6/3/09

ARA SAPS QUE LA MORT NO ÉS MORIR-TE

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.


Versos del poema Torna al teu clos, d'en
Miquel Martí i Pol (1929-2003), que fou publicat en el seu poemari Llibre d'absències (1985), en homenatge a les persones estimades que ens deixen per sempre.

Cap comentari: