Aquest vespre,la candidata de CiU al Senat, Montserrat Candini, ha participat a la taula rodona sobre polítiques d'igualtat 'Llei d'Igualtat, reptes del segle XXI', organitzada per la Unió Intercomarcal de CCOO del Vallès Oriental – Maresme, que s’ha celebrat a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Candini ha reivindicat més sentit comú, sensibilitat , oportunitat i, sobretot, pedagogia, més enllà de les demagògies dogmàtiques dels partits. Per altra banda, també ha demanat més recursos pel compliment de la llei. Ha deixat clar que allò que no s’executa i es deixa al calaix (referint-se al superàvit de l’estat) són polítiques socials que es deixen de fer.
5/3/08
La igualtat, un dret
Aquest vespre,la candidata de CiU al Senat, Montserrat Candini, ha participat a la taula rodona sobre polítiques d'igualtat 'Llei d'Igualtat, reptes del segle XXI', organitzada per la Unió Intercomarcal de CCOO del Vallès Oriental – Maresme, que s’ha celebrat a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Candini ha reivindicat més sentit comú, sensibilitat , oportunitat i, sobretot, pedagogia, més enllà de les demagògies dogmàtiques dels partits. Per altra banda, també ha demanat més recursos pel compliment de la llei. Ha deixat clar que allò que no s’executa i es deixa al calaix (referint-se al superàvit de l’estat) són polítiques socials que es deixen de fer.
4/3/08
OPTIMISTES EMPRENYATS
Cada vegada que veig la Sra. Chacon en alguna de les tanques del PSC, apropiant-se de l’optimisme dels catalans amb el seu generós somriure, recordo aquella dita que defineix un pessimista com un optimista ben informat.
En tot cas, la contraposició a l’optimisme socialista no és el pessimisme, sinó l’emprenyamenta. Els catalans no som pessimistes, els catalans estem escarmentats de les promeses del Sr. Zapatero ara fa quatre anys i cansats de la manca de respecte del govern central amb l’afer de Rodalies i les obres del TGV.
En tot cas, la contraposició a l’optimisme socialista no és el pessimisme, sinó l’emprenyamenta. Els catalans no som pessimistes, els catalans estem escarmentats de les promeses del Sr. Zapatero ara fa quatre anys i cansats de la manca de respecte del govern central amb l’afer de Rodalies i les obres del TGV.
3/3/08
“...en favor de la llengua, el que no fem nosaltres no ho farà ningú”
Avui, dia 3, es pot considerar la data d’inici del col·lectiu “Català Sempre”. El 31 de desembre del 2006 es va publicar a la Bústia del diari Avui, una carta en la qual es reclamava la creació d’un moviment civil que “plantés cara“ enfront de la greu situació de la llengua catalana. Com a conseqüència d’aquesta carta van aparèixer, en la mateixa Bústia, una vintena de cartes coincidint amb l’afirmació: ”...només reaccionarem i ens mobilitzarem si sorgeix un moviment civil, transversal, nacional amb líders que siguin capaços de fer reaccionar el nostre poble. ¿Sorgirà aquest moviment?”
En una segona carta, el 3 març 2007, i després de moltes consultes i una reflexió realista es considerava la possibilitat de formar un grup de persones que consideressin necessari estendre l’hàbit de parlar sempre en català. Com a conseqüència d’aquesta segona carta i es varen rebre una cinquantena de missatges manifestant l’adhesió al projecte.
Segons els promotors, el que pugui tenir d’atractiu el projecte rau, segurament, en el fet de centrar-se en la llengua com a únic objectiu i, especialment, en la forma triada per treballar per aquesta, parlar sempre català.
El fet és que, avui, passat un any, les persones que reben informació del col·lectiu, entre les que m’hi compto, supera llargament les 3.000. Per tant aquest és, com a mínim, el nombre de persones les quals, amb un grau diferent de compromís, mostren el desig de mantenir viva la llengua del nostre País.
Tot i així, he de dir que personalment no em preocupa massa canviar de llengua, però procuro no caure, com diuen els promotors, en la submissió lingüística. M’agrada viure com si estiguéssim en un país normal que té una llengua pròpia. La primera finalitat d’una llengua és la comunicació entre persones, però per a nosaltres també és un element diferenciador molt important. És per això que cal treballar per què la gent vinguda d’altres terres, del mateix estat o de més lluny, tinguin interès en conèixer la nostra llengua i en utilitzar-la.
