VELOCITAT DE CREUER A LA SECTORIAL D’IMMIGRACIO

No fa gaire temps que parlava de la Sectorial d’Immigració de CDC i del seu president, l’Àngel Colom. Si llavors escrivia sobre la força amb la qual s’havia reactivat aquest grup, ara he de dir que cada dia que ens trobem el compromís és més gran. L’Àngel té una capacitat innata per dinamitzar, reparteix feines i sap com fer-ho perquè la gent compleixi. És sorprenent!

Les reunions duren més de dues hores que passen volant. Ve gent de les comarques de Lleida i de Girona, de Reus i Tarragona, de totes les comarques de Barcelona. Gent de diferents orígens i molt joves. En Carles, l’expresident de la Sectorial de Gent Gran al costat de l’Èric Bertran i d’un jove brasiler, en David, un altre independent exmilitant del Pi, coautor del portal “nouscatalans.cat”, que aviat serà actiu. Hi ha llatinoamericans, subsaharians, marroquins, ... ser allà és un privilegi.

Avui ha vingut en Felip Puig, acompanyat de la Meritxell Borràs i en Josep Lluís Cleries, han passat, entre d’altres, la Rosa Fortuny i la Marta Alòs, tots queden sorpresos de veure un col·lectiu com el nostre.

Aviat farem un acte sonat amb la participació de l’Artur que serà el punt de partida per donar a conèixer el treball de la sectorial, però abans haurem constituït un secretariat a totes i cadascuna de les Federacions Territorials de CDC. Si tot va bé, el de les comarques de Barcelona el presentarem en societat a Mataró el proper dia 21 de novembre.

UNA DEL DARRER PLE

Davant l’evidència que no es respecte ni es té compte l’opinió del Consell Territorial de Cerdanyola, hem demanat al Govern Municipal que convoqui una sessió extraordinària del seu Plenari per tal que aquest pugui conèixer, debatre i emetre el seu informe respecte les possibles modificacions que pugui patir el “Projecte d’intervenció integral de Cerdanyola” i els efectes que aquestes puguin tenir en l’aplicació dels ajuts de la Llei de Barris.

Una demanda justa quan s’estan portant a aprovació projectes que modifiquen el que Cerdanyola va demanar (eixos cívics i equipament del Mas Miralles) i que s’ha de pagar amb els ajuts rebuts de la Generalitat en aplicació de la Llei de Barris.

Una demanda que s’ajusta al que, segons el Reglament de Funcionament dels Consells Territorials dels Plans Integrals, és objecte i funció del Plenari d’aquests consells. Però, malgrat la presidenta del Consell admet que portarà a una propera reunió els temes, no accepta el prec que li presentem.

La diferència entre l’actual govern i l’equip de CiU és que per a nosaltres el més important és que les coses es facin, mentre que ells no accepten una proposta pel sol fet que els hi presenta l’oposició. Queda clar que quan no hi ha voluntat d’entesa, ni nivell suficient per admetre errors, l’objecte del debat i les repercussions no tenen importància per aquest govern.

MONTSERRAT DES DE L’AIRE

Avui he satisfet una de les meves il·lusions i ho he fet en un lloc que em porta molts records, gairebé tots bons. Amb en Jordi i la Rosa, perquè la Maribel no ha volgut pujar, hem sobrevolar el perímetre de Montserrat en helicòpter.

Encara ara, com a mínim una vegada l’any, anem a Montserrat amb la família. De petit amb els avis, després amb la colla i, entre mig, alguna estada en solitari a l’hostatgeria del Monestir. Fa una mica més de vint-i-sis anys que ens hi vam casar amb la Maribel i les primeres vacances amb en Jordi també van ser a les cel·les. Només en tinc una experiència negativa, la pallissa rebuda de la Guardia Civil l’any 1976, quan la Marxa de la Llibertat.

Ha estat una experiència fantàstica. La vista era impressionant, veiem La Molina i Núria i la costa no es veia per culpa de la boira. A sota, les obres del quart cinturó (quina destroça!) Monistrol, Terrassa i tot de pobles més petits. El Llobregat i l’estació de l’Aeri, l’Abadia a la mateixa alçada que nosaltres, el Monestir de Sant Benet i Santa Cecília, tot a la vista. Més a munt, Sant Jeroni, l’antena, la paret de l’antic aeri, tot allà al costat nostre.

Abans de sortir, una breu visita a les instal·lacions de l’heliport per veure la “màquina” des de la que cada matí, per CatalunyaRàdio, la Laia Claret ens explica com està el trànsit i l’altra, més gran, amb una càmera a sota i un complet equip a l’interior per fer filmacions des de l’aire, amb ella fan fer les filmacions de “Catalunya des de l’aire”

Ha estat un regal esplèndid.

