Ahir vam tenir el primer Ple després de la Constitució del Nou Consistori, el segon del mandat. Va ser un Ple extraordinari per donar a conèixer el que serà la nova organització municipal a partir de l’acord entre PSOE, ICV-EUiA i ERC.
L’alcalde va passar de fer discurs i va recitar un grapat de comissions i empreses donant els noms dels que en formaran part, malgrat alguns d’aquests noms no eren als expedients, com és preceptiu. Només va destacar la rapidesa en organitzar-se en sis àrees. Serà perquè d’aquí a pocs dies ha de prendre possessió com a membre de la Diputació de Barcelona, on hi passarà una mitjana del 50% de la seva jornada com alcalde.
Els socis van fer discursos poc apassionats, parlant només de l’organització que els permetia estar al govern, mentre que el representant del grup majoritari sembla estar encara en campanya, potser per això tots ens cansem i al final n’hi molts que no van a votar. Haurem de continuar pensant-hi, és un tema que ens ha de preocupar molt.
El representant de la CUP es va fer un breu discurs del que jo destacaria la denúncia d’un govern poc dialogant, tema constant en tots els discursos de l’oposició, deu ser que és veritat, i que el sou que permet als treballadors accedir als càrrecs electes és massa elevat. Del discurs del PP recordo la cita de l’article de la M. Rosa Cuscó, ex-regidora d’ERC, i el guió d’un pel·lícula que no ve al cas per no avorrir.
En Joan ho farà bé. Va ser suficientment breu per no cansar i prou concís i contundent per fer-se entendre. Alguna ganyota dels membres del govern demostraven que hi tocava. Després deixar clar que CiU comença una nova etapa amb molta il·lusió, va denunciar que, en 23 pàgines, l’acord de govern no parla ni una sola vegada d’austeritat; que tindrem un govern que, tot i essent de continuïtat, serà més car que l’anterior; que passades cinc setmanes de les eleccions, el nou alcalde encara no ha volgut veure amb els grups de l’oposició i que l’acord és una còpia del programa del grup majoritari, en el qual, el més important és la darrera pàgina, on hi ha la distribució de poder.
El 19 de juny de 1987 ETA va fer esclatar un cotxe bomba a l’aparcament del centre comercial Hipercor, a Barcelona. L’explosió provocà 21 morts i 40 ferits. És la matança més gran d’ETA a Catalunya i les reaccions en contra de l’atemptat arriben d’arreu. Amb aquest atemptat ETA volia demostrar la seva capacitat operativa davant les negociacions de les hores. Quatre anys més tard, el 29 de maig de 1991 ETA atempta contra una caserna de la Guàrdia Civil a Vic. Moren nou persones, entre elles i entre els ferits, molts infants que estaven jugant al pati. Aquest són els dos atemptats d’ETA més sagnats que recordo.
Ahir, en el vintè aniversari del primer, la Generalitat homenatjà les víctimes de l'atemptat d'Hipercor. Va ser un acte per demanar la unitat de la societat en contra el terrorisme. No podem tancar totes les portes als que volen agafar el camí de la democràcia il·legalitzant qualsevol organització de l’independentisme basc, però encara menys, ningú ha d’utilitzar les víctimes del terrorisme pel propi interès electoral.
S’han de perseguir i castigar els assassins, rebutjant qualsevol tipus de violència, alhora que s’han d’obrir a tothom les portes a la participació democràtica. Si no aprenem a fer-ho no acabarem mai amb el terrorisme.
Avui, coincidint amb l’aniversari de l’aprovació en Referèndum del Nou Estatut, volia comentar les declaracions d’Artur Mas afirmant que no s’ha aconseguit “ni una sola competència” destacable amb el tripartit al govern de la Generalitat, amb les que estic plenament d’acord.
