13/6/16
12/6/16
NINGÚ VA DIR QUE SERIA FÀCIL. Intervenció a l'acte FetsxCatalunya a Mataró
Sabíem
que allò que Convergència, que el president Mas i que el president Puigdemont
tiraven endavant no seria bufar i fer ampolles. Ja veieu que surten pegues per
tots costats.
Els
poders de l’Estat ens posen tots els pals a les rodes possibles perquè saben que
aquest país acabarà sent el que la seva gent vulgui ser...
No
ens estranya que els nostres veïns espanyols no vulguin que marxem, perquè ens
necessiten, necessiten l’empenta, el coratge, la força, la creativitat i també els
diners de Catalunya.
Però
què fan per intentar que nosaltres canviem de parer? RES !!
Perdó,
rectifico, sí que fan, sí... Ens collen una i altra vegada; ens fan la vida
impossible; ens menystenen i fan que cada vegada hi hagi més independentistes.
Però
això dels nostres veïns era i és previsible...
Ara bé, i la CUP? Era
previsible que la CUP actués com ha actuat? És acceptable que uns
independentistes facin la punyeta a uns altres independentistes per evitar que
entre tots plegats aconseguim la independència?
Teníem
un pacte d’estabilitat amb la CUP... Prou que ho sabeu, President... un pacte
d’estabilitat que per a la gent de Convergència va ser molt dolorós. Vam haver
de sacrificar el nostre líder; vam haver de renunciar a fer president a la
persona que era el nostre candidat; vam haver de renunciar a la figura del
president Artur Mas per poder començar la legislatura i que el projecte
d’il·lusió de milions de catalans i catalanes no es desinflés...
Vam
acordar estabilitat a canvi d’Artur Mas. I ara la CUP es passa pel folre el
pacte: “HA QUEDAT MOLT CLAR QUE NO TENEN
PARAULA, QUE NO SON DE FIAR”
Però
a uns i als altres la jugada no els està sortint del tot bé. Quan ens van dir
que havíem de renunciar al president Artur Mas es pensàvem que Convergència
perdia el seu líder.
Doncs ES VAN EQUIVOCAR...
CONVERGÈNCIA NO HA PERDUT EL SEU
LÍDER...
CONVERGÈNCIA HA GUANYAT UN NOU
LÍDER...
JA NO EN TENIM NOMÉS UN... ARA EN
TENIM DOS...
DOS LIDERS DE PEDRA PICADA...
DOS CRACKS DE LA POLÍTICA...
DUES PERSONES QUE ENS FAN SENTIR
ORGULLOSOS DE FORMAR PART DE LA FAMÍLIA CONVERGENT.
Gràcies
President per la lliçó de coratge, enteresa, orgull, claredat, humilitat i
patriotisme que vareu donar al Parlament... Gràcies per haver-nos fet sentir
orgullosos del nostre president...
Gràcies per posar les coses al seu
lloc, per ser clar, per no arrugar-vos, per no dubtar, per agafar el toro per
les banyes i dir que AQUEST PAÍS NO
RENUNCIA A RES.
GRÀCIES PER TOT AIXÒ PRESIDENT !!!
Companyes i companys, candidats,
president... No podem continuar com fins ara a Catalunya i a Espanya...
A Catalunya hem de treballar de valent
per sumar molta més gent a la nostra causa sobiranista. Ja hem vist que no ens
podem refiar de la gent de la CUP; no crec que puguem esperar gaire més d’ells
si no hi ha algun cop de timó...
No sé a que juguen –bé, si, penso que
sí... juguen a fer-nos mal—, però, com deia, juguin al que juguin és evident
que no ens podem refiar.
President, hem de treballar de valent
per ampliar la base social que dóna suport a la independència. I si no la tenim
-i us ho diu un independentista de fa
molts anys, no d’ara, i aquí tothom ho sap- potser caldrà reorientar el full de
ruta i canviar d’estratègia.
De moment, hem d’anar a Madrid a
treure’n el màxim possible per a Catalunya... Hi hem d’anar a fer política,
però també a treballar per les coses concretes que afecten als catalans.
Estic
convençut que aquestes eleccions generals ens aniran bé. No ho tenim fàcil, és
cert. Nosaltres ens hem desgastat pel país, hem treballat... Com diu algú que
tots coneixem MENTRE UNS DIUEN A TOTHOM
EL QUE S’HA DE FER, NOSALTRES HO FEM!!!
Continuem en aquesta
línia.