SIGNATURA HISTÒRICA

Dimecres passat es va signar, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró, el nou Pacte sobre les polítiques d'immigració i d'integració 2008-2011, dotat d’un pla d’actuació que s’anomena Pla Municipal per a la Nova Ciutadania. Després d’una breu intervenció del regidor de Participació Ciutadana, responsable del Servei de Nova Ciutadania, van intervenir representants dels diferents grups municipals.

Als parlaments, es van dir coses com que el Pacte és un repte per a tots, no només pels grups municipals presents a l’Ajuntament i que, segons com encarem la realitat, tindrem una ciutat o una altra (CUP). Per a ERC, Catalunya és una suma i hem de defensar un model de nació de ciutadans lliures, amb iguals drets i deures. Viure plegats en la diversitat, compartint drets i obligacions és el que va defensar la representant d’ICV-EUiA. Pel PPC, el Pacte és un punt de sortida per poder ser més eficaços. Joan Mora, en representació de CiU, dirigint-se a les persones nouvingudes presents a la sala va dir: “Benvinguts a casa als nous mataronins, junts construirem un Mataró millor. Els problemes ens vindran del comportament de les persones i no del seu origen”. Finalment, pel PSC, la ciutat té el compromís de treballar per a la cohesió social, doncs sempre hem estat una societat acollidora.

.

L’acte continuà amb la conferència "La immigració ara i aquí", a càrrec del director de la Fundación Jaume Bofill i politòleg, Jordi Sànchez, que comença dient que l’abast del Pacte signat ha de ser ambiciós. Cal tenir ambició en el disseny de polítiques en l’àmbit migratori.

Per a Sànchez, reptes i ambició han d’anar junts quan parlem del fet migratori. També cal realisme i assumir que els nouvinguts són aquí per quedar-se. En els propers anys, el reagrupament familiar serà la font principal del creixement però, passada la crisi, seguirem reben nous immigrants. Hi ha estudis de la UAB que preveuen 1’5M de nouvinguts pel 2020.

Garantir el pluralisme és diferent a construir espais per a les picabaralles. Per això és molt important la responsabilitat dels polítics per arribar al consens. Però el Pacte també ha de ser exigent en drets i deures. Com tot país, Catalunya té unes tradicions no escrites que són la base per fer possible la convivència. Els valors i principis democràtics i de catalanisme són eixos que s’han de mantenir.

Finalment, el director de la Fundació Bofill, va demanar que no s’escatimessin recursos en fer allò que calgui per complir el que diu el Pacte i que es fos valent per anar a les arrels, com l’educació, per tal de garantir el futur.

L’alcalde va cloure l’acte amb agraïments a totes les persones que han participat, d’una o altra manera, en la redacció dels documents.

“COMO PEDRO POR SU CASA”

Si mireu aquest breu vídeo que m’ha fet arribar un antic company, veure-ho una rata caminant “como Pedro por su casa” per un dels camins que travessen els jardins de la plaça de Can Llinàs, al centre de Mataró.

No sembla, a les imatges, que es tracti de cap situació excepcional en un dia d’aquells que els rosegadors que viuen al clavegueram (molts, masses,...), surten fugint del mal temps, que farà que l’aigua corri amb més força del que és habitual per sota terra.

Al costat mateix de l’espai verd que es veu al vídeo. hi ha una zona de jocs infantils. Fa angunia pensar que la canalla jugui tant a prop d’on les rates campen al seu aire.

MATARO TRANSPARENT

De dilluns a la nit que està obert el nou bloc que ha posat en funcionament el Grup Municipal de CiU. El seu nom és “Mataró Transparent”, tot i que a la capçalera hi porta la frase “Participa per un Mataró Transparent”.

Va llençar l’idea en Joan i entre tots l’hem anat construint, sobretot gràcies a la col·laboració de voluntaris, com en Josep Patau, que han estat picant de nou tota la informació que tenim en paper o pdf.

Fa temps que a CiU ens creiem això de la participació ciutadana i, amb més o menys èxit, intentem posar mitjans per promoure-la. En Joan, per la seva banda, ha introduït amb força el concepte de transparència a tot allò que fa l’ajuntament o qualsevol organisme que en depengui.

Us recomano que hi feu una visita i us animo a participar. Tot allò que rebem per coreu electrònic serà penjat com article i si ens demaneu algun dels documents que hi ha penjats, us el farem arribar en excel o en el programa en que el tinguem disponible.

Llàstima que el govern tripartit no tingui la mateixa confiança en la participació dels ciutadans i la mateixa voluntat de transparència. Ells tenen els mitjans i les eines i si tots disposéssim de la mateixa informació el debat seria més ric i més profitós. Ja vindran temps millors!!