També comparteixo que “el tripartit és el pitjor govern per desplegar amb eficàcia l’Estatut”, perquè no pot fer-ho “un partit que va dir que no al referèndum i que ara li toca aplicar-lo” i perquè José Montilla n’és al capdavant malgrat ha quedat confirmat que “no té capacitat per plantar cara al PSOE a Madrid”.
Però, he de veure com, des de casa, en lloc d’aprofundir en l’anàlisi del desplegament de l’Estatut, es desvia l’atenció en la guerra pel poder i el protagonisme. Les declaracions del secretari general de la Federació de CiU han causat un important rebombori a la premsa i han aconseguit fer parlar al President Pujol i obligat a CDC a emetre un comunicat fixant la seva posició.
El darrer Congrés de Convergència va apostar per unificar els dos partits en una sola força política, va ser Unió qui no va voler-ho fer. Ara, tornem a parlar de separar-nos. No sé si abans d’unes eleccions al Congrés és el millor moment, però, en tot cas, s’ha de fer quan s’està a l’oposició a Catalunya. I ara hi estem.
No feu el burro, que la palla va cara. Finalment serà la militància i no els “dirigents” els que voldran parlar d’això. I després ens tornarem a preguntar perquè guanya l’abstenció.
És veritat que el nostre objectiu era trencar la majoria del tripartir i així donar pas a un canvi a la ciutat. Això no ha estat possible, probablement vam començar massa tard i al nostre candidat, Joan Mora, li ha mancat temps per arribar a tothom.
Malgrat tot, i sense fer allò que a l’endemà d’unes eleccions tots han guanyat, Convergència i Unió té un bon equip. Més nombrós i més cohesionat, sortit de la base. Aquest mandat, en el qual el govern també serà més feble, podem fer molta feina. Aquest és el nostre propòsit i treballarem per aconseguir els objectius que ens hem fixat.
Sí, ja era hora. Encara que també podríem dir: No tenen vergonya!
Si mireu a la secció de notícies del Web Municipal, hi trobareu que el Servei d'Obres va iniciar, el dia 8 de juny, la instal·lació d'un nou ascensor a l’edifici de l’IMPEM. Això permetrà millora l'accessibilitat de l'edifici des de l'entrada principal de l'immoble, al carrer Herrera.
No se’n estan d’explicar-nos que l'edifici tenia garantida l'accessibilitat des del carrer d'Enric Granados, amb un ascensor que connecta les diferents plantes des del soterrani al segon pis. El que no diuen, és que per aquesta porta hi entren els camions.
L'entrada per Herrera té un desnivell d'1,80 metres respecte al carrer, que només es pot salvar amb un tram d'escala de 10 graons. Doncs la cadira mecànica existent, instal·lada posteriorment a la inauguració, està mal col·locada i no pot funcionar. Les obres consistiran en l'enderroc d'una part de la llosa d'escala i la instal·lació d'un ascensor que quedarà situat entre la vorera del carrer de Francisco Herrera i el vestíbul del primer pis, darrera de la reixa que protegeix l'edifici quan aquest està tancat. La caixa de l'ascensor serà de vidre, per tal de minimitzar l'impacte visual. Les obres, per un import d'adjudicació de 97.067 euros, tenen prevista una durada de 3 mesos.
Aquest edifici és relativament nou, es va acabar a finals de setembre de 2001 i des del primer dia el col·lectiu de persones amb problemes amb la seva mobilitat van posar el crit al cel. Hauran tardat 6 anys a solucionar el problema i s’han hagut de gastar més de 16 milions de pessetes que s’han d’afegir als més de 325 que va costar l’edifici en aquell moment. Molt probablement, una mica més de sensibilitat ens haurien fet estalviar aquests diners, que són de tots.
Ahir vam tenir el primer Ple després de la Constitució del Nou Consistori, el segon del mandat. Va ser un Ple extraordinari per donar a conèixer el que serà la nova organització municipal a partir de l’acord entre PSOE, ICV-EUiA i ERC.
