Que aquesta seria una
legislatura complexa, ja ho sabíem. Una situació econòmica precària a nivell
general, i a nivell local, molt difícil i preocupant. Una notable insuficiència
de recursos per fer front a les necessitats creixents dels ciutadans i
ciutadanes. Una situació política, un govern en minoria, que no ho ha tingut
fàcil. I un seguit d’entrebancs que ens hem anat trobant, tots ells resolts
amb més o menys encert, han marcat en bona mesura part de la feina del govern
de CiU a l’Ajuntament de Mataró.
Perquè de tot plegat
ens en sentim contents -però també perquè volem fer autocrítica-, vull iniciar
un seguit d’escrits per explicar-vos diferents moments que han marcat aquesta
legislatura. Us en vull parlar des de la intimitat, des del sentiment viscut en
cada moment, des del convenciment que en tots els casos hem sabut escoltar, hem
sabut decidir, hem sabut treballar en equip i no ens ha fet por enfrontar-nos a
les dificultats.
Dia 7 de novembre de
2012: amb el cos al ple i amb el cap a la Plaça de Cuba
Era un dimecres, 7 de
novembre. Casualment, dia del ple ordinari del mes, perquè l’anterior dijous
era festiu per la festivitat de Tot Sants.
Cada dia de ple, el
govern ens reunim una bona estona abans per compartir idees i posicionaments i
saber donar la millor resposta a cada punt de l’ordre del dia que es planteja.
Aquell dimecres 7 de
novembre de 2012 no va ser una excepció.
Recordo que, asseguts
a la sala dels lleons, en Joan va entrar amb la cara desencaixada. Alguna cosa
no anava prou bé. Li acabaven de fer arribar un informe tècnic que havíem
encarregat dies enrere sobre l’estat de l’edifici de l’escola Angeleta Ferrer.
L’estat de les bigues i els forjats de l’equipament oferien dubtes importants
en relació a la seva estabilitat, detectant-se una situació de risc greu.
Inicialment, i abans
de prendre cap decisió, vam demanar a tres tècnics municipals una nova
inspecció de l’edifici aquella mateixa tarda, i abans de començar el ple, vam
convocar una junta de portaveus extraordinària, en la qual, un cop acabat el
ple, explicaríem la situació exacta i les determinacions que hauríem de prendre
de cara a l’endemà.
Mentre discorria el
ple municipal amb aparent normalitat, els tècnics municipals inspeccionaven de
nou l’edifici. A mig ple ja ens van fer arribar per sms que les notícies no
eren bones i que caldria decidir, aquella mateixa nit, si l’endemà l’escola
podia obrir les portes o no.
El ple va acabar a
tres quarts d’una de la matinada. Els portaveus dels grups municipals ens vam
reunir d’urgència a la sala dels lleons amb la direcció de l’escola Angeleta
Ferrer, regidors del govern, coordinadors i tècnics municipals i representants
dels serveis territorials del departament d’ensenyament. Davant la situació de
risc i perill imminent d’esfondrament de l’edifici no vam dubtar ni un moment
alhora de prendre la decisió: l’endemà l’escola no podia obrir les portes.
Aquella nit vam posar
en marxa un dispositiu per garantir que l’endemà, malgrat l’escola Angeleta
Ferrer no podia obrir, tots els alumnes poguessin anar en un lloc alternatiu, i
conjuntament amb la direcció de l’escola, vam decidir que a primera hora del
matí s’informaria als pares i mares, es realitzarien trucades i estaríem
presencialment davant de l’escola per informar de primera mà.
Sense haver dormit,
amb en Joan, la Núria i en Pere vam anar a primera hora a les portes de
l’Angeleta Ferrer per informar als pares i mares, conjuntament amb la direcció
de l’escola i alguns membres de l’AMPA. Recordo que, malgrat la tensió del
moment, la desil·lusió i incertesa generalitzada i els inevitables nervis de
tots plegats, la col·laboració de tothom (mestres, pares i mares, treballadors
públics, ...) va permetre que al cap de 3 dies, els alumnes de l’escola
Angeleta Ferrer comencessin les classes a l’escola Torre Llauder (la ciutat
tindrà sempre un deute històric amb l’escola Torre Llauder.)
Va ser una lliçó
d’esforç, comprensió, compromís i generositat que va culminar amb l’entrada a
l’escola Torre Llauder el dia 12 de novembre de 2012, quatre dies després del
tancament de l’edifici de la Plaça de Cuba
Des d’aquell dia,
també tot junts no hem deixat de treballar perquè la nova escola Angeleta
Ferrer sigui una realitat. La ciutat necessita un equipament educatiu al
centre. I el govern, tots els grups municipals, la Generalitat, l’AMPA i la
comunitat educativa en general, tots junts, hem fet possible que, si tot va bé,
les obres de la nova escola puguin començar aquest estiu i que el curs escolar
2016/2017 es pugui iniciar en el nou centre.
Certament que tots
haguéssim volgut que hagués estat abans, però en aquest període de grans
dificultats econòmiques, també de les administracions, en el que la inversió
pública ha estat mínima, a Mataró podem dir que, quan anem junts, les causes
justes sempre acaben guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada