Ahir Catalunya celebrava un important aniversari, es complien trenta anys de les primeres eleccions de l’època actual al Parlament de Catalunya. Després de l’aprovació de la Constitució, de l’Estatut del 1979 i del període de la Generalitat provisional de Josep Tarradellas, el poble de Catalunya tornava a escollir els seus legítims representants.Recordo que vaig viure intensament aquells dies. Encara no era militant de Convergència, però ja hi col•laborava i havia fet d’interventor. A la nit, després de conèixer la victòria contra pronòstic de CiU, vam anar a Barcelona i no vam tornar fins que Jordi Pujol va sortir al balcó. Dies després aniria al Parlament, a veure sortir Pujol després d’haver estat escollit President de la Generalitat. Escoltàvem les sessions parlamentaries en directe per la ràdio i tot era molt emocionant. No havíem viscut els pitjors anys del franquisme, però no sabíem que eren unes eleccions i en poc temps el país va recuperar les seves institucions.
Nomes han passat trenta anys i hem construït un país, però la gent que fa política està desacreditada. El Parlament de Catalunya té135 diputats i hi ha més de nou-cents ajuntaments amb els seus respectius alcaldes i regidors. La gran majoria treballen per uns ideals i amb un gran esperit de servei i només un grapat són corruptes, s’enriqueixen de manera irregular o, senzillament, són uns vividors, però, com en tot, aquests són els que fan soroll.
Hem d’aprofitar els aniversaris com el que celebràvem ahir per reivindicar els valors de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada