Balanç de mandat (1): L’Angeleta Ferrer

Que aquesta seria una legislatura complexa, ja ho sabíem. Una situació econòmica precària a nivell general, i a nivell local, molt difícil i preocupant. Una notable insuficiència de recursos per fer front a les necessitats creixents dels ciutadans i ciutadanes. Una situació política, un govern en minoria, que no ho ha tingut fàcil. I un seguit d’entrebancs que ens hem anat trobant, tots ells resolts amb més o menys encert, han marcat en bona mesura part de la feina del govern de CiU a l’Ajuntament de Mataró.

Perquè de tot plegat ens en sentim contents -però també perquè volem fer autocrítica-, vull iniciar un seguit d’escrits per explicar-vos diferents moments que han marcat aquesta legislatura. Us en vull parlar des de la intimitat, des del sentiment viscut en cada moment, des del convenciment que en tots els casos hem sabut escoltar, hem sabut decidir, hem sabut treballar en equip i no ens ha fet por enfrontar-nos a les dificultats. 

Dia 7 de novembre de 2012: amb el cos al ple i amb el cap a la Plaça de Cuba

Era un dimecres, 7 de novembre. Casualment, dia del ple ordinari del mes, perquè l’anterior dijous era festiu per la festivitat de Tot Sants. 

Cada dia de ple, el govern ens reunim una bona estona abans per compartir idees i posicionaments i saber donar la millor resposta a cada punt de l’ordre del dia que es planteja.

Aquell dimecres 7 de novembre de 2012 no va ser una excepció.

Recordo que, asseguts a la sala dels lleons, en Joan va entrar amb la cara desencaixada. Alguna cosa no anava prou bé. Li acabaven de fer arribar un informe tècnic que havíem encarregat dies enrere sobre l’estat de l’edifici de l’escola Angeleta Ferrer. L’estat de les bigues i els forjats de l’equipament oferien dubtes importants en relació a la seva estabilitat, detectant-se una situació de risc greu.

Inicialment, i abans de prendre cap decisió, vam demanar a tres tècnics municipals una nova inspecció de l’edifici aquella mateixa tarda, i abans de començar el ple, vam convocar una junta de portaveus extraordinària, en la qual, un cop acabat el ple, explicaríem la situació exacta i les determinacions que hauríem de prendre de cara a l’endemà.

Mentre discorria el ple municipal amb aparent normalitat, els tècnics municipals inspeccionaven de nou l’edifici. A mig ple ja ens van fer arribar per sms que les notícies no eren bones i que caldria decidir, aquella mateixa nit, si l’endemà l’escola podia obrir les portes o no. 

El ple va acabar a tres quarts d’una de la matinada. Els portaveus dels grups municipals ens vam reunir d’urgència a la sala dels lleons amb la direcció de l’escola Angeleta Ferrer, regidors del govern, coordinadors i tècnics municipals i representants dels serveis territorials del departament d’ensenyament. Davant la situació de risc i perill imminent d’esfondrament de l’edifici no vam dubtar ni un moment alhora de prendre la decisió: l’endemà l’escola no podia obrir les portes.

Aquella nit vam posar en marxa un dispositiu per garantir que l’endemà, malgrat l’escola Angeleta Ferrer no podia obrir, tots els alumnes poguessin anar en un lloc alternatiu, i conjuntament amb la direcció de l’escola, vam decidir que a primera hora del matí s’informaria als pares i mares, es realitzarien trucades i estaríem presencialment davant de l’escola per informar de primera mà. 

Sense haver dormit, amb en Joan, la Núria i en Pere vam anar a primera hora a les portes de l’Angeleta Ferrer per informar als pares i mares, conjuntament amb la direcció de l’escola i alguns membres de l’AMPA. Recordo que, malgrat la tensió del moment, la desil·lusió i incertesa generalitzada i els inevitables nervis de tots plegats, la col·laboració de tothom (mestres, pares i mares, treballadors públics, ...) va permetre que al cap de 3 dies, els alumnes de l’escola Angeleta Ferrer comencessin les classes a l’escola Torre Llauder (la ciutat tindrà sempre un deute històric amb l’escola Torre Llauder.)

Va ser una lliçó d’esforç, comprensió, compromís i generositat que va culminar amb l’entrada a l’escola Torre Llauder el dia 12 de novembre de 2012, quatre dies després del tancament de l’edifici de la Plaça de Cuba

Des d’aquell dia, també tot junts no hem deixat de treballar perquè la nova escola Angeleta Ferrer sigui una realitat. La ciutat necessita un equipament educatiu al centre. I el govern, tots els grups municipals, la Generalitat, l’AMPA i la comunitat educativa en general, tots junts, hem fet possible que, si tot va bé, les obres de la nova escola puguin començar aquest estiu i que el curs escolar 2016/2017 es pugui iniciar en el nou centre.

Certament que tots haguéssim volgut que hagués estat abans, però en aquest període de grans dificultats econòmiques, també de les administracions, en el que la inversió pública ha estat mínima, a Mataró podem dir que, quan anem junts, les causes justes sempre acaben guanyant.