En una segona carta, el 3 març 2007, i després de moltes consultes i una reflexió realista es considerava la possibilitat de formar un grup de persones que consideressin necessari estendre l’hàbit de parlar sempre en català. Com a conseqüència d’aquesta segona carta i es varen rebre una cinquantena de missatges manifestant l’adhesió al projecte.
Segons els promotors, el que pugui tenir d’atractiu el projecte rau, segurament, en el fet de centrar-se en la llengua com a únic objectiu i, especialment, en la forma triada per treballar per aquesta, parlar sempre català.
El fet és que, avui, passat un any, les persones que reben informació del col·lectiu, entre les que m’hi compto, supera llargament les 3.000. Per tant aquest és, com a mínim, el nombre de persones les quals, amb un grau diferent de compromís, mostren el desig de mantenir viva la llengua del nostre País.
Tot i així, he de dir que personalment no em preocupa massa canviar de llengua, però procuro no caure, com diuen els promotors, en la submissió lingüística. M’agrada viure com si estiguéssim en un país normal que té una llengua pròpia. La primera finalitat d’una llengua és la comunicació entre persones, però per a nosaltres també és un element diferenciador molt important. És per això que cal treballar per què la gent vinguda d’altres terres, del mateix estat o de més lluny, tinguin interès en conèixer la nostra llengua i en utilitzar-la.
Carta al President del Govern espanyol, Sr. José Luís Rodríguez Zapatero
Us convido a participar a la campanya impulsada per la Comissió de la Dignitat enviant un correu electrònic al President del Govern espanyol, Sr. José Luís Rodríguez Zapatero.
Enviar a: jlrzapatero@presidencia.gob.es; info@socialistes.org (PSC)
Amb còpia a: secretariat@comissiodeladignitat.cat
Senyor President del Govern espanyol,
Us escrivim perquè l’any 2004 vam entreveure la possibilitat que el vostre accés a la presidència del Govern espanyol pogués servir per desencallar aspectes relacionats amb la superació del franquisme. Vostè va fer promeses en l’àrea de la recuperació de la memòria històrica que vam interpretar com a intents d’arreglar, finalment, aspectes del dèficit democràtic espanyol en aquesta àrea amb aspectes tan importants com ara el retorn dels “Papers de Salamanca”, l’anul.lació de les sentències del franquisme i la plena restitució -entre d'altres- de la figura de Lluís Companys, President de la nostra nació afusellat per Franco. A la conclusió de la legislatura, però, veiem amb desencís que cap d'aquestes promeses no s’han dut a terme, malgrat l’aprovació d’una Llei per al primer dels casos, el retorn dels documents. Considerem aquest fet un autèntic fracàs de la seva gestió i alhora us informem que si en un futur, per la raó que fos, aquests lamentables crims del franquisme no es corregissin, ens veurem obligats a denunciar-ne el vostre Govern com a principal responsable d'haver-ho aturat davant tots els fòrums de drets humans nacionals, estatals i internacionals que tinguem a l’abast.
Ben cordialment,
Mataró, 3 de març 2008
Firma: .............................................
DNI: .................................................
Enviar a: jlrzapatero@presidencia.gob.es; info@socialistes.org (PSC)
Amb còpia a: secretariat@comissiodeladignitat.cat
Senyor President del Govern espanyol,
Us escrivim perquè l’any 2004 vam entreveure la possibilitat que el vostre accés a la presidència del Govern espanyol pogués servir per desencallar aspectes relacionats amb la superació del franquisme. Vostè va fer promeses en l’àrea de la recuperació de la memòria històrica que vam interpretar com a intents d’arreglar, finalment, aspectes del dèficit democràtic espanyol en aquesta àrea amb aspectes tan importants com ara el retorn dels “Papers de Salamanca”, l’anul.lació de les sentències del franquisme i la plena restitució -entre d'altres- de la figura de Lluís Companys, President de la nostra nació afusellat per Franco. A la conclusió de la legislatura, però, veiem amb desencís que cap d'aquestes promeses no s’han dut a terme, malgrat l’aprovació d’una Llei per al primer dels casos, el retorn dels documents. Considerem aquest fet un autèntic fracàs de la seva gestió i alhora us informem que si en un futur, per la raó que fos, aquests lamentables crims del franquisme no es corregissin, ens veurem obligats a denunciar-ne el vostre Govern com a principal responsable d'haver-ho aturat davant tots els fòrums de drets humans nacionals, estatals i internacionals que tinguem a l’abast.