Fem possible
el que el país espera.
Siguem forts
a Madrid
I construïm
el millor país per als nostres fills.
7/5/16
Intervenció responent a la proposta de resolució de Ciutadans en defensa de la cooficialitat de les llengües
Perquè crèiem que era la
nostra responsabilitat, inicialment vam participar en la redacció d’un text alternatiu
amb la voluntat, a més, que pogués arribar a ser compartit i treballat també
per altres grups municipals. I per l’esforç i l’interès demostrat en
aconseguir-ho vull donar les gràcies als companys Juan Carlos Jerez i Núria
Calpe.
Finalment això no ha
estat possible, però entenem que justament la diversitat i la discrepància des
del respecte, juntament amb la voluntat de consens, són una de les riqueses de
la democràcia.
La proposta de resolució
que tractem ha esdevingut una qüestió ideològica, lluny de ser una qüestió administrativa
de control al govern, i és per aquesta raó que ens hem vist obligats a
retirar-nos com a proponents de la proposta alternativa.
El nostre grup municipal
no pot compartir de cap manera la filosofia que emana de la proposta de
resolució presentada per Ciutadans.
L’esperit del text que
el representant de Ciutadans ens ha llegit és el següent:
1.
La llengua habitual dels catalans és el
castellà
2.
La llengua oficial d’Espanya és el castellà
3.
La llei els obliga a no discriminar ningú en
funció de la seva llengua i vostès ho estan fent
4.
Per tant, estan fora de la legalitat
5.
Adeqüin
el seu reglament lingüístic a la llei.
Aquesta és l’essència de
la proposta de resolució que de forma malèvola ens porta Ciutadans.
No podem estar d’acord
amb la filosofia general perquè –i utilitzaré una expressió políticament
correcte— el que vostès diuen no s’ajusta a la veritat; no és del tot cert.
Anem a pams.
1.
Vostès parlen de les dades oficials de
l’IDESCAT. Però aquestes mateixes dades que vostès utilitzen, és a dir, la cooficialitat
de les dues llengües a Catalunya i la relació entre els parlants en català i en
castellà, no és la que vostès publiciten. Si mirem bé les dades veurem que:
·
La llengua habitual del 47,4% dels catalans
és el català, i que...
·
El castellà és la llengua habitual del 35,1%
dels catalans
Vostès han agafat unes dades que ja els van
bé pel que volen dir i no s’han adonat –o potser sí—que en la dinàmica drets
lingüístics de catalans i castellans l’àrab o les altres llengües no hi tenen
res a veure.
Això a vostès veig que els és igual perquè el
que volen fer veure és que aquí hi ha una minoria que subjuga una majoria.
Francament, crec que aquest debat és FALS. Tothom sap quina és la llengua
majoritària dels mitjans de comunicació audiovisuals; tothom saps quants canals
de televisió hi ha en una llengua o en l’altra... És absurd pensar que la
primera o la segona llengua més parlada del planeta perilla a Catalunya. És, i
ho dic amb respecte i consideració, ABSURD.
2.
Ens demanen el COMPROMÍS de l’Ajuntament amb
els drets lingüístics de tothom com si aquest ajuntament els hagués vulnerat:
FALS
Senyor regidor, no hem de declarar cap
compromís perquè mai s’ha deixat de tenir. MAI. Aquest ajuntament ha estat
sempre escrupolós amb la llei i amb els drets de tothom. Garantim que tothom
pugui ser atès en català o en castellà quan es dirigeix a l’administració
(D’acord amb el que diu l’Estatut d’Autonomia). No s’ha desatès MAI cap
mataroní per no usar el català o el castellà. Entenem la diferència com un
valor a respectar. El nostre grup, que mai no havia governat la ciutat fins el
mandat passat, MAI va qüestionar la política lingüística d’anteriors govern
d’altres colors polítics. MAI. Per nosaltres és un tema de país.
3.
Però si el primer punt de la Proposta de
Resolució de Ciutadans ja no és CERT, el
segon crec que és POC ADMISSIBLE. Vostè, atorgant-se la facultat de dictar
sentències, de dir el que està legalment bé i el que està legalment malament,
situant-se per damunt de qualsevol tribunal i interpretant el seu pensament,
gosa demanar als regidors d’aquest Consistori que modifiquin el Reglament per a
l’us de la Llengua Catalana de l’Ajuntament, de l’any 1996 per adequar-lo a
DRET. Dit d’una altra manera, vostè ens diu que el Reglament de l’Ajuntament no
s’ajusta a la legalitat.
