30/9/10

Fracàs democràtic

Ahir al matí, encara no havia sortit de casa, que ja sentia per la ràdio que uns piquets “informatius” havien “obligat” a tancar alguns establiments i “no permetien l’entrada” de vehicles a Mercabarna. En què quedem? Són informatius o es dediquen a coaccionar a aquells que no fan el que ells han decidit que s’ha de fer?

La vaga és un dret dels treballadors que ha de garantir-se, faltaria més! Però,.. i el dret a treballar? Aquest no s’ha de garantir?

Quants establiments van tancar per voluntat pròpia i quants ho van fer per por a represàlies? Quanta gent no va anar a la feina i quanta no va poder arribar-hi?

Quina llàstima haver de veure els vehicles del Mataró-Bus amb un cotxe de la Policia Local al darrera, per això hem de pagar un servei de policia?
Però mentre tot això passa, el segon càrrec més important de la Conselleria d’Interior es dedica a aguantar una pancarta en una manifestació. Com a mínim li deuran descomptar el sou d’un dia, tot i que mai ho sabrem.


20/9/10

Cinquanta anys al servei dels altres

El P. Agustí Herrero i Manich, un escolapi que porta anys a Mataró, germà del P. Joan, celebrava dissabte les seves noces d’or sacerdotals.

El P. Agustí no porta tants anys com el seu germà a la ciutat, a més, la menor participació dels escolapis a les aules dels darrers anys i el fet que tot i viure a Mataró hagi tingut responsabilitats que l’han obligat a viatjar diàriament a Barcelona potser per això no és tant conegut entre els infants i les famílies. Malgrat tot, per les seves mans han passat molts nois i noies que es preparaven per a la Primera Comunió i va ser cosa seva que durant molts anys hi hagués un grup d’escolans que ajudessin a Missa a Santa Anna. És un home alegre i que fa que els joves s’ho passin bé amb ell. El diumenge, quan tothom dorm, ell aj torna de dir la missa a les monges de la Divina Providència.

Dissabte vam poder veure que el P. Agustí és una persona estimada, doncs l’Església de Santa Anna era ben plena de gent: familiars, sacerdots i amics que volien acompanyar-lo en un dia tant especial.
Cinquanta anys de sacerdoci equival a una vida sencera de dedicació absoluta als altres. Es pot ser o no creient, però no es pot negar que la persona que escull aquest camí té voluntat de servei. Per això, moltes gràcies a tots els que com el P. Agustí ens han ajudat en moments complicats, gràcies pel bon exemple, gràcies per ajudar-nos a créixer i gràcies per la formació. I avui, molt especialment, gràcies al P. Agustí i per molts anys.

19/9/10

El Ministre d’Afers Exteriors del Senegal visita Mataró

Ahir al matí teníem a Mataró, en un acte al Teatre Monumental, al Sr. Sada N´Diaye, Ministre d’Afers Exteriors del Senegal, al Sr. Abas N´Diour ambaixador del Senegal a Espanya, al Sr. Mor Kan, president del “Conseil Supérieur des Sénégalais de l´Extérieuri” i al cònsol general, el Sr. Ibrahima Diallo. Amb l’acte s’oficialitzava el nomenament del mataroní Djiba Idrissa, membre de l’Associació Planeta, en representació de l’Estat espanyol al “Conseil Supérieur des Sénégalais” de l´Extérieur.

M’ho va fer saber en Mbaye Gaye responsable del Directori de l’Africa subsahariana de NousCatalans, doncs l’Ajuntament, tot i que hi participava el regidor de Participació Ciutadana i Presidència no ens en havia dit absolutament res. Ell també hi era, juntament amb companys d’altres comarques de CDC i Nous Catalans, com en Feliu Guillaumes.

Quan vaig arribar ja s’havien fet molt parlaments, però vaig poder escoltar íntegrament al Ministre. Va ser un parlament abrandat, amb molt de contingut polític, de defensa de la feina que feia el seu ministeri, en que va repassar temes d’habitatge i feina, en defensa de la igualtat entre gèneres (res que envejar als discursos de dirigents europeus en aquest tema), convidant als senegalesos presents a organitzar-se per defensar els sues drets, ajudar-se entre ells i col·laborar en temes de cooperació amb el país d’origen. Els assistents van interrompre diverses vegades l’orador amb els seus aplaudiments.

A través del seu número dos, va quedar clar que el govern senegalès dóna molt valor a l’aportació que fan al seu país els ciutadans que han sortit a treballar fora.

