25/2/15

Balanç de mandat (3): Reduïm estructures. Simplifiquem


Una administració adaptada als nous temps

A nivell d’organització municipal, aquesta legislatura ha vingut marcada per dos fets importants, el primer, la supressió dels organismes autònoms (la integració de l’Institut d’Esports, l’Institut Municipal d’Ensenyament, l’Institut Municipal d’Acció Cultural i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica) i la seva integració total a l’estructura de l’Ajuntament. I de l’altra, la fusió de les empreses públiques GINTRA i PROHABITATGE dins de la societat matriu PUMSA.
Només començar, el juny del 2011, teníem clar que calia simplificar i redimensionar l’estructura de l’Ajuntament per poder oferir millors serveis i per poder aconseguir una coordinació total entre l’Ajuntament i els organismes autònoms i empreses del grup. Volíem evitar les duplicitats, volíem fomentar la visió que tots els treballadors públics estaven al servei de la ciutat, volíem fomentar la mobilitat dels treballadors, volíem evitar que certs ens instrumentals de l’ajuntament funcionessin com veritables “repúbliques independents”, i, a més, ho volíem fer de comú acord amb tots els grups municipals i amb els representants dels treballadors.
L’estructura de l’Ajuntament que ens vam trobar, dissenyada des de feia molts anys, semblava pròpia d’una època d’expansió, sense que això vulgui ser una crítica a aquest sistema, nosaltres vam creure que convenia un cert replegament, una major coordinació, simplificació, en definitiva, una nova administració adaptada als nous temps.
Així, després d’un any de negociacions amb els grups i amb els representants dels treballadors, el dia 1 de gener de 2013, l’Institut d’Esports, l’Institut Municipal d’Educació, l’Institut Municipal de Promoció Econòmica i l’Institut Municipal d’Acció Cultural es van dissoldre i es van integrar a l’Ajuntament. Amb el consens polític majoritari i amb acord amb els comitès de tots els organismes autònoms.
A finals del mateix any 2013 vam fusionar GINTRA i PROHABITATGE amb l’empresa PUMSA. Aquesta reducció del holding empresarial va venir acompanyada d’altres mesures concretes per incrementar el control de l’Ajuntament, la destitució del fins llavors gerent de PUMSA (des de la creació de l’empresa l’any 1991) va comportar una direcció col·legiada per persones de l’Ajuntament, el coordinador de serveis territorials i l’interventor de l’Ajuntament, mentre que la coordinació jurídica va quedar en mans del secretari de la Corporació.
En definitiva, aquesta legislatura ha servit, també, per configurar una nova administració adaptada als temps actuals, per reduir estructures, evitar duplicitats, simplificar els procediments, augmentar la transparència i estar preparats per afrontar el futur i donar una resposta de qualitat a les demandes dels mataronins i mataronines i a la prestació dels serveis a la Ciutat.