Miri, el, Reglament lingüístic de
l’Ajuntament ÉS PLENAMENT LEGAL
Mai hi ha hagut un pronunciament jurídic que posi
–com ha fet vostè— una ombra de dubte sobre la seva legalitat.
·
Li diu aquest grup municipal que –l’any 1996,
quan es va fer el Reglament-- estava a l’oposició...
·
Li diu aquest grup municipal que no es pot
penjar la medalla d’un Reglament que compartim en allò més essencial i
nuclear...
·
Li diu aquest grup municipal que no li cauen
els anells per felicitar el govern de l’època, de l’alcalde MANUEL MAS, que va
tenir l’encert de tirar-lo endavant.
Senyor
regidor, aquest Ajuntament compleix la llei...
·
Complim l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que
estableix, en el seu article 6 que la llengua pròpia de Catalunya és el català
i com a tal, és la llengua d'ús normal de les Administracions públiques
·
Complim el mateix Estatut quan diu que també
el castellà és llengua oficial i que totes les persones tenen dret a utilitzar
les dues llengües oficials
·
Complim la llei 7/1983, de Normalització
Lingüística de Catalunya, que estableix que “el català, com a llengua pròpia
deCatalunya, ho és també de la Generalitat i de l’Administració territorial
catalana,de l’Administració local i de les altres corporacions públiques
dependents de laGeneralitat”.
·
Complim que el Català com a llengua pròpia
s’utilitza en l’administració, sense perjudici deldret dels usuaris de poder
sol·licitar-ne una versió en castellà.
Tot això ho complim.
Per això,
entendrà senyor regidor que ens molestin les seves insinuacions, les mitges
veritats i l’ús interessat de les dades...
Entendrà
senyor regidor que no puguem ser sensibles a un plantejament que en res
contribueix a generar un clima de convivència i propositiu a favor de la gent
que viu a la nostra ciutat.
Li demano
que ho entengui: aquesta ciutat no necessita despertar vells fantasmes; no
necessita obrir falses ferides; no necessita generar falsos debats lingüístics.
Aquesta
ciutat necessita mirar endavant, amb les persones que parlen català, que parlen
castellà... amb totes.
Aquesta
ciutat necessita posicionar-se en un entorn cada cop més competitiu i on el
valor de la comunicació és un element 100% estratègic...
Aquesta
ciutat s’ha de posar al dia (I S’ESTÀ POSANT AL DIA) amb la seva projecció a
l’exterior però també dins de casa seva.
Que li vull
dir amb això?
Que hi ha aspectes
que sabem que són una millora per a tots i que (en algun cas) ja estem tirant
endavant. Em refereixo a:
Disposar que
la informació de les pàgines webs que depenen de l'Ajuntament, estigui com a
mínim en les dues llengües oficials.
Hi ha
tècniques per garantir que els espais web es puguin consultar amb diferents
idiomes. Solament cal anar a la xarxa per veure com ajuntaments com Terrassa,
Sant Cugat o Sant Vicenç dels Horts utilitzen eines diferents per tenir els
seus espais webs disponibles en diverses llengües.
En un món
tant globalitzat qualsevol administració ha d’aspirar a ser entesa per
qualsevol persona que s’hi acosti: qualsevol administració ha de voler per als
seus administrats el millor. I, en aquest cas, el millor
és que qualsevol persona que té com a llengua pròpia el català, el castellà,
l’anglès o el francès pugui conèixer Mataró...
pugui saber
qui som...
pugui saber
que fem...
pugui saber
com ho fem...
pugui saber
perquè és important venir a aquesta ciutat...
li hem
d’explicar que val la pena i ho ha d’entendre en el seu idioma.
És a
nosaltres a qui ens interessa posicionar la ciutat per aconseguir que la gent
de fora ens vingui a veure, a invertir, a viure...
Li deia que
ja hem començat a treballar en aquesta línia. Dos exemples: la pàgina del VISIT
MATARÓ és en quatre idiomes i el web de la NAU GAUDI en tres.
Acabo,
senyor regidor.
Aquest grup
no es nega a millorar allò que sigui millorable.
Volem
treballar per fer una ciutat millor i perquè els nostres conciutadans ho
tinguin més fàcil.
Aquí sempre
ens hi trobarà.
No ens
trobarem, en canvi, amb falsos debats, amb insinuacions o amb l’ús intencionat
de dades que acaben enverinant les relacions.
