17/7/21

Hem acomiadat a l’Albert

 

He volgut reproduir aquí la nota que he escrit pel web de Mataró Cultural amb motiu de la mort sobtada del nostre company i bon amic, l’Albert Geronès.

 

Ahir vam acomiadar a l’Albert Geronès, un dels membres més actius de Mataró Cultural. L’Albert va morir a causa d’un infart, poques hores després de parlar-nos dels projectes que estava dissenyant i preparant per a l’entitat.

 


L’Albert havia nascut a Barcelona, però feia molts anys que Mataró era la seva ciutat. Estava casat, amb dos fills, un noi i una noia, i quatre nets, a qui estimava amb devoció. A les netes més grans els hi agradava passar estones amb ell al seu estudi d’artista.

Es va llicenciar en Geografia i Història per La Universitat de Barcelona i tenia un màster en Didàctica de la Història. Era mestre de vocació, uns anys director a Catalunya i Balears de l’Editorial Santillana, impulsor de diferents projectes educatius al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i autor de diversos textos per a llibres de text.

Una vegada jubilat, va mantenir la seva passió per la lectura i l’escriptura, recuperant l’afició per l’art que l’havia portat a fer classes de plàstica  en la seva època de mestre. Va formar-se als tallers artístics de Manuel Prieto, Josep M. Gomis i de L’Associació Sant Lluc per l’Art de Mataró, de la que era soci i formava part de la seva junta.

Ell mateix defineix la seva obra com artista amb aquestes paraules: “El treball neix des de l’espontaneïtat, partint del color, en un intent d'expressar en el mateix, els sentiments i estats d'ànim, que com a tals no tenen una forma definida, ni són visibles. D'aquí que l'estil, purament abstracte, em permet jugar amb aquestes sensacions. És una manera on l'inconscient està més present que el conscient. Per a mi, l'acte de pintar significa submergir-me en un espai i temps inexistents, en un diàleg permanent”.

Va participar en exposicions individuals i col·lectives, principalment a Mataró, però també a altres ciutats de Catalunya i Europa. També era col·laborador de l’espai cultural La Destil·leria de Mataró. Actualment estava treballant per una nova exposició solidària en solitari, la qual tenia previst realitzar el mes de setembre a l’Hospital Germans Trias i Pujol.

La relació personal que manteníem va facilitar que fos un dels primers artistes que vam entrevistar. La conversa es va emetre el 10 d’octubre de 2019 per Ràdio la Veu TV. Pocs mesos més tard, l’Albert, a qui li va agradar la feina que fèiem des de Mataró Cultural, es va integrar a l’entitat i va passar a ser un dels membres més actius.

Li agradava conversar amb els artistes de la ciutat. La darrera de les entrevistes que va gravar per Mataró Cultural va ser amb l’escultor Perecoll, un bon amic seu. Abans, entre altres, ja havia entrevistat artistes com Jordi Prat, Pol Codina i Mònica Vilert, o l’historiador Francesc Masriera, autor del llibre “Jordi Arenas, la sublimació de l’art” i secretari de l’Associació d’Amics de Ca l’Arenas.

A més de les habituals col·laboracions en les activitats actuals, l’Albert era l’ànima i l’impulsor d’un nou projecte de l’entitat. Aquesta vegada era una proposta que anava molt més enllà de Mataró i es basava en el patrimoni i la història del país, una de les seves especialitats.

Però l’Albert també era un patriota. El seu compromís polític amb el país li venia de molt lluny. De jove va militar en formacions de l’esquerra nacionalista, havent estat cap de llista per la circumscripció de Girona del PSAN. Més tard va entrar a formar part de CDC, on va militar més de trenta anys.

A la seva vida no podia faltar la implicació en la lluita per la millora de la ciutat, que el va portar a ser, durant un temps, vicepresident de l’Associació de Veïns de Mataró Centre.

Un home tranquil i treballador, capaç de trobar consensos, que no s’enfadava mai i sempre tenia el somriure a la cara. Una persona que molts trobarem a faltar, encara que el seu record no ens deixarà mai.