Tribunal polític per fer oposició de l’oposició

El dia que el Parlament ha tractat el dictamen de la Comissió d’Investigació del cas del Palau de la Música, que s’ha convertit en un tribunal polític (comparat per més d’un amb un tribunal de la Inquisició) cal posar de manifest que tots els informes de fiscalització del Tribunal de Comptes i de la Sindicatura de Comptes sobre la comptabilitat de Convergència i Convergència i Unió sempre han demostrat l’absoluta correcció de la mateixa, mentre que, per contra, l’Informe de Fiscalització de les comptabilitats electorals de les Eleccions a Corts Generals de 9 de març de 2008 del Tribunal de Comptes, publicat el març de 2009, va detectar “deficiències i irregularitats” en els comptes del PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA.

També cal posar de manifest la doble vara de mesurar del tripartit. Que quan es tracta d’assumptes que afecten els partits del Govern, evita, amb la seva majoria, que el Parlament investigui i quan es tracta d’assumptes relacionats amb l’oposició, encara que sigui en base a una tesi sense fonament real, dóna carta blanca. En aquest sentit, ens hauríem de preguntar per què no s’ha creat una comissió d’investigació sobre els informes “inútils” que ha anat encarregant el Govern o per què no s’ha creat una comissió d’investigació per esbrinar les ramificacions polítiques del cas Pretòria, en el qual hi ha implicats i imputats diversos càrrecs en actiu del PSC-PSOE.

Però la veritat és la que és i la comissió d’investigació sobre el Palau de la Música s’ha girat en contra del tripartit, doncs s’han descobert fets acreditats, no dubtes raonables, de mala gestió i mala actuació del Govern, pels quals cal demanar responsabilitats polítiques.

La comissió d’investigació ha servit per posar en evidència que el Govern va facilitar una operació urbanística que sota el paraigua del Palau beneficiava a un privat i que de moment ha suposat la pèrdua de 5,6 milions de valor patrimonial a la Generalitat. La comissió també ha posat de manifest que no se sap a on van anar a parar gairebé 4 milions d’euros de diner públic que les diferents administracions públiques van aportar al Consorci del Palau i que la Generalitat no se’n va preocupar fins que va esclatar tot l’escàndol. Finalment, la comissió també ha servit per evidenciar que l’Institut Català de Finances va atorgar un crèdit de 2 milions d’euros al Palau justificat amb factures falses. Això vol dir que, en total hi ha més d’11 milions d’euros de diners públics mal gestionats i mal controlats pel Govern de la Generalitat que no està clar que es puguin recuperar. Què diuen aquí els partits que donen suport al Govern?

La majoria formada pel tripartit, amb la complicitat del PP, ha utilitzat la comissió per emportar-se per davant persones i institucions, fet que hauria de suposar l’assumpció de responsabilitats polítiques. Van crear una comissió d’investigació amb l’objectiu de convertir-la en un tribunal polític contra Convergència i Unió per intentar desgastar-la electoralment. A base a conjectures, confabulacions, documents apòcrifs. El propi conseller Castells va afirmar que la comissió “ha tingut més d’empastifa que fa fort que no pas d’intentar saber la veritat” perquè fets com els del Palau no tornin a passar.

El tripartit va arribar fa set anys al Govern buscant proves per destruir CiU, però l’auditoria que va encarregar el 2004 per revisar totes les adjudicacions dels governs de Convergència i Unió amb lupa va posar de manifest que van ser uns processos transparents, impecables i pulcres. Després va venir la invenció del 3%. La fiscalia va estar investigant durant mesos i finalment va arxivar el cas en no trobar res. I ara, després de set anys, el tripartit ha volgut acabar el seu mandat amb aquesta comissió en forma de tribunal polític. Però no se’n va sortir el primer dia i set anys després tampoc no se n’ha sortit. Perquè simplement no hi ha tema, malgrat molt mitjans de comunicació segueixin insistint telenotícies darrera telenotícies.

El Maresme ja té Secretariat d’Immigració de CDC

Aquest vespre, en plena Festa de les Santes, s’ha constituït a Mataró el Secretariat de la Sectorial d’Immigració de CDC al Maresme. Ja existien el de Maresme-Nord i també el de Mataró, que presideix en Mostafà el Kaderi.

En Ricard Vidal, militant de Pineda de Mar, impulsor del grup sectorial del Maresme-Nord, presideix el nou secretariat, que compte amb nous catalans de tota la comarca.

La sessió va ser presidida per l’Àngel Colom, president nacional de la sectorial, que va venir acompanyat d’en Xavier Cos, conseller nacional de la sectorial, l’Èric Bertran, president de NousCatalans.Joves i de Mbaye Babacar Gaye director per a l'Àfrica Subsahariana. Es va fer una mica de valoració de la situació i la tasca feta fins ara per la sectorial a la comarca, essent Mataró un dels llocs on fa més temps que s’hi està treballant.

Va quedar molt clar que l’objectiu principal de la sectorial era la construcció del país amb la participació de tots els nous catalans, que són gairebé un milió i mig de persones, però també es va fer referència a la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya, on serà molt important el vot de bona part d’aquests catalans nascut fora del principat. El país s’ha de fer per a tots i entre tots i no podem prescindir del 16 per cent llarg de la població.
Ara cal seguir treballant i implantant nous secretariats locals on no n’hi ha, especialment a les poblacions on el nombre de persones procedents d’altres països és més gran.

En Joan repeteix com alcaldable per CiU. Amb ell farem el canvi

El dia 22 de juliol, els militants i simpatitzants de CiU ens vam reunir per ratificar la proposta feta per l’Executiva Local perquè en Joan repetís com alcaldable de la Federació a Mataró.

Ens acompanyava el diputat Jordi Turull, president de la Federació de les Comarques de Barcelona de CDC, els també diputats Joan Morell i Benet Maimí, el darrer, a més, president comarcal d’UDC, en Joan Ramon Casals, secretari de Política Municipal de CDC, i en Xavier Badia, president comarcal de CDC.

Em va tocar, i ho vaig fer amb molt de gust, donar la benvinguda als assistents i explicar, breument, perquè érem allà. Vaig explicar també la decisió personal d’en Joan per tal que la seva candidatura fos votada en vot secret per militants i simpatitzants, encara que en urnes separades per qüestions estatutàries.

Tot i la brevetat de la meva intervenció, abans de passar la paraula a en Jordi Turull, vaig voler parlar una mica de qui serà, per segona vegada, el nostre candidat a l’alcaldia de Mataró. En Joan porta 20 anys de militància de militància a Convergència, molts dels quals hem treballat junts. Va començar des de la base, enganxant cartells, fent d’interventor, ... vam compartir l’executiu local, des d’on ja volíem aprendre com funcionava la política local i participàvem del debat municipal.
Ara fa 4 anys, va engrescar-se per ajudar, des del partit, a en Pim Esperalba i va acabar essent el cap de llista. És exigent, molt exigent, amb els altres i amb ell mateix, però ha fet equip i, permeteu-me que digui que, junts, tot el grup, estem contents de la feina que fem. Molt contents! No és difícil fer un equip i menys quan les persones provenen de dos partits diferents, però en Joan ho ha aconseguit.

He treballat amb diversos caps de llista i amb tots ho he fet de gust, però mai havíem aconseguit ser un equip com ara i això es nota, dins i fora. Som el millor equip i tenim davant els pitjors adversaris (com equip) de la història local. Aquesta vegada les possibilitat de canvi són reals i, amb en Joan ho farem junts.

Va ser una assemblea amb un gran ambient, amb molta gent, però, sobretot, amb un extraordinari ambient. Com algú em va dir, “això fa tuf ‘alcaldia”.

Deixo uns quants enllaços per tal que pugueu saber millor com va anar i que es va dir:

Aquí podeu llegir la nota de premsa de CiU i aquí la que ha fet CDC. També podeu seguir en vídeo el que varem dir jo mateix i en Jordi Turull, així com la intervenció d'en Joan.

Difama que alguna cosa queda

“Difama que alguna cosa queda” és una dita popular que segueixen alguns mals polítics i mitjans de comunicació. Però no per dir moltes vegades una mentida, aquesta es converteix en realitat.

