Mònica Terribas, TV3 i Manuel Mas

Aquesta setmana, els diaris anaven plens de cartes de lectors parlant de Manuel Mas. Carai! Vaig pensar jo. Si que la dita grossa! Doncs quan en Manel era alcalde de Mataró mai li van dedicar tantes línies.

Doncs sí, la va dir grossa, tant que algú devia tocar-li el crostó i ordenar-li que retirés el post, el qual ha retocat considerablement resistint-se a retractar-se de les crítiques a Mònica Terribas. Però el periodista Saül Gordillo ha estat molt hàbil conservant-lo i reproduint-lo integrament, de manera que puguem seguir llegint-lo. A més, si visiteu el bloc d’en Saül també hi trobareu un grapat de notícies i articles d’opinió que han parlat de l’afer.

La qüestió és que han fet cas a l’exalcalde de la nostra ciutat i han tret Terribas del programa “La nit al dia”, això sí, amb un petit detall, no l’han despatxada, sinó que l’han fet directora de TV3. Què deu estar passant pel cap del diputat mataroní del PSOE?

Per cert! Us heu fixat que qui va ser alcalde de la ciutat gairebé vint-i-cinc anys, fins avui, encara no té cap enllaç al bloc del seu successor? I això que són del mateix partit.

Quan les declaracions són polèmiques

Ahir vaig rebre un correu d’en Felip Puig, jo i tots els que fa una setmana varem ser delegats al 15è Congrés de CDC. En Felip ens demana disculpes per “l’enrenou que han causat unes declaracions DESAFORTUNADES seves”. També ens diu que ja s’ha disculpat i que ho ha fet a més d’un programa de ràdio. En el mateix correu, el Secretari General Adjunt de CDC també es reafirma en valorar molt positivament “els valors de la cohesió de Catalunya que fan possible que una persona vinguda de fora, que un català d’adopció i de convicció, no de naixement, acabi essent president del nostre país”.

Coincideixo amb ell que les declaracions van ser desafortunades i “políticament incorrectes”, hi ha temes que cal tocar amb molta delicadesa per no ferir a ningú i en Felip és prou hàbil per fer-ho. Però, com molts ciutadans de Catalunya, sóc fill de la immigració de meitat dels segle XX i també penso que el president del meu país hauria de tenir un grau d’autoexigència que el portés a parlar amb un mínim nivell de correcció la nostra llengua.

No estem parlant d’un funcionari qualsevol, d’un càrrec públic a qualsevol ciutat o de qualsevol diputat, estem parlant del President de la Generalitat, que abans ha estat funcionari, regidor, alcalde, ministre i diputat (són anys). No demanem màxima correcció ortogràfica o gramatical, on molts fallem, entre altres coses perquè vam ser educats en castellà i només en castellà, li demanem que s’esforci en parlar correctament amb la gent que l’envolta, en definitiva, li demanem que faci allò que han fet molts i molts que, com ell, han vingut d’altres llocs de l’Estat, allò que van fer els nostres pares.

Per altra banda, Puig no ha estat el primer que ha entrat en aquesta polèmica. Mireu i escolteu el següent vídeo. Correspon al programa de La 2 de TVE “Geometria Variable”. El periodista és el Sr. Xavier Vidal-Folch,director d'El País en la seva edició per Catalunya, un diari poc sospitós de ser convergent. Ningú va posar el crit al cel i el mateix Sr. Montilla reconeix la seva mancança.

Haurem de callar perquè ningú ens acusi de fer un flac favor al país i a la llengua, o ens diguin que volem construir una casa gran amb una porta petita, estreta i miserable? Es clar que això ho diuen els del partit que després apliquen la “censura” als mitjans de comunicació públics. Hereus dels que demanaven la dimissió de Mònica Tarribas.

Hauria preferit no parlar d’això. Quan les declaracions són polèmiques potser és millor no embolicar-se, però d’altres bé que ho fan, potser per fer punts.

