20/2/11

CDC celebra l’Escola d’Hivern

No sé si va ser la millor, com algú la va definir a la cloenda, però segur que va ser una escola molt important. Va ser la primera escola d’hivern del partit amb l’Artur Mas president de la Generalitat, gràcies a l’amplia majoria que li van donar els catalans i catalanes el 28N, i s’ha celebrat només tres mesos abans d’unes eleccions en les que CiU, per primera vegada, pot ser la força més votada del país en una contesa municipal.

No recordo a quantes edicions he assistit, però segur que ha estat, de llarg, la més nombrosa i la primera en que he participat a totes les jornades. Divendres vam marxar, amb en Joan i en Vicent, poca estona després del nomenament del darrer com a director dels Serveis Territorials d’Ensenyament i dissabte, tant punt vam tornar, vaig anar a la carpa que els companys acabaven de muntar a la plaça de Santa Anna. Ha estat un cap de setmana ben aprofitat.


El lema de l’escola era “Diàlegs per un futur en positiu” i s’hi han tractat temes de cultura, ensenyament, cohesió social, economia, seguretat ciutadana, creixement sostenible i, també, de com enfortir les nostres institucions. Han participat un grapat de membres del govern català, tant militants com independents, així com la vicepresidenta Joana Ortega, d’Unió Democràtica. Tampoc han faltat els tallers pensats per formar els nous regidors i regidores que sortiran elegits el proper dia 22 de maig.


Dels “diàlegs” que vaig participar destacaria les intervencions dels consellers d’economia i d’ocupació i empresa, així com la intensitat del debat polític al que tractava els temes de cohesió social. Segur que Ferran Falcó va voler ser una mica provocatiu, però no li faltava raó quan va recordar al conseller de salut que CDC és un partit social.demòcrata.

Vaig seguir de forma especial el “diàleg per una societat segura i amb més garantia dels nostres drets”, no només per que el moderava en Joan Mora, president del nostre Grup Municipal, sinó perquè tocava temes als que és molt sensible la ciutadania.

Distesa, però no menys interessant, va ser la cloenda, també en format de diàleg entre Xavier Trias, proper alcalde de Barcelona, i el President Mas.


En definitiva, un temps molt ben aprofitat i un seguit de bones estones, inclòs el sopar amb Lluís Recoder i la seva esposa a la nostra taula, amb uns debats farcits de valors i actituds en positiu

10/2/11

Els mateixos drets democràtics per a tothom



Mataró no ha estat la primera ciutat en demanar-ho. A Barcelona, per exemple, el grup liderat per Xavier Trias també ho va defensar, i és que la llei electoral, des de la darrera modificació del mes d’octubre de 2007, ja autoritza al govern de l’Estat a regular un procediment que garanteixi el secret del vot a les persones amb discapacitat visual a tots els processos electorals.

En definitiva, es tracta de garantir el drets democràtics, en aquest cas el vot secret, a totes les persones, atès que una discapacitat física no els fa pas diferents ni redueix aquests drets. Ara éw el govern de l’Estat qui ha de legislar per fer-ho possible.

6/2/11

Aleatori. Un espectacle per passar-ho bé

Un moment de "Viatge a Itaca"

Aquesta tarda he pogut gaudir de l’espectacle “Aleatori”, interpretat per l'Esbart Dansaire de Granollers i organitzat per l’associació Mestres del Gai Saber de Mataró. Es tracta d'un conjunt de 19 coreografies sobre cançons d'en Lluís Llach. La preparació de la coregrafia l'ha realitzat en Carles Morales. L’obra es va estrenar el novembre de 2008 al Teatre Auditori de Granollers.

L’Esbart l’ha interpretat en altres poblacions, pocs dies després de l’estrena ja van visitar Cardedeu i Can Palots de Canovelles, per exemple.

Els que som d’una determinada època ho hem passat molt bé recordant quan érem més joves i veient com les cançons de Llach agafaven forma a tyravés dels dansaires.

Podeu gaudir d'un resum de l'espectacle al vídeo que he trobat buscant per internet.


5/2/11

Ple de febrer

Una vegada celebrat, dijous passat, el Ple Municipal del mes de febrer només queden tres sessions més per finalitzar el mandat.

És ben cert que el temps passa volant, però no pas als plens. Aquest, per exemple, va ser de més de cinc hores, de les quals (aquest és el problema) gairebé dues i mitja van ser per tractar temes que no són competència de la corporació municipal.

