11M

Ahir es complia el segon aniversari de l'atemptat terrorista més dramàtic que ha patit l’Estat espanyol. A dos quarts de vuit del matí de l’11 de març de 2004, una cadena d'explosions a la xarxa de ferrocarrils de Madrid va causar un total de 192 persones mortes i més de 1.500 de ferides. Darrera seu queden, a més, milers de familiars i amics que, com els ferits, pateixen encara les conseqüències d’aquella brutalitat.

Fets com aquests haurien de provocar la unitat de totes les persones, especialment de les que tenen responsabilitats públiques. No hi ha res més important que la vida, l’amor entre les persones i el manteniment de la convivència. Però encara avui podem llegir al diari com alguns líders polítics, que en aquell moment dirigien el govern espanyol, no tenen cap escrúpol en utilitzar l’engany i passar per alt el respecte als afectats. El president del PP, Mariano Rajoy, va incomplir ahir el pacte tàcit d'acompanyar en silenci els actes de record a les víctimes de l'11-M en el segon aniversari dels atemptats, fent declaracions polítiques sense cap altra finalitat que aprofitar la jornada per seguir amb la seva línia d’enfrontament personal i d’intentar escampar la crispació.

A l’any li queden molts dies per a les declaracions polítiques i aviat 116 persones imputades en el cas s’hauran de seure davant el jutge. Seran capaços de parlar quan toqui i respectar el dolor dels altres?

PINTADES: UNA PLAGA

Si busquem el mot “plaga” al diccionari trobarem que vol dir el mateix que: nafra, úlcera, calamitat; i referit a l’agricultura: proliferació d'un organisme vivent que provoca la destrucció d'altres éssers vius en envair-los. Podem assegurar doncs que la proliferació de pintades i “grafitis” a les façanes d’edificis públics i privats, vehicles, contenidors i mobiliari urbà de tota mena, és una plaga que està destruint la ciutat.

.

Recordo que, fa molts anys, quan apareixia una pintada sempre era per la denúncia d’una situació política que anava en contra de les llibertats personals i col·lectives i, malgrat tot, atemptava contra els principis de comportament de les persones. Ara, estem convençuts d’haver avançat pel que fa a conquerir valors com la llibertat d’expressió, però sembla que no es té en compte els drets dels altres a gaudir d’una ciutat neta i bonica que, a més, ens costa molts diners de mantenir.

L’any passat, l’Ajuntament de Mataró, com altres, va haver de redactar i aprovar una ordenança de civisme. El text vol salvaguardar el respecte individual, col·lectiu i institucional dels drets i llibertats del ciutadans com a garantia de la convivència democràtica i de l’ordre i la pau socials. Una de les accions considerada infracció a l’article 15, és “realitzar pintades, grafitis, senyals o rascades a qualsevol element o equipament que conformen els espais públics”. No és pas un dels comportaments més greus per a la seguretat de les persones, però si que s’està convertint en una plaga per a la ciutat, destruint-la cada dia una mica més.

Malgrat les estadístiques i els missatges del govern municipal, la veritat és que cada nit apareixen noves pintades, en les quals l’estil i la signatura es repeteix, no cal ser gaire observador per adonar-se de que són pocs els autors i moltes les seves obres. On són els responsables municipals a l’hora de descobrir-los? De que serveix l’ordenança si no es descobreix als infractors? Ens cal una acció contundent per acabar amb la plaga abans que destrueixi absolutament el patrimoni de tots.

UNA NOVA EINA PER CONÈIXER LA COMARCA

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, format per la majoria d’ajuntaments del Maresme, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i alguns gremis professionals, ha editat una nova guia de butxaca per difondre el patrimoni museístic i arxivístic de la nostra comarca.
.

L’entitat pública sense ànim de lucre, que es va constituir al març de 1997, essent president del Consell Comarcal del Maresme el Sr. Joaquim Rey, ha realitzat una eina que recull l’oferta de les diferents poblacions. A cada un dels museus i arxius que hi apareixen, fins un total de vint-i-dos, es destina una pàgina en la qual es facilita informació pràctica per al possible visitant, com ara: adreça, telèfon, pàgina web, correu electrònic, persona de contacte, dies i horaris de visita, i es descriu el contingut de l'equipament. Tot això en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès.
.

Els 15.000 exemplars editats es poden trobar, principalment, en edificis públics i també en oficines de turisme, però eines com aquesta s’haurien de fer arribar també a escoles, biblioteques i, si és possible, a comerços i a llocs concorreguts pels ciutadans de la comarca. Moltes vegades desconeixem el que tenim més a prop i ens esforcem per fer grans viatges i conèixer indrets molt llunyans quan a casa nostra tenim una riquesa cultural molt valuosa. Des d’aquí us convido a utilitzar una d’aquestes guies, que també es pot trobar a internet, i aprofitar els caps de setmana per conèixer una mica més casa nostra.

