2/3/09

EL DIA DESPRÉS

L’endemà de les eleccions a Euskadi i Galícia, el panorama de la segona és clar. Ens agradi o no el PP, la majoria absoluta no deixa cap possibilitat de pactes per decantar al guanyador. A més, el resultat de Galícia reforça la imatge de Rajoy, deteriorada els darrers dies pels casos de corrupció al seu partit, que curiosament han sortit tots en plena campanya electoral.

Altra cosa és la situació al País Basc. El titular de l’AVUI, “Euskadi ja és Espanya” assenyala clarament la situació que podem trobar-nos si el PSE aconsegueix el govern. Ni una sola comunitat autònoma on no governin PSOE o PP.

Sempre és complicat opinar de casa dels altres i no s’hauria de fer mai. A més, Euskadi té una situació que, per opinar-ne, s’ha de conèixer molt bé. Però, en aquest cas, en som part afectada. Per una banda estan els que ja es freguen les mans pensant que poden haver vençut el nacionalisme perifèric, quan realment l’haurien canviat per un nacionalisme espanyol, en algun cas nostàlgic. Per l’altra, que passa amb l’elevat nombre de vots nuls? Crec que ens vam equivocat amb la Llei de Partits Polítics, la interpretació de la qual ha fet possible que formacions amb un important suport electoral no participessin als comicis.

Els partits espanyols només guanyen en un ascó als nacionalistes, però als darrers caldria sumar-hi els vots nuls de protesta. En resum, més enllà que Ibarretxe hagi estat el guanyador, el vot nacionalista segueix essent majoritari al País Basc. Esta clar que a Catalunya també ho és i no ens ha servit de gaire, però, passarà el mateix a Euskadi?


Més sobre eleccions a Galícia a “El Far del Maresme”.