No ens
trobarem amb cap intent –per més sibil·lí que sigui—d’enfrontar les comunitats
per la llengua que fan servir.
Moltes
gràcies.
2/5/16
40 anys de La Romeria de Mataró
La Romeria Rociera de
Mataró té una llarga tradició a la ciutat i entre les entitats que hi
participen. La trobada anual celebra 40 anys amb una salut excel·lent i segueix
convocant milers de mataronins i mataronines amb un grapat d’actes culturals i
tradicionals.
Una setmana abans tindrà lloc,
com cada any, la “MisaRociera” a la Parròquia de Maria Auxiliadora i l’elecció
de les “Rocieras y Damas de Honor de la Romeria” a la plaça d’Andalusia. Elecció que anirà
acompanyada dels quadres de ball d’entitats col·laboradores i de la Casa de
Andalusia.
L’acampada de “romeros” el
divendres, les actuacions a l’escenari central el dissabte, enguany amb alguna
sorpresa, i la pujada a peu al Parc Forestal amb la celebració de la “Misa Rociera”
i la visita de la Verge a totes i cadascuna de les entitats participants
acompanyats per les notes de la “Salve Rociera”, seran els actes on hi haurà
més participació.
Als escenaris de les diferents
casetes podrem gaudir de les actuacions dels quadres de ball de les respectives
entitats culturals andaluses participants i les seves convidades, mentre tastem
les tapes acompanyades d’un bon vi. Amb tot això passarem un cap de setmana
agradable. Ho farem acompanyats d’amics i col·laborant a mantenir vives a casa
nostra les tradicions i la cultura andaluses, la de molts dels nostres pares i
mares. Aquesta és una tasca que les entitats procuren fer durant tot
l’any però que aquests dies tenen la satisfacció de compartir-la amb tota la
ciutat i amb els milers de persones que ens visiten procedents de tot Catalunya.
La Romeria segueix millorant any
rere any. La d’aquest 2016 ja serà la cinquena edició de la nova etapa al Parc
Forestal, que ha esdevingut un espai recuperat per a la ciutat i preparat per
celebrar-hi nous esdeveniments. Però aquest no és l’únic aniversari. Com deia
al començament, estem davant la quarantena edició de la “Romeria Rociera de
Mataró” organitzada per la Casa d’Andalusia.Fet que mereix un reconeixement
perquè si tot això és possible és gràcies a un munt de persones anònimes que
segueixen treballant per mantenir la “Romeria” viva i fer junts el camí. Així
doncs, vagi per davant un sincer reconeixement i agraïment a tots els
organitzadors i col·laboradors.
Només em queda encoratjar l’organització
de la Casa d’Andalusia perquè continuï mantenint viva una de les tradicions més
alegres i festives com és la Romeria.
Andalusos vinguts fa anys a la
ciutat i persones nascudes aquí ens trobarem una vegada més per fer junts el
“camino” i viure l’emoció d’acompanyar la “Reina de las Marismas” i demanar-li
que ens doni forces per afrontar un nou any.
Feliz Romeria y Viva la Virgen
del Rocio.
Joaquim Fernàndez i Oller
Regidor de Cultura
1/5/16
Ahir la Rosa va emocionar-nos a tots amb el que havia preparat pel casament d'en Jordi i la Cristina
Haig
d’admetre, que quan em veu demanar que llegís alguna cosa a la cerimònia em veu
posar en un bon “marrón”. He estat molt mesos pensant-hi, i crec que,
finalment, potser me n’he sortit.
Sovint, quan
érem petits, et torturava veient pel·lícules Disney (Quan no em deixaves tornar
a veure Matilde). Fins que no m’he fet més gran, he estat força innocent i les
meves heroïnes han estat la Cenicienta, la Bella, la Jasmine o fins i tot la
Mulán. Ara, amb una mica més d’experiència, he deixat endarrere els comptes de
fades, on les princeses esperaven impacients que arribés el seu príncep blau.
Ara si sé
qui són els meus herois. Ara ja sé amb qui emmirallar-me, amb qui fixar-me
perquè em faci ser millor, de qui envoltar-me per seguir endavant. Per mi, els
meus herois sou vosaltres. Són les nostres famílies. Els nostres pares, els
avis, els tiets. Totes les parelles que
ens han envoltat durant la nostra infantesa i l’adolescència, que sense
necessitat de dir-nos res ens han transmès els autèntics valors de la parella i
de l’amor. El respecte, l’estima, l’afecte i l’amistat, entre altres. Hem vist
com s’han recolzat l’un amb l’altre en els pitjors moments i com s’han buscat
ràpidament per compartir els millors.