18/9/10

Un tros de vida al Senegal

El passat dia 8 de setembre es va celebrar el “Dia del Cooperant”, instaurat el 2006 amb motiu de l’aprovació, per part de l’Estat, de l’Estatut que reconeix la professionalitat en el treball conjunt i continuat entre persones i pobles que cerquen una vida millor i més digna per a tots els homes i dones. Es va escollir el 8 de setembre per coincidir amb l’aniversari de la Declaració del Mil·lenni feta per les Nacions Unides el 2000.

A Mataró, l’acte amb motiu del “Dia del Cooperant” es va fer dijous passat a Can Palauet i aquest any l’entitat organitzadora va ser
l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal i, en nom seu, em va tocar a mi presentar-lo. Vaig aprofitar per explicar breument el nostre origen i la feina feta durant els deu anys d’història que complirem a finals d’aquest any.

No vull deixar de dir que el Ple Municipal va aprovar per unanimitat la celebració a la nostra ciutat d’aquest esdeveniment el setembre de 2007 i que vaig ser precisament jo qui, en nom de
CiU, vaig demanar d’incloure un acord més que deia: “l'Ajuntament de Mataró es compromet a donar suport a les iniciatives que en el futur puguin sorgir per reconèixer i difondre el treball dels cooperants i, en aquest sentit, impulsar, a través del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional, la celebració d'actes que persegueixin aquesta finalitat".

Doncs va ser en aquest marc que, en qualitat de mestre cooperant, l’escolapi
Josep M. Canet va fer una excel·lent exposició dijous al vespre a Can Palauet, la qual havia titulat “Un tros de vida al Senegal”. Canet explicà que va marxar al Senegal (l’any 1991) a proposta del seu superior, quan encara no es feia servir la paraula cooperant. Es va definir, sobretot, com a mestre: “Vaig anar-hi a fer el fem els escolapis, vaig anar a una escola que existia des de 1967, el col·legi Joseph Faye”. La seva exposició va ser un relat sobre sobre el país; la situació geogràfica; el clima i la gent: l’esperança de vida, l’alfabetització, la renda per càpita, ... la tasca que hi fan els escolapis i, finalment, sobre els llocs on va passar tretze anys de la seva vida, tot il·lustrat amb imatges.


Josep M. Canet, al Senegal, va viure a Oussouey, a la regió de la Casamance, al sud del país, i sempre hi va treballar de mestre. “Qui no sap el que és la Casamance, no sap que és el Senegal”, va dir en un moment de la intervenció. Aquesta regió ha estat tradicionalment enfrontada al govern de Dakar, passant per èpoques de conflictes bèl·lics. Està separada de la resta pel país per Gàmbia, que ocupa una llengua de terra al voltant del riu del mateix nom. És precisament a la Casamance, concretament a la població de Kabrousse, on l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal està realitzant el seu actual projecte i va ser amb imatges del Centre Social i Comunitari que s’està construint que Canet va acabar la seva exposició.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del Regidor de Participació Ciutadana i Presidència, únic representant del govern present a l’acte, el qual va dir unes paraules a l’entorn de la feina de les entitats i de la celebració del Dia del Cooperant.
.
Es pot seguir la presentació a http://www.youtube.com/amicssenegal i també veure algunes fotografies a aquí, tan de l'acte com del sopar de Josep M. Canet amb membres de la Junta de l'AAEPSenegal.

17/9/10

“Artur Mas, un home de compromís”

Ho va dir molt clar Pilar Rahola dimarts passat A la presentació del llibre “La màscara del rei Artur”, un acte organitzat per CiU a Mataró i que es va fer a la Sala Polivalent de l’Edifici de Mar de l’Escola Pia.

Responent a una pregunta del públic sobre si el votaria, va voler mantenir el seu vot en secret, però va afirmar que estava convençuda que si Mas era President de la Generalitat no ens enganyaria i seria un bon president.

Pilar Rahola, que va omplir a vessar la sala, va agrair la bona assistència de públic en un dia en que jugava el Barça, va explicar com li havia costat acceptar l’encàrrec de l’editorial Magrana però també que estava molt contenta d’haver-ho fet.

La intervenció de l’escriptora va estar plena d’anècdotes i que, a més d’interessant, la van fer divertida, va afirmar amb rotunditat que havia descobert que dins d’
Artur Mas hi habita un home amb els seus anhels i les seves esperances, un home gran humanament i intel·lectualment, que era un home de compromís i, com ja he dit, que seria un bon president de Catalunya.

A tothom que no va poder assistir aquell dia li recomano que
vegi els vídeos i segueixi l’acte de forma íntegra. Val la pena!!

