu també la festa?
Cada dia més i molt especialment els joves. Els Focs concentren tota la ciutat a la platja, fan prendre consciència de Festa de Ciutat i animen a la gent a gaudir dels actes que els darrers anys es fan després al passeig marítim.

13. Quin cartell de Santes li ha agradat més?
El que el 1994 va fer Santi Estrany, seguint el seu estil que podem veure en algunes parets de la ciutat, com la del Col·legi de Santa Anna, just davant la Creu de Terme.

14. Quins dinars feia a casa per Santes?
Encara ara el dia de les Santes anem a dinar a casa la mare i, després del de Nadal és el dinar més important de l’any. Encara que a diferència del primer la caló obliga a fer una mig diada per agafar forces per anar a la Passada.

15. Ha marxat de vacances algun any per Santes?
Mai, ni ara ni de petit.

16. Anècdotes i situacions divertides.
L’any que va néixer la meva filla, per Les Santes només tenia 25 dies i el gran no va voler-se quedar a casa. És l’únic any que no hem anat tots junts als focs. Vaig haver de portar-lo fins a la platja perquè no callava.

25/7/07

MONOPOLI POLÍTIC = PITJOR SERVEI

Des de l’invent del tripartit a Catalunya que som víctimes d’un monopoli al capdavant de les nostres institucions. No tornarem a debatre la legitimitat de la suma per deixar fora del govern a qui ha guanyat les eleccions, però, quan a l’Ajuntament de la Capital del País, a la Generalitat i al Govern de l’Estat hi governa una mateixa força es donen les condicions ideals per a que situacions com les que està vivint aquests dies la ciutat de Barcelona siguin tractades superficialment, sense les pressions necessàries per resoldre el problema.

La causa directa de l’apagada va ser, sens dubte, l’incendi a la subestació de Maragall, però la causa de fons perquè això es pugui produir i provocar una imatge tercermundista és, també sens dubte, la “manca d’inversió” a Catalunya en el servei elèctric.

Però, amb responsables del mateix color a totes les administracions i en una posició feble davant una empresa que prefereix ser comprada per una entitat alemanya, que per una de catalana, no hi ha ningú que planti cara. Ahir vaig sentir, amb aquell to de veu tan peculiar que té, al Sr. Hereu amenaçant de que no permetria cap altra nit com la que havia passat la ciutat, doncs bé, quina és la situació hores d’ara? Aquesta tarda he estat a Barcelona, encara hi havien semàfors sense funcionar, carrers sense il·luminar i molts usuaris sense llum elèctric als seus domicilis.
.
I les empreses? Què passarà amb els restaurants, els comerciants, les empreses manufactureres? Qui els hi pagarà les seves pèrdues i quan? Ves a saber! Però cap administració posarà en evidència a l’altra, no fos cosa que el company de partit s’ofengués. És a dir: el monopoli polític no és garantia de millor servei, sinó totalment al contrari.



23/7/07

LES SANTES, “la Badallada” (IV)

Des de fa, com a mínim, quatre anys, l’empresa CAPGROS, coincidint amb Les Santes, produeix un conte. Els primers van ser dedicats a en Robafaves i la Geganta i fa pocs dies van presentar “la Badallada”, un conte escrit per Manuel Cusachs i Corredor i il·lustrat per Carles Soriano i Blasco.

Com els anteriors, “la Badallada” està inspirat amb les figures i comparses de la ciutat, que per la Festa Major tenen un paper molt important. En aquesta ocasió, els infants poden llegir com a través de diversos personatges els habitants d’un poble avorrit es tornen divertits i coneixen un seguit de personatges: gegants, nans, momarotes, dracs, ...

Felicitats per la iniciativa !!

22/7/07

LES SANTES, Jornada Castellera (III)


Els darrers anys la Jornada Castellera dels Capgrossos té personalitat pròpia per Les Santes. Han quedat enrera aquells anys en que la Colla havia de lluitar per incloure la seva Diada, que forçosament ha de ser en diumenge per poder comptar amb presència de colles convidades, al programa oficial de la Festa Major.

La Jornada d’avui ha estat la millor actuació de la temporada, dit pels entesos que segueixen els castells setmana a setmana. Els Verds de Vilafranca, que van convertir la plaça Santa Anna en Plaça de Nou, han tingut un excel·lent actuació, els Capgrossos han estat magnífics i els Xiquets de Reus també han estat a l’alçada.

Però no era una Jornada qualsevol, després d’un any molt dur pels de Mataró, avui també ha estat un sentit homenatge a la Mariona Galindo. La plaça ha quedat en silenci mentre es llegia un text recordant els fets de fa un any. Després, dos pilars de quatre dels Capgrossos acompanyats dels pilars de les altres dues colles deixaven anar uns coloms que s’han enlairat cap al cel com sigui volguessin anar amb la Marioona.

LES SANTES, Festa Major de Mataró (II)


La Rambla i la Riera eren plenes de gom a gom. Es respirava ambient de Santes, tot i les quatre gotes que van caure just quan la Família Robafaves s’incorporava a la comitiva, la gent va acompanyar els gegants a la plaça de Santa Anna. Hi eren gairebé tots, arribaven dels quatre punts cardinals de la ciutat. Feia molt de goig !!

I, al vespre, la primera “Dormida” va aplegar un bon grup de nens i nenes, tot i que va ser ràpida. Ara fins el dia 25, que, amb la “Crida”, tindrem totes les Comparses de Mataró que ens portaran davant l’Ajuntament per començar la part més intensa de les Festes.

21/7/07

PLE DE JULIOL, PRIMER ORDINARI


El primer Ple Ordinari del mandat ha durat gairebé 6 hores. D’un ordre del dia de 46 punts, 30 eren temes proposats per l’oposició i d’aquests, 14 els portava Convergència i Unió. Però, a més del nombre d’expedients, també s’ha de mirar el contingut. Del govern només podem destacar l’acceptació de l’ajut de la Generalitat per Rocafonda, atorgat dins la quarta convocatòria de la Llei de Barris. Moltes, Moltes Felicitats!! Cal que tots i especialment el govern, s’ha de reconèixer, ens felicitem per la inversió que es podrà fer a aquest sector de la ciutat.

Convergència i Unió, a més de preguntar per temes que preocupen als ciutadans de Mataró, com les antenes de telefonia mòbil, el soroll ocasionat per concerts que acaben a la matinada, la presència de rosegadors, la brutícia als carrers, la circulació i la seguretat a les escoles, portava propostes tan importants com dedicar la casa natal de Puig i Cadafalch a Casa-Museu per salvaguardar la memòria de l’arquitecte i polític mataroní. Proposta que va ser rebutjada pel govern en boca del regidor de cultura, que va voler fer una extensa intervenció, segurament preparada pels seus tècnics, basada únicament en l’arquitecte i donant més importància a la passada per davant la casa que al contingut que podria allotjar. Ni una sola paraula del regidor “independentista” per la personalitat política de Puig, que va ser president de la Mancomunitat de Catalunya després de Prat de la Riba, personalitat política del que tots podem conèixer millor, precisament visitant la seva casa natal, convertida en museu, a Castellterçol.

EN DEFENSA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

.
El Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir, amb els vots de CiU, PPC i ERC, una moció sobre el traçat del TGV. L’alcalde, Jordi Hereu (PSOE), no s’ho va rumiar per dir que la votació no era vinculant i que el govern era qui prenia les decisions.

La veritat és que la possible afectació de les obres i el pas dels trens de gran velocitat sota el temple dissenyat per Gaudí preocupa a moltes persones i encara que no hi ha acord entre les tres formacions que van votar la proposta, deixen en mans dels tècnics l’estudi d’altres possibilitats. Però aquest no és el tema preocupant de la sessió d’ahir, doncs el debat podrà seguir, el que preocupa és l’actitud d’un alcalde “democràtic” pel qual les propostes aprovades per majoria no tenen validesa si no coincideixen amb el seu posicionament. Això té un nom. Com ho veuen els seus companys de partit? Farien el mateix si això passes als seus ajuntaments?

20/7/07

LES SANTES, Festa Major de Mataró (I)

Si fa pocs dies, amb motiu de la inauguració de l’exposició de fotos del 2006, veiem Les Santes molt a prop, ara podem dir que, definitivament, ja hi som.

Ahir, al sortir del Ple Municipal, vam trobar-nos amb la Família Robafaves al complet instal·lada a la planta baixa de l’Ajuntament. Avui els infants ja estiraven als pares al passar per davant la porta per poder-los saludar i repassaven detingudament els nans, entre els que hi faltava en Biada.

Aquesta tarda comencen els actes del programa amb la Jornada de Portes Obertes de Can Xalant, una oportunitat per veure el que fan els artistes que hi treballen durant l’any, el Torneig de Futbol Platja i el Concert al Monumental.

La feina no em deixarà participar de tots els actes, però passaré per Can Xalant aquest vespre i ja espero la “Gegantada” de demà.