Al final, però, serà veritat aquella altra dita que diu que “cree el ladrón que todos són de su misma condición”. Afortunadament, però, som molts als que, malgrat tinguem opinions i projectes diferents, no ens agrada veure com el nostre alcalde i el seu primer tinent d’alcalde estan imputats per un delicte contra el patrimoni i és per això que no ens passem el dia recordant-t’ho.

Sembla, però, que el primer tinent d’alcalde no té la mateixa sensibilitat i, tot i havent de passar periòdicament pel jutjat, es veu en cor de deixar anar comentaris i acusacions difamatòries quan “no venen a cuento”. Això és el que va passar al Ple passat quan s’estava parlant sobre la conveniència o no de prohibir el vel integral. Els presents vam haver d’escoltar comentaris cínics i mal intencionats en referència a un dirigent de CDC que, per altra banda, no era allà per defensar-se.

Tornada al Consell Comarcal i sessió del Consell d’Agrupació de CDC

Aquesta tarda he pres possessió com a conseller comarcal. Ho he fet substituint a en Joan Mora, que ho va deixar per centrar-se en la feina a l’Ajuntament de Mataró.

És la segona vegada que formo part del Consell Comarcal del Maresme, però la situació és completament diferent. Al mandat passat CiU, tot i tenir els mateixos consellers, era a l’oposició, qra forma part del govern conjuntament amb el PSC i ERC. Se’m fa estrany, ho he de confessar. Hi ha algunes coses que segurament formen part de la renúncia que suposa voler trobar l’acord i el consens, però se’m fa estrany.

Una altra cosa ha canviat. Fins ara sempre havia promès en el moment de la presa de possessió. Malgrat no m’agradés al cent per cent la Constitució espanyola, l’entenia com un pacte fet en un moment complicat de la història de l’Estat, però després del que ha passat amb les successives retallades de l’Estatut, crec que hem encetat una nova etapa, per això ho vaig fer “per imperatiu legal”.

El meu paper no serà com el d’en Joan, que era el portaveu de CiU al Consell, doncs per a mi també la prioritat és Mataró, però el compromís de seguir la política comarcal des de Mataró hi és.

A l’acabar el Ple Comarcal vam anar al local de CDC. Teníem Consell d’Agrupació i el presidia en Jordi Turull, responsable de Barcelona Comarques i darrerament “diputat revelació” pel seu paper a les comissions d’investigació. Ens va parlar de “el món al revés” que representa la comissió pel tema de El Palau. Efectivament, en lloc d’Europa es fan comissions de control o investigació on l’objecte a investigar és l’oposició. Deu ser que estan més espantats que nerviosos, però no s’hi val a badar, hem de seguir treballant com ho estem fent fins el darrer dia.

La Carpa torna a la Riera

Després de ser al Palau dissabte passat i al Callao diumenge, ahir la Carpa de CiU va tornar a la Riera.

A mesura que avançava la tarda s’hi aturava més gent i van ser moltes les persones que van emportar-se’n una bandera per penjar al seu balcó per Les Santes. La calor que feia era una mostra que la nostra Festa Major està a punt d’arribar.

Jo vaig marxar una estona per anar al Casal de Gent Gran que s’inaugurava al Palau, on abans hi havia Can Gassol. Serà un espai molt ben aprofitat, a més de tenir llum natural a tots els espais, té sortida a una futura plaça on la gent gran i els més joves podran conviure i compartir moltes estones.

Sembla que hem d’agrair al Sr. Zapatero que s’hagi pogut fer, tot i que molts estaríem d’acord que en política econòmica no tot el que hem d’agrair al president del govern d’Espanya és precisament bo. Tal vegada, amb un altre govern també hauríem fet el Casal i ens hauríem estalviat coses com l’aplicació de la Llei de la Dependència o la pitjor imatge internacional que ha tingut mai l’Estat espanyol. Això sense entrar a parlar de les seves promeses, entre elles la de respectar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya.

Per altra banda, no oblidem que si bé és cert que El Palau tindrà un nou Casal Municipal de Gent Gran, , és igualment cert que es perd el local que la gent de l’Unió Democràtica de Pensionistes tenia a la plaça del Forn del Vidre. No ens enganyem, hem canviat un local per un altre, més gran i millor, sí, però tenim els mateixos que teníem i al local d’una entitat ara hi hem de sumar els usuaris del barri.