3/3/09

EL DIARI HI POSA XIFRES

Al post anterior a aquest, escrit un dia després de les eleccions a Euskadi, defensava que, sumant el vot dels cent mil bascos que van decantar-se pel vol nul en senyal de protesta per la decisió judicial d’anul·lar les candidatures de l’esquerra abertzale, la majoria del Parlament seria nacionalista.

Avui, el diari hi posa xifres aplicant la llei d’Hont i calcula el nombre d’ascons de cada partit en el cas que els vots nuls haguessin anat a parar a una formació política. Permetre la presència d’idees diferents, tot cercant el diàleg i sense afluixar en la persecució dels assassins, és un bon exercici democràtic i, a més, un dels pocs camins per aconseguir la pau.

Ha quedat clar que en política hi ha gent sense escrúpols i que dos adversaris, radicalment oposats, com PSOE i PP, s’uneixen quan l’objectiu comú és fer fora els nacionalistes i imposar el centralisme i l’espanyolisme. A Catalunya es va fer el mateix utilitzant una altre formació nacionalista, però no dubtarien a fer-ho amb el PP si l’aritmètica ho permetés.

Per altra banda, és evident que ells mateixos, els socialistes, des del moment que es plantegen arribar a pactes i accepten el seu suport, estan desmuntant el discurs de la por a una hipotètica tornada del PP, posat en pràctica en les darreres eleccions espanyoles.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

aquests vots nuls que tu hi sumes, no són dels que defensen a ETA?
No sé si t'hi has fixat, però l'esquerra independentista també hi és al Parlament. Amb tota normalitat. Aralar, 4 diputats. Sí, senyor. I que sumin! O és que resulta que l'escenari polític bo, per tu, és el que està inluenciat ( amenaçat diria jo) per ETA i el MLNV? Aquest és el que voleu? Com es nota que no teniu morts al vostre partit... què fàcil és parlar des de la teoria.

Quim Fernàndez ha dit...

Llegeix bé: “sense afluixar en la persecució dels assassins”.

Per altra banda, per mi els morts no tenen carnet de partit i davant la violència només hi ha els que estem al costat de la democràcia i els que hi estan en contra. Però si n’hi ha que, amb objectius “similars” als violents, opten per defensar-los amb el diàleg i la paraula, no se’ls pot barrar el pas.

Estaria content de poder-me dirigir a tu coneixen el teu nom real. Però, en tot cas, gràcies per passar pel meu bloc.