16/7/07

25 ANYS DESPRÉS


12/7/07

NOUS EQUIPAMENTS SENSE PREVISIÓ D’APARCAMENT

La propera Junta de Govern Local, de la que el Grup Municipal de CiU ha estat exclòs pel Sr. Alcalde, aprovarà de forma definitiva el “Projecte d’Execució del polisportiu al carrer Euskadi”.

Convergència i Unió ha donat fins ara, en els diferents tràmits que legalment ha de seguir el projecte, suport a la proposta del Govern Municipal. A més de la manca d’equipaments a la ciutat, era la primera vegada que en un projecte com aquest es preveia la construcció d’un aparcament en el seu subsòl. Hem de tenir en compte que el nostre programa electoral preveia la construcció d’un aparcament sota de tots i cadascun els nous equipaments que es fessin a Mataró.

Però, en data 3 d'abril, l’Associació de Veïns de La Llàntia va presentar una al·legació al projecte que reclamava:

  1. La construcció de dues plantes d’aparcament per una capacitat total de 160 places
  2. Que es determinés un aparcament en semi-bateria per a turismes a la banda dreta del carrer Euskadi, entre els carrers de Suècia i Nova de la Mercè, modificant la vorera actual per mantenir l’amplada de la calçada
  3. Que es reservés una zona de càrrega i descàrrega per a vehicles i autocars en aquest tram del carrer Euskadi

Demandes que han estat desestimades pel Govern Municipal, acceptant únicament estudiar, sense cap compromís de compliment, el darrer punt.

Contràriament a la posició política del govern, amagada darrera de justificacions tècniques, Convergència i Unió valora molt positivament les propostes de l’associació veïnal i els hi dóna suport. Aquest Grup Municipal considera que les 86 places per a residents que es crearan sota l’equipament del carrer Euskadi només ajudaran a minimitzar el dèficit de places actuals al barri. Però, per altra banda, en el moment que es posi en funcionament el polisportiu, es crearan noves necessitats fruït de la seva activitat, per a les quals no s’ha realitzat cap previsió, tal com va quedar en evidència en la CIM de Serveis Territorials celebrada el dimarts dia 10 de juliol.

Considerem que en el moment de fer l’aprovació definitiva del projecte encara s’està a temps de corregir els errors, que molt encertadament ens han fet veure l’Associació de Veïns, i preveure noves places d’aparcament en superfície o ampliant la planta soterrada sota el terreny públic que envolta el polisportiu, atès que els tècnics defensen que és inviable la perforació del terreny per a la construcció d’una segona planta.

És per tot això que no podem donar suport al projecte tal com es porta a aprovació i així ho vam manifestar a la CIM de Serveis Territorials i en aquest sentit hagués estat el nostre posicionament en el cas d’haver format part de la Junta de Govern Local.

11/7/07

SEGUIM TREBALLANT PEL SENEGAL

Avui hem pogut explicar al nou regidor responsable de Cooperació que els Amics de l’Escola Pia al Senegal seguim treballant pels nois i noies del Senegal. No hem tingut cap inconvenient en explicar al responsable municipal com va néixer l’entitat i com treballem. Quins eren els nostres objectius i quines les formes en que preteníem aconseguir-los.

La cooperació i la solidaritat internacional han estat sempre temes de màxim consens polític i dels que tots ens sentim orgullosos de la nostra ciutat, que fa anys que ha superat la barrera del 0’7% i destina l’1% dels recursos propis a projectes al tercer món. De fet, la gran quantitat d’ONGs locals i la seva serietat en el treball ho posen fàcil.

Esperem que el nou regidor mostri la mateixa sensibilitat mostrada per la majoria dels seus predecessors, especialment la M. Rosa Cuscó, que va ser la responsable d’aquesta àrea fins les passades eleccions municipals.

9/7/07

30 ANYS LLUITANT PER L’AUTONOMIA DE LES PERSONES

Dissabte passat vaig tenir l’honor de ser convidat a assistir en l’acte de commemoració del 30è aniversari del GIMM (Grup d’Invàlids de Mataró i el Maresme) i 8è lliurament de premis que aquesta entitat atorga anualment en reconeixement a persones o entitats que lluiten per la integració de les persones que pateixen algun tipus de discapacitat.
.
L’actual president de l’Associació GIMM, el Sr. Miquel Guardiola, i la presidenta de la Fundació GIMM, la Sr. Sílvia López, eren els amfitrions. La celebració es va realitzar al voltant d’un dinar al nou pavelló Teresa Maria Roca, en el que, abans de començar, es va fer un homenatge a les tres presidentes que el GIMM ha tingut abans d’en Miquel Guardiola i a ell mateix. Va ser molt emotiu el improvisat discurs de la Sr. M. Teresa Petit, primera presidenta de l’entitat, que va explicar com no l’havien deixat entrar a la Piscina Municipal perquè allà no hi volien “esguerrats”. Això passava els anys setanta, abans que la democràcia entrés als ajuntaments. A continuació es van lliurar els premis 2007, consistents en una estatueta de bronze de 34cm d’alçada de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, a la Institució, a l’Empresa, al Mitjà de Comunicació i a la Persona. Aquest darrer va ser per una persona excepcional, l’arquitecte tècnic Joaquin Romero, que el 1990, quan només tenia 22 anys, els metges li van detectar una malaltia incurable, progressiva i degenerativa: esclerosis múltiple. Actualment, en Joaquin i el seu germà Borja tenen una empresa, B&J Adaptaciones, que es dedica a cercar solucions per adaptar espais per a que les persones amb discapacitats puguin gaudir de la màxima autonomia personal mentre la seva malaltia ho permeti. Moltes felicitats a l’entitat i els seus socis, i també als guardonats, aquests actes han de servir també per recordar-nos que les nostres ciutats encara han de canviar molt per poder ser per a tots.

8/7/07

"UNIÓ ÉS MÉS DE DRETES QUE CDC"

Mai he sabut on era la línia que divideix el que són dretes, del que són esquerres, encara que tampoc mai m’he sentit de dretes. És per això que no sé si puc donar la raó a Felip Puig, portaveu de CiU al Parlament, quan ha replicat les manifestacions de Duran i Lleida, en contra de la independència de Catalunya afirmant que "Unió Democràtica és un partit més de dretes "mentre que CDC "és un gran partit nacionalista i de centre". Sí que estic d’acord amb en Felip, i em dol, és en que "Duran i Lleida renuncia permanentment a posicions sobiranistes".

Com pot dir Duran que “el nacionalisme català mai s’ha plantejat seriosament la independència de Catalunya" o que "la nostra proposta no és independentista, no volem la segregació i la creació d’un nou Estat". El realisme o la responsabilitat davant el fet de que ara la independència no és possible no vol dir que no sigui el desig i l’objectiu de molts militants de CiU, i per descomptat de CDC, i Duran no pot passar-ho per alt.

7/7/07

HI GUANYARÀ CATALUNYA ?

La notícia d’ahir a tots els mitjans de comunicació audiovisual, i la d’avui als mitjans escrits, és la modificació de l’Executiu que dirigeix Zapatero, que ha representat el canvi a quatre ministeris, situant Carmen Chacón, que podria ser el cap de cartell del PSOE a Barcelona per les Generals, en el d’Habitatge.

Els canvis al Govern de l’Estat han estat qualificats de “Cop d’efecte” a molts dels mitjans. Electoralment és possible que aquesta hagi estat la intenció de Rodríguez Zapatero i el seu partit, ells sabran el que més els interessa, però nosaltres el que necessitem és ministres catalans exercint a la capital de l’Estat. Ho farà Carmen Chacón? Què passarà amb l’aplicació del Nou Estatut? Ho notarem amb els traspassos de RENFE? Si només és una estratègia electoral, com ho són els canvis a les alcaldies la segona part dels mandats municipals, no hi guanyarem res.

6/7/07

LES SANTES JA SÓN AQUÍ ! GLÒRIA A LES SANTES !

L’exposició de fotografies de Les Santes de l’any anterior és, des de fa quinze anys, el primer acte de Santes. Tot i no entrar al programa, ens fa adonar que Les Santes ja són aquí.

Com es va dir ahir a la inauguració, que organitzen conjuntament el Patronat Municipal de Cultura i Caixa Laietana, amb aquest encàrrec aconseguim tenir cada any una visió diferent de Les Santes. El títol defineix molt bé l’exposició de les fotos de Dani Domínguez, fotògraf escollit pel 2006, que podem veure a la Sala d’Exposició de l’Ateneu Caixa Laietana: “Les Santes, Objectiu d’Alçada”. La majoria de les imatges han estat fetes des d’un lloc elevat i tenen una perspectiva diferent a la que estem acostumats. A més de la fotografia dels focs, feta des del terrat d’un edifici de la part alta de la ciutat, la de la Basílica de Santa Maria durant la Missa i la de la Riera sorprenen per la seva espectacularitat. Una altra visió és la de les “cantonades”, imatges de la festa just en aquest espai en que conflueixen dos carrers. A tot això s’afegeix el mural construït amb un grapat de cub. Tots ells tenen una fotografia en una de les seves cares i jugant amb la tonalitat d’aquestes es llegeix “les santes 06”.

Felicitats a l’autor i molt bones Santes a tots. Visca Les Santes 2007!