Des de l’invent del tripartit a Catalunya que som víctimes d’un monopoli al capdavant de les nostres institucions. No tornarem a debatre la legitimitat de la suma per deixar fora del govern a qui ha guanyat les eleccions, però, quan a l’Ajuntament de la Capital del País, a la Generalitat i al Govern de l’Estat hi governa una mateixa força es donen les condicions ideals per a que situacions com les que està vivint aquests dies la ciutat de Barcelona siguin tractades superficialment, sense les pressions necessàries per resoldre el problema.La causa directa de l’apagada va ser, sens dubte, l’incendi a la subestació de Maragall, però la causa de fons perquè això es pugui produir i provocar una imatge tercermundista és, també sens dubte, la “manca d’inversió” a Catalunya en el servei elèctric.
Però, amb responsables del mateix color a totes les administracions i en una posició feble davant una empresa que prefereix ser comprada per una entitat alemanya, que per una de catalana, no hi ha ningú que planti cara. Ahir vaig sentir, amb aquell to de veu tan peculiar que té, al Sr. Hereu amenaçant de que no permetria cap altra nit com la que havia passat la ciutat, doncs bé, quina és la situació hores d’ara? Aquesta tarda he estat a Barcelona, encara hi havien semàfors sense funcionar, carrers sense il·luminar i molts usuaris sense llum elèctric als seus domicilis.
.
I les empreses? Què passarà amb els restaurants, els comerciants, les empreses manufactureres? Qui els hi pagarà les seves pèrdues i quan? Ves a saber! Però cap administració posarà en evidència a l’altra, no fos cosa que el company de partit s’ofengués. És a dir: el monopoli polític no és garantia de millor servei, sinó totalment al contrari.