LA LLEI D'IGUALTAT DE SEXES

Aquest cap de setmana llegia a la premsa com la llei d'igualtat de sexes ha provocat la indignació dels empresaris. Aquest és un projecte estrella del govern de José Luis Rodríguez Zapatero que neix amb l'aval de CCOO i UGT. L'avantprojecte vol fomentar la igualtat de la dona als llocs de treball i potenciar la seva presència als consells d'administració de les grans companyies, també posa de manifest la necessitat d’estudiar la possibilitat d’establir l’obligatorietat de la paritat en les llistes electorals.

He estat temptat d’opinar, però crec que en aquest cas és millor l’opinió d’una dona i, he escollit la de la periodista Maria Teresa Coca, habitual a les pàgines d’economia del diari AVUI. Opinió que comparteixo i que subscric totalment. La Sra. Coca escrivia aquest dissabte a l’Avui:

BALANÇ - Amb molt de compte
Parlar d’igualtat laboral home-dona exigeix molta prudència. Està bé afavorir la igualtat d’oportunitats sense caure en la discriminació de gènere. Però tant si es tracta d’home o dona s’ha de primar la vàlua personal i professional segons la responsabilitat que s’haurà d’assumir, buscant un perfil sense distincions. Es tracta de fomentar la justícia i que els discriminats no es tornin discriminadors. I no creguin que tiro pedres a la pròpia teulada, perquè sé el que és que et neguin un lloc de treball pel fet de ser dona.

PLE DE MARÇ

Després d’un grapat de plens municipals amb un contingut un xic descafeïnat, en el d’avui hi havia diferents propostes, a mig i llarg termini, de molta importància per a la ciutat. Els plecs de condicions per a la gestió dels cementiris municipals i de la recollida de la brossa i neteja, les modificacions urbanístiques de llevant (eix carrer Herrera) i el Pla Local d’Habitatge són els més destacats.

Però jo estic especialment content perquè, després de molts anys de discussions i treballs, aviat serà realitat un espai per a la Colla Castellera Capgrossos on, a més d’assajar, realitzin la seva activitat cultural i social. Això és mèrit, sobretot, del treball continuat i els èxits de la Colla, que han fet que es consolidés com una de les primeres del país. El Govern ha fet el que li tocava per la seva responsabilitat i CiU ha contribuït, en moments clau, a desencallar les converses. Altres han estat més observadors i oportunistes que protagonistes, però també se’ls hi ha de reconèixer que no han posat pals a les rodes i que s’han sumat al consens.

COOPERACIÓ I POLÍTICA

Avui he començat i acabat el dia amb temes de Cooperació. Primer, presentant el nou projecte dels Amics de l’Escola Pia al Senegal a la regidora del ram. És un projecte ambiciós, tan econòmicament com socialment. Després, ja com a treball polític, hem parlat del Pla Director de Cooperació que està treballant l’Ajuntament de Mataró. M’ha semblat que ens enteníem quan jo li deia que la cooperació ha de ser un tema absolutament de consens, del que no n’hem de fer batalla política.

Entre mig altres temes de ciutat, i al vespre he assistit a la conferència “La nova cooperació catalana: eficaç, compromesa i transformadora” a càrrec del Sr. David Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’acte ha estat un fracàs de convocatòria, comptant el conferenciant, acompanyant, polítics i tècnics, no érem més de nou persones.

Em sabia greu ser tan pocs en un tema com aquest, jo hi anava per aprendre i creia que altres entitats haurien d’haver tingut el mateix interès. Podeu dir-me que sóc un ingenu, però aviat he vist que estava assistint a un discurs totalment polític, segons el qual la cooperació a Catalunya havia començat amb l’actual govern i més concretament el dia del nomenament de l’actual director. El que no va dir en cap moment el Sr. Minoves, destacat membre d’ERC, és que la Llei Catalana de Cooperació és del 2001 i que el primer Pla Director de Cooperació de la Generalitat, vigent encara, va ser redactat per l’anterior govern, malgrat les seves deficiències i necessitats d’actualització, com qualsevol altre document d’aquestes característiques.

Probablement, segur, que TOTES les formacions polítiques tenen persones sectàries com el Sr. Minoves, però és una llàstima que ocupin llocs on la política partidista hauria de trobar-se en un segon o tercer ordre. Avui era inútil aprofundir en el debat, el fòrum era, o hauria d’haver estat, un altre i no s’han complert les expectatives. He perdut més d’una hora anant a un acte polític en lloc d’aprendre una mica més sobre cooperació.