No cal dir que el llibre és molt interessant, a més de desmentir estereotips creats al voltant del candidat de CiU, descobreix escenes i moments de la transició entre Pujol i Mas a CiU que fins ara no s’havien explicat. Es llegeix molt ràpidament i és molt llaminer, com més avances més ganes de continuar es tenen. No us el perdeu !!

12/9/10

La Guia del CANVI


L’endemà de la Diada i a les 10 del matí a Lleida (156 Km) semblava que alguns consellers no hi anirien, però la gran sala on es van celebrar, primer els consells nacionals de CDC i UDC per separat i seguidament el de CiU, eren plenes de gom a gom i els primers els de Mataró.

El tema central dels consells era l’aprovació del programa electoral amb el que CiU es presentarà a les Eleccions al Parlament de Catalunya (28N). Quico Homs, director del procés d’elaboració del programa, l’ha explicat, tan pel que fa al procés participatiu d’elaboració (més de 8.000 aportacions), com pel seu contingut. Primer ho ha fet als consellers de CDC i més tard, de forma més reduïda i acompanyat de Paco Gambús (UDC) al plenari de CiU. Després d’escoltar-los, ja podem dir que tenim “la guia del CANVI a Catalunya”, definició que ha sortit diverses vegades dirant l’acte.


Només a la trobada dels consellers de CDC, David Madí ha explicat les línies generals del programa, en el qual ens va assegurar que tot està a punt per fer recórrer l’etapa final del camí que ens ha de portar al CANVI.



Ja en el Consell Nacional de CiU i després de les paraules de benvinguda per part de l'Albert Batalla, el secretari general de la Federació, en Duran i Lleida, va fer un discurs “mitinero” i ple de contingut polític, passant la paraula al nostre candidat a la presidència de la Generalitat, la persona que encapçala el CANVI, l’Artur Mas.

Mas va deixar molt clar, fent un símil esportiu i recordant el resultat d’ahir del Barça, que, per bo que sigui l’equip, no podem refiar-nos dels pronòstics i cal treballar fins el darrer dia a darrera hora, per tal de que el CANVI que necessita Catalunya es produeixi. El futur president de la Generalitat va tornar-se a referir al programa com a la “Guia del CANVI”, que a més, representa un projecte de país. Pel que fa al canvi, va deixar molt clar que no era només de persones, sinó un canvi en profunditat: de valors, de projecte, de lideratge, de prioritats,... En resum, va ser un discurs d’un veritable líder, que va engrescar a tots els presents a treballar al màxim fins el 28N per tal de guanyar les eleccions. Però no només guanyar, sinó guanyar bé per tal d’assolir la majoria necessària per fer un govern sortit de les urnes i no dels despatxos.

11/9/10

La d’avui no era una Diada qualsevol


Avui, 11 de setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya, molt li pesi al Tribunal Constitucional. Però, després de la sentència d’aquest organisme absolutament desprestigiat i desautoritzat a només dos mesos de la gran manifestació de Barcelona i a 78 dies de les Eleccions al Parlament de Catalunya, no era una Diada qualsevol.

S’esperava i ha estat en gran part una jornada de reafirmació i reivindicació per demostrar que Catalunya no es rendeix i no accepta la involució autonòmica de l’Estat. Calia recuperar l’esperit reivindicatiu i d’unitat que el poble català va mostrar el passat 10 de juliol en la manifestació convocada per Òmnium Cultural davant la sentència.

A Mataró, com a moltes poblacions del país, l’acte central de commemoració de l’11 de Setembre és l’Ofrena floral a Rafael de Casanova, que aquest any també ha comptat amb molta participació de ciutadans i entitats, a més de sindicats i partits polítics. Molts discursos, també algunes absències i l’evidència, pels seus comentaris posteriors, que alguns estan cada dia més nerviosos.
.
Pel que fa a CDC i CiU, vam tornar a penjar la bandera gegant a la façana de l’Escola de Santa Anna, que alguns, després de catorze anys, encara la descobreixen. A més, aquest any les agrupacions de la comarca vam compartir l’ofrena amb els companys d’Argentona el dia 10 a la nit, després d’una cantada d’havaneres amb molta assistència de públic.En Joan va ser l’encarregat de fer el parlament després de l’Ofrena de Mataró, parlament que podeu seguir al vídeo que us deixo a sota.


8/9/10

PLE MUNICIPAL

Amb el final de les vacances torna la normalitat amb tot, també amb la celebració del Ple Municipal cada primer dijous de mes.