Hem acomiadat a l’Albert

 

He volgut reproduir aquí la nota que he escrit pel web de Mataró Cultural amb motiu de la mort sobtada del nostre company i bon amic, l’Albert Geronès.

 

Ahir vam acomiadar a l’Albert Geronès, un dels membres més actius de Mataró Cultural. L’Albert va morir a causa d’un infart, poques hores després de parlar-nos dels projectes que estava dissenyant i preparant per a l’entitat.

 

L’Albert havia nascut a Barcelona, però feia molts anys que Mataró era la seva ciutat. Estava casat, amb dos fills, un noi i una noia, i quatre nets, a qui estimava amb devoció. A les netes més grans els hi agradava passar estones amb ell al seu estudi d’artista.

Es va llicenciar en Geografia i Història per La Universitat de Barcelona i tenia un màster en Didàctica de la Història. Era mestre de vocació, uns anys director a Catalunya i Balears de l’Editorial Santillana, impulsor de diferents projectes educatius al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i autor de diversos textos per a llibres de text.

Una vegada jubilat, va mantenir la seva passió per la lectura i l’escriptura, recuperant l’afició per l’art que l’havia portat a fer classes de plàstica  en la seva època de mestre. Va formar-se als tallers artístics de Manuel Prieto, Josep M. Gomis i de L’Associació Sant Lluc per l’Art de Mataró, de la que era soci i formava part de la seva junta.

Ell mateix defineix la seva obra com artista amb aquestes paraules: “El treball neix des de l’espontaneïtat, partint del color, en un intent d'expressar en el mateix, els sentiments i estats d'ànim, que com a tals no tenen una forma definida, ni són visibles. D'aquí que l'estil, purament abstracte, em permet jugar amb aquestes sensacions. És una manera on l'inconscient està més present que el conscient. Per a mi, l'acte de pintar significa submergir-me en un espai i temps inexistents, en un diàleg permanent”.

Va participar en exposicions individuals i col·lectives, principalment a Mataró, però també a altres ciutats de Catalunya i Europa. També era col·laborador de l’espai cultural La Destil·leria de Mataró. Actualment estava treballant per una nova exposició solidària en solitari, la qual tenia previst realitzar el mes de setembre a l’Hospital Germans Trias i Pujol.

La relació personal que manteníem va facilitar que fos un dels primers artistes que vam entrevistar. La conversa es va emetre el 10 d’octubre de 2019 per Ràdio la Veu TV. Pocs mesos més tard, l’Albert, a qui li va agradar la feina que fèiem des de Mataró Cultural, es va integrar a l’entitat i va passar a ser un dels membres més actius.

Li agradava conversar amb els artistes de la ciutat. La darrera de les entrevistes que va gravar per Mataró Cultural va ser amb l’escultor Perecoll, un bon amic seu. Abans, entre altres, ja havia entrevistat artistes com Jordi Prat, Pol Codina i Mònica Vilert, o l’historiador Francesc Masriera, autor del llibre “Jordi Arenas, la sublimació de l’art” i secretari de l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas.

A més de les habituals col·laboracions en les activitats actuals, l’Albert era l’ànima i l’impulsor d’un nou projecte de l’entitat. Aquesta vegada era una proposta que anava molt més enllà de Mataró i es basava en el patrimoni i la història del país, una de les seves especialitats.

Però l’Albert també era un patriota. El seu compromís polític amb el país li venia de molt lluny. De jove va militar en formacions de l’esquerra nacionalista, havent estat cap de llista per la circumscripció de Girona del PSAN. Més tard va entrar a formar part de CDC, on va militar més de trenta anys.

A la seva vida no podia faltar la implicació en la lluita per la millora de la ciutat, que el va portar a ser, durant un temps, vicepresident de l’Associació de Veïns de Mataró Centre.

Un home tranquil i treballador, capaç de trobar consensos, que no s’enfadava mai i sempre tenia el somriure a la cara. Una persona que molts trobarem a faltar, encara que el seu record no ens deixarà mai.