22/2/15

Balanç de mandat (2): Salvar una vaga de la neteja in extremis



A l’inici de la legislatura, en Joan Mora em va delegar les responsabilitats en matèria de via pública i serveis. Després, quan el company Marcel Martínez va haver de plegar per motius de salut –com t’hem enyora’t, Marcel!- vaig assumir la responsabilitat de Cultura.
Dic això perquè només entrar de regidor, vaig rebre la visita de l’empresa concessionària del contracte de la neteja viària i la recollida de residus, i em van explicar que tenien un acord verbal amb el govern anterior, pel qual, a canvi de signar un nou conveni amb els treballadors l’any 2007, l’Ajuntament els compensaria incrementant el preu del contracte en gairebé 2,5 milions d’euros.
La veritat és que em va semblar estrany. L’administració no acostuma a fer contractes verbals, i assumir un compromís d’aquesta importància. La resposta meva i de tot el govern va ser que si no hi havia res escrit ni justificat en un expedient administratiu, no reconeixeríem aquell compromís.
Davant l’actuació de l’empresa concessionària, que va voler traspassar el problema als seus treballadors, anunciant-los una rebaixa de sous i jornades, aquests van enunciar l’inici d’una vaga indefinida com a senyal de protesta. Òbviament que la seva protesta no era contra l’Ajuntament, però està clar que el qui en sortiria perjudicada, i molt, era la ciutat, els ciutadans i ciutadanes que veurien suspès un servei bàsic i essencial.
A l’acta de conciliació al departament de Treball hi va assistir la Núria Calpe. Era el mes de gener de 2013, i recordo com explicava la intransigència de l’empresa alhora de voler imposar les seves raons sense respectar els drets dels seus treballadors.
Per frenar aquell primer anunci de vaga, vam iniciar un seguit de converses amb l’empresa. Això va permetre desconvocar la vaga i poder negociar sense la pressió de pensar que Mataró es podia convertir en un femer.
Les converses no van començar bé. La negociació va ser d’una duresa extrema. Recordo, en una reunió negociadora que vam convocar el dia 6 de febrer de 2013 a les 7:00 h del matí, que va durar 30 segons. Davant el posicionament de l’empresa, en Joan va decidir aixecar-se de la taula i donar la reunió per acabada. Potser ha estat la reunió més curta que hem fet durant aquest mandat.
Els dies passaven i les posicions no s’acostaven. La nostra dèria era triple: defensar els drets dels treballadors de l’empresa (amb els qui ens reuníem regularment per informar de l’estat de les negociacions), protegir les finances municipals i garantir el normal funcionament del servei a la ciutat.
I va arribar el segon anunci de vaga. Un nou comunicat dels treballadors davant la manca d’acord, i hi afegeixo, pressionats per la pròpia empresa, tornava a ser una amenaça real, que fins i tot ens va fer convocar un comitè de crisi, amb representants de tots els serveis de l’Ajuntament que podien veure’s afectats. 
Després d’intensificar les reunions, més de 12 trobades, finalment vam aconseguir arribar a un acord satisfactori per l’Ajuntament i que possibilitava que els treballadors veiessin mantingudes les seves condicions laborals.
La satisfacció va ser enorme. No vam cedir en el que consideràvem bàsic. Sota pressió i amb poc marge, el govern de CiU va saber reconduir una altra vegada una situació, un problema que s’arrossegava des de l’any 2007.
Ara la ciutat ja té un nou contracte de neteja i recollida de residus. El disseny del nou servei s’ha fet amb un procés de participació ciutadana del que personalment me’n sento molt satisfet. Properament els canvis els notarem al carrer, i amb l’ajut i el civisme de tothom estic segur que aconseguirem un objectiu que ens havíem proposat i que tots compartim, tenir una ciutat més neta i més cívica.
L’angoixa, la constància, la perseverança, la lluita, l’esperança, les hores de feina i mantenir-nos ferms malgrat les dificultats, ha estat una tònica d’aquest govern durant tota la legislatura. I la superació d’aquest contratemps n’és un clar exemple.

17/2/15

El meu comunicat sobre la polèmica per la disfressa del 4-F

Davant la polèmica originada per una disfressa del tot condemnable sobre els fets del 4-F voldria fer les següents indicacions:

  1. No és el meu tarannà fer broma de cap desgràcia, no ho he fet, ni ho faré mai. Per tant, no puc fer res més que lamentar aquests fets tan poc afortunats i, a més, rebutjar-los.
  2. Conec molt bé el meu fill, sé com és i sé també que la seva intenció no era ferir a ningú, però malgrat tot s’ha equivocat.
  3. Vull demanar disculpes públiques a totes aquelles persones que s’han pogut sentir ofeses per aquest episodi.
  4. Durant les pròximes hores parlaré amb la família de l’agent de la Guàrdia Urbana que va quedar ferit per explicar-li com ha anat tot, per mostrar-li la meva solidaritat i per presentar-li les meves disculpes.
  5. També m’he posat en contacte amb l’alcalde de Barcelona perquè traslladi als membres del cos de la Guàrdia Urbana la meva disculpa i solidaritat.
  6. Per últim, vull desvincular aquests fets de l’acció política de CiU i de la gestió del govern municipal de l’Ajuntament de Mataró.

15/2/15

La música clàssica la fem amb el Foment Mataroní

A sota us deixo l’escrit que veig fer pel dossier de premsa per explicar els nous cicles de música clàssica per a la temporada 2015 que fem conjuntament amb el Foment Mataroní.

El dossier que tenim a les mans és una nova mostra que quan som capaços de sumar esforços els resultats se’ns multipliquen. Gràcies al compromís del Foment Mataroní, una entitat que supera els 110 anys de història, i al suport de l’Ajuntament de Mataró a través de la Direcció de Cultura, podem gaudir d’una nova Temporada de Música Clàssica. Aquest treball conjunt entre el FomentMataroní i la Direcció de Cultura fa possible una oferta cultural variada que enriqueix considerablement l’espectre musical que es pot trobar a la nostra ciutat. Tenim davant una proposta que, com en els darrers anys, es materialitza en tres cicles: el XIIICicle de Concerts Simfònics, amb quatre concerts, el X Cicle de Música de Cambra, amb cinc concerts, i el XI Cicle de Sarsuela, amb sis concerts.

En aquesta edició els tres cicles sumen un total de 15 concerts repartits de febrer a novembre que es faran a les sales del Foment Mataroní, als que hi hem d’afegir dos concerts més, un d’ells al Teatre Monumental i l’altre al Pati del Cafè Nou. De manera que tindrem 17 concerts de qualitat per escollir.

