Avui en fa 23. Si el veus, FELICITA'L !!

Una sala de festes amb un aforament de 1200 portaria molts problemes per a la seguretat de les persones

Ahir teníem sessió ordinària de la Comissió Municipal de Via Pública, en la qual, entre d’altres, s’informa dels temes que afecten la Seguretat Ciutadana i la Policia Local. Quan va arribar l’hora dels “precs i preguntes”, ja que per iniciativa del govern no s’havia donat cap informació des d’aquest àmbit pel que fa a la construcció d’uns macroprostíbuls al Polígon de Pla d’en Boet, molt a prop del TecnoCampus i al costat mateix d’unes sales de festes a les que cada setmana hi van un grapat de joves de la ciutat, vaig demanar al Cap de la Policia Local quina opinió professional en tenia ell sobre l’afer que darrerament omple els nostres diaris. No volia cap opinió sobre concessió de llicències, això correspon a un altre àmbit, volia saber com podia afectar això a la nostra seguretat.

La resposta va ser espontània, no va haver de pensar gaire, el nombre d’habitacions no el preocupaven especialment, va parlar d’alguns llocs de la ciutat on li consta que s’exerceix la prostitució i no porten cap problemàtica especial, doncs la gent hi busquen discreció, ara, la sala de festes és una altra cosa.

Pel responsable actual de la nostra policia, un local gran on s’hi fa striptease i es celebren festes porta associat, a més de problemes de mobilitat i d’aparcament, problemes de baralles i drogues. Segons ell la gent no hi va només en vehicle privat, sinó que també hi arriben en autocar per celebrar-hi festes com, per exemple, comiats de solters. Festes que mai se sap com poden acabar.

Només em quedava aclarir si, per a ell, un aforament de 1.200 persones, com el local de la llicència concedida per la Sra. Romero, és una sala gran. La resposta va ser molt clara. “Uffffffffffff !! Quant? 1.200 persones? Això és molt gran!” Així de clar va ser el cap de policia, la persona que més ha d’entendre de seguretat ciutadana a l’organització municipal.

30 anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya

Ahir Catalunya celebrava un important aniversari, es complien trenta anys de les primeres eleccions de l’època actual al Parlament de Catalunya. Després de l’aprovació de la Constitució, de l’Estatut del 1979 i del període de la Generalitat provisional de Josep Tarradellas, el poble de Catalunya tornava a escollir els seus legítims representants.

Recordo que vaig viure intensament aquells dies. Encara no era militant de Convergència, però ja hi col•laborava i havia fet d’interventor. A la nit, després de conèixer la victòria contra pronòstic de CiU, vam anar a Barcelona i no vam tornar fins que Jordi Pujol va sortir al balcó. Dies després aniria al Parlament, a veure sortir Pujol després d’haver estat escollit President de la Generalitat. Escoltàvem les sessions parlamentaries en directe per la ràdio i tot era molt emocionant. No havíem viscut els pitjors anys del franquisme, però no sabíem que eren unes eleccions i en poc temps el país va recuperar les seves institucions.

Nomes han passat trenta anys i hem construït un país, però la gent que fa política està desacreditada. El Parlament de Catalunya té135 diputats i hi ha més de nou-cents ajuntaments amb els seus respectius alcaldes i regidors. La gran majoria treballen per uns ideals i amb un gran esperit de servei i només un grapat són corruptes, s’enriqueixen de manera irregular o, senzillament, són uns vividors, però, com en tot, aquests són els que fan soroll.

Hem d’aprofitar els aniversaris com el que celebràvem ahir per reivindicar els valors de la política.

Entre la política i la pedagogia

“Entre la política i la pedagogia” és el títol del darrer llibre de Pere Carbonell, que ahir es va presentar a la delegació a Mataró d’Omnium Cultural amb la col·laboració d’Unió de Botiguers. El llibre porta el subtítol de: “12 anys en missió de servei prop dels consumidors i dels comerciants de Catalunya”, frase que explica molt bé el seu contingut.

Quan he entrat ja parlava en Josep Puig Pla, també escriptor i que fou regidor de promoció econòmica els anys que Pere Carbonell era director general de comerç i consum de la Generalitat de Catalunya. Puig Pla ha explicat la seva relació personal amb l’autor, passa poc que dues persones de partits diferents parlin bé públicament del que fa l’altra. Això demostra que és possible prioritzar la construcció del país per sobre del partidisme.