Ben cordialment,
Mataró, 3 de març 2008
Firma: .............................................
DNI: .................................................
2/3/08
Cap de setmana
La campanya continua i aquest cap de setmana alguns companys han participat en la caravana de cotxes decorats amb cartells i propaganda electoral, mentre uns altres explicaven a tothom que els volia escolar els compromisos de CiU pels propers quatre anys en la parada de la plaça de les Tereses.
.
Altres hem seguit l’activitat cultural i associativa de la ciutat. Dissabte vaig quedar impressionat amb l’escultura de “L’Esculapi d’Empúries”, que serà al Museu de Mataró fins l’11 de març. No us ho perdeu!
A la nit, convidats per en Manolo Joyas, amb en Joan vam participar de la Festa de celebració del Dia Institucional d’Andalusia que celebrava la Penya Al-Andalus. Va ser una celebració familiar i agradable. Aquesta gent saben passar-s’ho bé.
.
Avui he començat com vaig acabar ahir a la nit, escoltant i veient ballar Sevillanes, però aquesta vegada a la Casa d’Andalusia. Després de la primera actuació he hagut de marxar, però podeu saber com han celebrat la Diada llegint el post que ha escrit en Joan. Si he marxat ha estat per anar a veure el primer partit de waterpolo que la Rosa jugava a casa amb el juvenil del CN Mataró. Ha estat fantàstic! Han guanyat 17 a 4 contra el Santa Eulàlia de l’Hospitalet i la Rosa ha fet el seu primer gol. Felicitats Rosa!
A dinar només hi faltava en Jordi, que era a la trobada d’Esplac amb els de l’esplai. I, a la tarda, passejada per Mataró i visita, amb la Maribel, a l’exposició d’en Josep M. Codina a l’Ateneu de Caixa Laietana. Quan marxàvem ha arribat en Josep M, company d’escola i també de colla. És un privilegi que l’autor pugui explicar-te el sentit d’algunes de les obres. Li he promès que faré el que pugui per assistir a l’entrevista amb assistència de públic que m’ha anunciat que estan preparant els de Capgròs Sembla que podria ser el proper dia 27 de març.
Després d’un dia com aquest val la pena deixar-ne constància al bloc. Aquesta és una de les virtuts dels blocs, escriure allò que fas i poder-ho recordar al cap d’un temps. Ara només queda escriure una mica sobre tot el que avui he parlat amb la gent que he trobat, encara en sortirà alguna pregunta al govern.
1/3/08
Debat a cinc en nit de campanya
Ahir TV3 va oferir-nos un debat electoral amb els cinc caps de llista dels partits que actualment tenen representació al Congrés dels Diputats per Barcelona. Vaig arribar a casa més aviat que altres dies i com que hi era a temps, vaig anar amb altres companys a penjar cartells, doncs encara no ho havia fet cap dia. Em va saber greu no poder-me quedar a veure i escoltar el debat, però no podia ser.Avui he tingut interès en saber que deien els diaris. A primera hora he tingut a les mans “El Periodico”, el titular escollit era “Debat nul. Les minories perden l’oportunitat de destacar sobre la marea bipolar”. No m’ha agradat. Més tard, a casa, he pogut llegir l’AVUI i no era gaire diferent: “El duel PSOE-PP també contamina el debat a cinc” i, a l’interior: “Debat a 5 amb cara a cara de PSC i PP”. El mataroní David González, cap de política del diari, fa una crònica no massa engrescadora. Però hi ha una altra lectura, que per altra banda no ens aporta res de nou, hi ha dos eixos ben definits a la política catalana: l’eix Esquerra-Dreta i l’eix Catalunya-Espanya. I, llegint, sembla que ahir es va imposar l’eix Esquerra-Dreta, que és el que defensa el tripartit. Per altra banda, i això és positiu per a CiU, la puntuació feta per quatre col·laboradors del diari donen com a líder guanyador (promig) del debat a Josep Antoni Duran i Lleida.
Per a mi, el bipartidisme que pretenen imposar PSOE i PP a nivell espanyol perd tot el sentit a Catalunya. La realitat del país és completament diferent i la confrontació esquerra-dreta no serveix aquí. Mentre els catalans no siguem capaços de tenir una sola veu davant de l’Estat espanyol en aquells temes que són fonamentals, les coses no ens aniran prou bé. Qualsevol eix més ideològic no serà útil mentre no tinguem garantit el nostre dret a decidir com a Nació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)