Pel que fa al Teatre Monumental, el mes de març acollirà el concert extraordinari del projecte “Les set paraules de Crist a la creu”, un homenatge a la música de Cristòfor Taltabull. Un projecte que vam presentar el passat mes de juny a la Biblioteca Nacional de Catalunya, produït per la Direcció de Cultura, dirigit per Jordi Lluch i interpretat pel Cor Ciutat de Mataró, l’Orquestra de Cambra de Granollers i el tenor mataroní Josep Fadó, que també n’és l’impulsor.

 “Les set paraules de Crist a la creu”, estrenada el 1943 al Foment Mataroní, es una de les obres més importants del compositor Cristòfor Taltabull, personatge destacat de la música catalana de mitjans del segle passat. L’encàrrec de la creació de l’obra va ser fet pel vicari de l’església de Sant Josep, mossèn Ximenes, i només es va interpretar a Mataró. La persona que va propiciar la relació entre Cristòfor Taltabull i la nostra Ciutat va ser el mataroní Domènec Rovira i Castellà, músic precoç i excel·lent, que havia estudiat a Barcelona els cursos superiors de piano.

L’altre concertextraordinari dins d’aquest cicle, que s’oferirà el proper mes de juny al Pati del Cafè Nou, anirà a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons.

Des de la Direcció de Cultura animem, un any més, als responsables del FomentMataroní a seguir essent un exemple d’entitat que mira endavant malgrat els problemes que avui dia cal afrontar i ens comprometem a continuar al seu costat, com ho hem fet els darrers nou anys, tot reconeixent la seva contribució indispensable a la programació cultural de la ciutat, mantenint sempre la qualitat de la programació que ens ofereix.

14/2/15

Balanç de mandat (1): L’Angeleta Ferrer

Que aquesta seria una legislatura complexa, ja ho sabíem. Una situació econòmica precària a nivell general, i a nivell local, molt difícil i preocupant. Una notable insuficiència de recursos per fer front a les necessitats creixents dels ciutadans i ciutadanes. Una situació política, un govern en minoria, que no ho ha tingut fàcil. I un seguit d’entrebancs que ens hem anat trobant, tots ells resolts amb més o menys encert, han marcat en bona mesura part de la feina del govern de CiU a l’Ajuntament de Mataró.
Perquè de tot plegat ens en sentim contents -però també perquè volem fer autocrítica-, vull iniciar un seguit d’escrits per explicar-vos diferents moments que han marcat aquesta legislatura. Us en vull parlar des de la intimitat, des del sentiment viscut en cada moment, des del convenciment que en tots els casos hem sabut escoltar, hem sabut decidir, hem sabut treballar en equip i no ens ha fet por enfrontar-nos a les dificultats. 