A continuació ha parlat Jaume Carbonell, fill de l’autor i representant de l’editorial Ecos, especialitzada en economia social, que ha descrit la trajectòria del seu pare, a qui ha definit com una persona al servei del comerç, al servei del país i al servei de les persones.

Finalment hem escoltat l’autor. Carbonell ha començat, atès que l’acte es feia a la seu d’Omnium, fent una referència a les properes eleccions internes de l’entitat, lloant que hi hagi una única candidatura formada per persones que cadascuna d’elles, segons ell, podria encapçalar una nova candidatura. Això, ha explicat, el fa ser optimista pel futur de Catalunya. Té raó! Junts aconseguirem fites molt més importants.

Ha començat parlant de Catalunya a continuat amb Barcelona (Ciutat Vella i Horta), la seva ciutat i on viu, i després Mataró, on hi té lligams familiars i bons amics. De Mataró ha dit que deu ser la ciutat on hi ha més idees polítiques per metre quadrat i ha fet un reconeixement per a Josep Puig Pla i Ramon Camp, dues persones amb qui va treballar des de les seves responsabilitats a la Generalitat.

Admirable la descripció de la seva il·lusió i entusiasme per desenvolupar les competències en comerç que ens donava l’Estatut del 79. Ha reconegut la labor dels alcaldes que es movien per interessos no partididistes i, del seu nomenament a la Generalitat, ha destacat el compromís de professionalitat, catalanitat i voluntat de servei.

Pel que fa al llibre, que valdrà la pena de llegir, tant per la trajectòria personal i política de l’autor, com perquè recull més de dotze anys d’actuació en el si de l’administració catalana; primerament, com a director general de Comerç Interior i Consum, i segonament, com a president-director general de d’institut Català del Consum i també perquè dedica un capítol al que ell anomena: “Mataró, “el meu petit univers”.

Segons Carbonell, “el llibre respon a la voluntat de preservar la memòria històrica i donar-ne testimoni”.

Les enquestes només són això, enquestes. Cal seguir treballant

Diumenge passat, “La Vanguardia” publicava una enquesta que donava a CiU un resultat que fregava la majoria absoluta.

Falten (si no avancen el calendari electoral) entre set i vuit mesos per a les Eleccions al Parlament de Catalunya i els altres també juguen. És evident que a l’ambient hi ha ganes de canvi, el “català emprenyat” sembla que té ganes de fer el pas endavant necessari per canviar els governants. Però l’enquesta va ser feta just els dies en que el país patia els efectes de la descoordinació i la manca de previsió del tripartit davant d’una nevada més que anunciada i la gent tenim poca memòria. Correm el risc que, d’aquí mig any, el bombardeig de notícies del tripartit, encara que sigui venent fum aprofitant la seva força mediàtica, facin oblidar la mala gestió, el guirigall i el desprestigi de l’actual govern de Catalunya.

Tinc la sensació que, en la situació econòmica en la que ens trobem, a les properes eleccions catalanes els programes i la solvència dels candidats tindran un pes superior a les darreres. Aquesta si que és una avantatge, doncs la solvència d’Artur Mas sobre José Montilla està més que provada, només cal que això arribi a tothom, sobretot als indecisos i als que en els darrers anys han deixat d’anar a les urnes.

Només hi ha una enquesta vàlida: el resultat de la jornada electoral.

Presentació en societat de “Mataró Decideix”

Foto diari El Punt

Diuen, i és cert, que l’obligació és abans que la devoció, per això no vaig poder quedar-me a l’acte de Presentació de la Plataforma Mataró Decideix. Havia d’anar al Consell d’Administració de Mataró Audiovisual, l’empresa que gestiona MataróRàdio.

Però, aprofitant que una cosa començava mitja hora abans que l’altra, no vaig poder-me estar de passar per la Sala Cabanyes per veure l’ambient que allà hi havia. Mica en mica, la sala anava omplint-se, primer la platea, després les llotges i no sé si quan vaig ser fora algú va haver de pujar a dalt. Molt bon ambient, Il·lusió, molta gent coneguda, gent de diversos partits o de cap, moltes entitats, tots amb un sol objectiu: decidir el nostre futur.

En Joan, que va poder-s’hi quedar tota l’estona, en parla al seu bloc, Diari Maresme i El Punt, ja en parlaven aquest matí i segurament durant el dia podrem llegir com ho han vist altres mitjans de comunicació.

Jo ja m’he reservat el 20 de juny per col·laborar amb el que em demanin.