No sé si perquè era el primer del nou curs polític, però el vaig trobar un ple de tràmit en molts aspectes, tant pel que fa als dictàmens del govern, com pels temes aportats pels grups municipals. Això no vol dir que no hi hagués qüestions importants per a la ciutat, tant al primer grup com en el segon. N’hi havia i molts, però a vegades per important que sigui un tema pel futur de Mataró o pel benestar dels ciutadans, quan arriben al ple només queda la formalitat de figurar a l’ordre del dia i ser aprovats o rebutjats, sense possibilitat d’influir-hi des del debat polític.

Dijous, però, hi va haver un punt en el qual el camí que va agafar el seu debat em va agafar per sorpresa, va ser la pregunta presentada pel PPC sobre la instal•lació d’un centre de menors al barri de Pla d’en Boet. De fet, es tracta del trasllat d’un centre ja existent, el centre del Mas Sant Jordi, que gestiona des de fa gairebé trenta anys el Centre de Formació i Prevenció.

No comparteixo en res la posició que el PPC a Mataró ha adoptat respecte a aquest tema. Admiro la tasca que ha fet l’entitat sense afany de lucre que treballa amb infants i joves de la ciutat que necessiten d’una atenció especial. No se’m hauria passat mai pel cap que es pogués fer tot el que el portaveu del Partit Popular ha fet en quan a aquest tema, però el mateix dic de la resposta donada pel govern a la pregunta. El temps dedicat en el debat (gairebé una hora i mitja), el sermó previ a la resposta de la regidora de Serveis Socials, responen amb altres preguntes a tres preguntes molt concretes que feien els populars i la intervenció final de l’alcalde amb acusacions incloses ho van fer especialment desagradable.

Però, no n’hi ha prou amb l’actuació política, els mitjans de comunicació van aparcar qualsevol tema de rellevància per la ciutat per centrar-se en aquest punt, no pas per explicar la labor que fan la gent del Mas Sant Jordi, sinó per relatar una picabaralla política fora de to i plena d’acusacions i alguns insults.

Algun dia caldrà una reflexió sobre el que es fa als plens municipals, no només pel temps que es dedica a temes supramunicipals, sinó per com s’utilitza la institució com escenari electoralista i partidista.

5/9/10

Acte de compromís amb Catalunya




Aquest matí el Fossar de les Moreres, un lloc molt especial pels catalans i per entendre moltes coses de la nostra història, s’hi han aplegat desenes de nouscatalans i també alguns catalans de sempre, la majoria regidors i diputats de CiU.

De Mataró hem sortit amb un grup d’una vintena de persones de diversos orígens, amb en El Mostafà El Kaderi, president del Secretariat Local de la Sectorial d’Immigració, al capdavant. Del grup Municipal també ha vingut en Francesc i allà ens hem trobat amb un altre grup del Secretariat de l’Alt Maresme, amb persones de l’executiva local de CDC i amb en Joan, que feia poques hores havia estat amb la gent de la Ciutat Jardí.

Ha estat un acte senzill però molt emotiu. Ha començat la Montserrat Candini, com a responsable sectorial de CDC, Àngel Colom, president de la d’Immigració, i la candidata a les llistes de CiU al Parlament de Catalunya i membre del secretariat, Auoatif Stitou, nascuda a Tetuan.

Una vintena de nous catalans han fet públic el seu compromís amb Catalunya. El Mostafà ha parlat representant al Maresme i ha estat un dels més contundents i clars a l’hora de defensar la necessitat d’un canvi i d’animar a les persones que han escollit Catalunya com a país a treballar per aconseguir-ho. Ha dit, adreçant-se a Artur Mas, que espera que el proper dia que es vegin sigui al despatx del President de la Generalitat.

Ha tancat l’acte el candidat de CiU a la presidència de la Generalitat que s’ha referit a l’enquesta que avui surt a “La Vanguardia”, de la que se’n desprèn que a Catalunya hi ha moltes ganes de canvi. “El canvi és a prop, és possible, està en marxa, però encara no està fet, cal treballar fins l'últim minut”, ha dit Mas. El contingut del discurs de Mas el trobareu aquí. Part d’aquest discurs la dedicat a agrair la feina que fa el secretariat de la Sectorial d’Immigració i molt especialment la del seu president, l’Àngel Colom. Abans de Mas ha intervingut la senyora Joana Gardés, secretària de la “Fundació Paco Candel”, a qui Colom ha presentat dient que el discurs de la sectorial és “caderia” i fent un reconeixement a la labor de Candel per la integració de la immigració procedent del sur de l’Estat els anys cinquanta i setanta
.