La llei d’estrangeria, els desnonaments, les pensions,... aquests són alguns dels temes que han de resoldre els parlaments català i espanyol i que consumiren prop del 50% del temps del Ple sense que això serveixi per resoldre res. Curiosament, o no, la CUP, que ha decidit no participar a la política catalana i, per descomptat, encara menys a l’espanyola, utilitza el Ple de parlament encara que només sigui amb finalitats propagandístiques. Per part seva, ni una sola pregunta de control municipal i, això si, una proposta no massa treballada per a l’organització d’actes de reconeixement. Tot i que, les persones a qui es proposa de fer-los – tot s’ha de dir – en siguin dignes mereixedores.

Per ser final de mandat, diversos punts per canviar o nomenar representants a organismes autònoms i empreses, en part a causa dels problemes interns pels que passa el PP mataroní.
De entre els dictàmens del govern destaca l’aprovació definitiva del pressupost. Un document que CiU ja va dir el desembre passat que evidència que ens trobem al final d’un cicle. Molta estadística per fer veure que s’accepten al·legacions, quan analitzant amb detall la resposta queda clar que això no és cert. Càlculs falsejats o sense demostrar sobre el cost de les propostes de l’oposició. Tot plegat excuses de mal pagador, per fer una sortida endavant i distreure el personal fins les eleccions municipals, però... què passarà a partir de l’11 de juny quan es constitueixi el nou ajuntament.

Per acabar, i encara que sigui a tall d’anècdota o simplement per deixar-ne constància. El mes de febrer de 2011 ha estat el primer que s’ha celebrat amb la foto d’Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya al costat de la del Rei Espanyol. El de gener es va fer sense foto.

2/2/11

Nou Parlem-ne

Ja podeu llegir el nou Parlem-ne descarregant-lo del web del Grup Municipal de CiU. Hi trobareu escrits sobre el “Pressupost de final de cicle” presentat pel govern municipal pel 2011 i sense deixar les finances, podreu llegir perquè diem que la Companyia d’Aigües fa de banc de l’Ajuntament. La preocupació dels veïns de la ronda Barceló per la inviabilitat del PMU que, a més, no els permet seguir amb els seus negocis en les condicions adequades o llogar els locals, és un altre dels temes importants del butlletí.

La publicació del Grup Municipal de CiU corresponent al mes de gener també deixa constància del malestar ciutadà pels nous contenidors instal·lats al centre, especialment els de la Riera i de davant de la Basílica de Santa Maria.

Finalment, sabreu com va anar la trobada anual amb les associacions de veïns i també que diu el regidor d’obres de l’arbre que se li ha mort a la rotonda de les Hortes del Camí Ral, un exemplar procedent de l’Argentina.

Ho trobareu tot aquí.

1/2/11

Cinc anys de bloc

Imatge inicial del bloc

Fa molts dies que no escric en aquest petit racó de la xarxa que controlo només jo. Bé! això no és exactament així. De fet l’espai el tinc perquè els senyors de Blogger m’ho permeten i, a més, de forma absolutament gratuïta. En tot cas, fa dies que no trobo una estona per escriure. Els motius són diversos, però, en cap gas per haver perdut les ganes.

Ahir, 31 de gener, va fer exactament cinc anys que vaig obrir “Mataró es mou” i he aprofitat un aniversari tant assenyalat per reemprendre l’activitat. Si més no, per intentar-ho.

Durant aquest cinc anys he escrit un grapat de post, alguns, ho reconec, només per intentar mantenir viu el bloc i ara me’n adono que eren molt importants malgrat en aquell moment poguessin semblar ben poca cosa, doncs com més dies passen entre escrit i escrit més difícil es posar-s’hi. Avui torno a agafar el compromís de la constància, no sé si diària, probablement tres o quatre vegades a la setmana. Probablement, com he fet sempre, em servirà per deixar constància de coses que passen a la meva ciutat en l’àmbit polític, però també en el personal o familiar.

També com sempre, no tinc cap pretensió pel que fa a qualitat. Sé que seria desitjable que els escrits fossis absolutament correctes gramaticalment i ortogràficament, però no deixa de ser un espai d’espontaneïtat, sense correccions ni revisions posteriors. Això sí! Com he fet des del primer dia aniré remenant el disseny, no pas per coneixement tècnics, sinó per curiositat de saber com funcionen i fer provatures.

Fins demà!