Dia 7 de novembre de 2012: amb el cos al ple i amb el cap a la Plaça de Cuba

Era un dimecres, 7 de novembre. Casualment, dia del ple ordinari del mes, perquè l’anterior dijous era festiu per la festivitat de Tot Sants. 
Cada dia de ple, el govern ens reunim una bona estona abans per compartir idees i posicionaments i saber donar la millor resposta a cada punt de l’ordre del dia que es planteja.
Aquell dimecres 7 de novembre de 2012 no va ser una excepció.
Recordo que, asseguts a la sala dels lleons, en Joan va entrar amb la cara desencaixada. Alguna cosa no anava prou bé. Li acabaven de fer arribar un informe tècnic que havíem encarregat dies enrere sobre l’estat de l’edifici de l’escola Angeleta Ferrer. L’estat de les bigues i els forjats de l’equipament oferien dubtes importants en relació a la seva estabilitat, detectant-se una situació de risc greu.
Inicialment, i abans de prendre cap decisió, vam demanar a tres tècnics municipals una nova inspecció de l’edifici aquella mateixa tarda, i abans de començar el ple, vam convocar una junta de portaveus extraordinària, en la qual, un cop acabat el ple, explicaríem la situació exacta i les determinacions que hauríem de prendre de cara a l’endemà.
Mentre discorria el ple municipal amb aparent normalitat, els tècnics municipals inspeccionaven de nou l’edifici. A mig ple ja ens van fer arribar per sms que les notícies no eren bones i que caldria decidir, aquella mateixa nit, si l’endemà l’escola podia obrir les portes o no. 
El ple va acabar a tres quarts d’una de la matinada. Els portaveus dels grups municipals ens vam reunir d’urgència a la sala dels lleons amb la direcció de l’escola Angeleta Ferrer, regidors del govern, coordinadors i tècnics municipals i representants dels serveis territorials del departament d’ensenyament. Davant la situació de risc i perill imminent d’esfondrament de l’edifici no vam dubtar ni un moment alhora de prendre la decisió: l’endemà l’escola no podia obrir les portes.
Aquella nit vam posar en marxa un dispositiu per garantir que l’endemà, malgrat l’escola Angeleta Ferrer no podia obrir, tots els alumnes poguessin anar en un lloc alternatiu, i conjuntament amb la direcció de l’escola, vam decidir que a primera hora del matí s’informaria als pares i mares, es realitzarien trucades i estaríem presencialment davant de l’escola per informar de primera mà. 
Sense haver dormit, amb en Joan, la Núria i en Pere vam anar a primera hora a les portes de l’Angeleta Ferrer per informar als pares i mares, conjuntament amb la direcció de l’escola i alguns membres de l’AMPA. Recordo que, malgrat la tensió del moment, la desil·lusió i incertesa generalitzada i els inevitables nervis de tots plegats, la col·laboració de tothom (mestres, pares i mares, treballadors públics, ...) va permetre que al cap de 3 dies, els alumnes de l’escola Angeleta Ferrer comencessin les classes a l’escola Torre Llauder (la ciutat tindrà sempre un deute històric amb l’escola Torre Llauder.)
Va ser una lliçó d’esforç, comprensió, compromís i generositat que va culminar amb l’entrada a l’escola Torre Llauder el dia 12 de novembre de 2012, quatre dies després del tancament de l’edifici de la Plaça de Cuba
Des d’aquell dia, també tot junts no hem deixat de treballar perquè la nova escola Angeleta Ferrer sigui una realitat. La ciutat necessita un equipament educatiu al centre. I el govern, tots els grups municipals, la Generalitat, l’AMPA i la comunitat educativa en general, tots junts, hem fet possible que, si tot va bé, les obres de la nova escola puguin començar aquest estiu i que el curs escolar 2016/2017 es pugui iniciar en el nou centre.
Certament que tots haguéssim volgut que hagués estat abans, però en aquest període de grans dificultats econòmiques, també de les administracions, en el que la inversió pública ha estat mínima, a Mataró podem dir que, quan anem junts, les causes justes sempre acaben guanyant.

6/2/15

Notícies positives pel 2015

A finals de l’any passat presentàvem el projecte “A MATARÓ FEM FEINA”, un pla integral d’actuació a la via pública que preveu donar feina a un total de 92 persones, i que  és possible gràcies a una convocatòria extraordinària de plans d'ocupació locals de la Diputació de Barcelona, per la qual Mataró rebrà un milió i mig d’euros.

Ahir, el Ple Municipal va aprovar una modificació del pressupost prorrogat del 2014 que ens permetrà finançar un seguit d’inversions aquest mateix any. Això no seria noticia si no fos perquè seran les primeres inversions de la legislatura que es poden finançar amb el pressupost corrent, sense endeutament ni subvencions.

L’aprovació d’un pla d’impuls del govern de l’Estat, al qual s’hi ha acollit l’Ajuntament de Mataró, suposarà un estalvi d’amortització de capital i d’interessos d’un préstec, per import de 1.200.000.-€, i això unit a una subvenció de la Diputació de Barcelona suposarà que durant l’any 2015 es puguin executar les següents inversions:

  •      Cobriment de les pistes poliesportives del pavelló Eusebi Millán, del palau J. Mora i de Cirera. Es tracta de 3 actuacions reclamades històricament pels clubs esportius i que permetran incrementar les hores de pràctica esportiva i disposar de tres espais polivalents a la ciutat, també destinats a altres Activitats socials, lúdiques i veïnals.
  •       La restauració de la xemeneia i entorns al carrer Lepanto / Churruca, primer pas per l’inici d les obres de construcció de la nova escola Angeleta Ferrer.
  •       La segona fase de la rehabilitació de l’escola bressol de Cerdanyola, per adaptar-la a les necessitats actuals i millorar la seva funcionalitat.
  •        Completar la primera fase de la implantació de la Secció del Gènere de Punt del Museu de Mataró a la nau petita de Can Marfà, que implicarà l’obertura d’un centre de referència per recordar la importància del gènere de punt a la ciutat.
Després de tres anys en els quals només hem pogut invertir, gràcies a les subvencions rebudes d’altres administracions, en petites intervencions en els equipaments i en la via pública, iniciem l’any 2015 amb aquesta notícia positiva per la ciutat, que tant debò representi l’inici de la recuperació i la fi de la restricció inversora de l’ajuntament en els darrers anys, la qual cosa voldrà dir que la situació econòmica municipal s’ha pogut estabilitzar, no sense importants esforços.