18/7/21

200 anys del naixement d’Elies Rogent, arquitecte de la Presó de Mataró

 


Segons la Viquipèdia, l’equivalent a l’Espasa Calpe dels que ja tenim una edat, tal dia com avui del 1821 va néixer a Barcelona Elies Rogent i Amat. Tot i que altres afirmen que la data de naixement de l’arquitecte és el 6 de juliol, queda clar que va ser el juliol de 1821. Sigui com sigui, aquest any es compleixen 200 anys del naixement d’un dels arquitectes catalans que han passat a la història per les seves obres, una de les quals la tenim a Mataró.

Rogent era fill d'una família dedicada a la venda de materials per a la construcció i amb interès per l'arquitectura ja des de molt jove, va començar els seus estudis a l'Escola de Llotja de Barcelona l'any 1840. Posteriorment, any quan al 1845, es va fundar l'"Escuela Especial de Arquitectura a Madrid", lligada a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, on va seguir la seva formació, obtenint el títol d'arquitecte.

El 1869 va viatjar a París per tal de visitar l'Exposició Universal d'aquell any. A més a més d'anar fins a París, va viatjar també a Estrasburg, Stuttgart, Munic, Nuremberg, Dresden, Berlín i a Potsdam. Va ser nomenat "Acadèmic corresponsal de l'Academia de San Fernando" el 30 de març de 1866 i director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona l'any 1871.

El dia 26 de gener de 1887 l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, li encarregà la direcció d'obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Per tirar endavant aquell projecte fa canvis molt importants sobre el projecte original, de Josep Fontserè i Mestre, i aconsegueix que el projecte es realitzi en un temps rècord amb l'ajut d'un dels seus deixebles, Lluís Domènech i Montaner. Però també va ser professor d’Antoni Gaudí, de qui va arribar a dir que era boig o seria un geni.

Fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Morí a Barcelona el 21 de febrer de 1897.

El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana. Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Josep Puig i Cadafalch el definí com una persona que «investigaba el arte románico catalán con un gran sentido histórico».

La seva biografia és molt més extensa, però als mataronins ens interessa destacar el fet que també va ser qui va projectar l’edifici de la Presó de Mataró.

Situat a la cantonada de la Muralla amb la Riera, davant del Centre Catòlic, té l'aspecte d'un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un castell. L'estructura en planta és d'un semicercle precedit per un rectangle. El cos rectangular es destinà a dependències administratives, i el semicircular és on hi ha el pati i les cel·les en planta baixa i pis.

La característica més important és la distribució de les cel·les al voltant d’un pati en semicercle, per tal d'assolir l'objectiu del sistema "panòptic", vigilar que succeeix des d’un sol punt. Pel disseny, Elies Rogent va tenir en compte les investigacions que en el seu moment s'havien dut a terme a Europa en matèria de centres penitenciaris en aquest sentit.

Els obres de la Presó de Mataró, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, es van iniciar el 1851 i va ser inaugurada el 1863. La superfície total, tenint en compte les dues plantes és de 967,5 metres quadrats.

Durant la primera meitat del mandat passat, el Govern Municipal va aprovar destinar l’edifici a “Casa dels Artistes” i seu del MAC, centra d’art contemporani de la ciutat, que pertany a la xarxa nacional de centres d’arts visuals. La proposta de nous usos es va prendre després que s’hagués de traslladar les entitats que l’ocupaven davant la necessitat de realitzar obres a causa del mal estat de la teula a la part rectangular de l’edifici. Actualment no s’ha anunciat cap altra destí, però els treballs de rehabilitació i adequació de l’edifici es fan amb excessiva lentitud.

Amb tot això, Mataró, millor dit, l’Ajuntament de Mataró i concretament seva la regidoria de Cultura, han desaprofitat l’ocasió de recordar un arquitecte dels més importants del país que va deixar la seva petjada a la ciutat, obsequiant-nos amb un edifici particular. Un edifici les parets del qual guarden moltes històries, sobretot les succeïdes durant la Guerra Civil Espanyola.