Tots aquests
valors que he vist en ells, els veig en vosaltres. No és fàcil trobar amb qui compartir
la vida, i vosaltres heu tingut la sort de trobar-vos. Espero i desitjo que
sigueu molt feliços. Que no deixeu mai de respectar-vos i d’estimar-vos. I
sobretot que seguiu compartint el vostre camí amb nosaltres.
Per acabar,
m’agradaria compartir un fragment sobre l’amor del diccionari dels sentiments:
L’amor és una
inclinació irresistible. Contràriament a l’amistat, l’amor no us deixa cap
elecció. Es un rapte, un arrabassament al qual us heu de sotmetre. El cor,
enamorat, és seduït. Més lliure, en el seu trasbals. Magnetisme. Com l’agulla
d’una brúixola. I no obstant això, molt sovint, l’amor us fa perdre el nord.
L’amor foll, sobretot.
21/4/16
Intervenció acte institucional de Sant Jordi
Benvingudes i benvinguts a l’acte
institucional amb motiu de la Diada de Sant Jordi, que vol mantenir i posar en
valor les tradicions, la cultura, la literatura i la identitat del nostre País.
Sant Jordi és una diada molt especial i
celebrada al nostre país, una diada que posa de manifest la nostra cultura i
les nostres tradicions més arrelades, una diada celebrada i participada per
tots, una diada associada al llibre des de fa gairebé un segle i per tant una
diada que posa èmfasi en l’art de l’escriptura i la lectura, una diada
associada a les roses com a símbol de l’amor i de la cultura.
Una diada que es viu intensament a la nostra
ciutat com així ho demostren les més de 70 activitats programades a Mataró tant
per entitats com per l’Ajuntament.
Els carrers de la ciutat s’omplen de
roses, llibres, colors, paraules recitades, paraules impreses, poesia,
tradicions, ... s’omplen de CULTURA.
Recordem també que enguany és l’Any
Llull, una figura cabdal de la cultura catalana, nascut el 1232, va ser un
filòsof, teòleg, novel·lista i poeta que escrivia en català, llatí i àrab. Un
home considerat el creador de la prosa literària en llengua catalana.
Avui l’Òmnium ha convidat a fer la
conferència institucional a la Sra. Maria Antònia Oliver i Cabré. Benvinguda a
Mataró !!
Maria Antònia Oliver ha estat distingida
aquesta any amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium
Cultural des de l’any 1969. Un premi que vol significar la contribució notable
de la guardonada a la vida cultural dels Països Catalans amb la seva obra
literària escrita en llengua catalana. Per tant,permeti’m que feliciti a Maria
Antònia Oliver, “Moltes felicitats” !!
Noms
rellevants com: Joan Fuster, Joan Oliver (Pere Quart) Josep Vicenç Foix, Salvador
Espriu, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Joan Coromines, Marià Manent, Miquel
Batllori, Miquel Martí i Pol, Avel·lí Artís (Tísner), Josep Vallverdú, Josep M.
Espinàs, Teresa Pàmies, Baltasar Porcel, Joan Solà, Jaume Cabré, Josep M.Benet
i Jornet, ... són Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Nascuda
a Manacor (Mallorca), el seu gènere habitual és el novel·lístic i narrativa
breu i ha merescut premis com: el Prudenci Bertrana (1991). el Ciutat de Palma
de novel·la (1994), el Ramon Llull (2003), el Joan Fuster (2004), la Creu de
Sant Jordi (2007) i, com ja he dit abans, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
aquest 2016.
Maria
Antònia Oliver és només la quarta dona que rep el Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes des de 1969!!, darrera de grans noms com Mercè Rodoreda (1980),
Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008). Hem de celebrar que enguany
s’hagi tornat a premiar una dona, ja que també hi ha molt de talent femení en
la literatura catalana, i s’ha de reconèixer. I en aquest cas, a més, a una
dona compromesa amb la Llengua, els Països Catalans i la Literatura.
No
em queda res més que agrair-los la seva assistència mostrant el seu compromís
am b la llengua i la cultura catalanes i cedir la paraula al President de la
Delegació de Mataró-Maresme d’Òmnium Cultural, el Sr. Carles Estapé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








