Sabíem
que allò que Convergència, que el president Mas i que el president Puigdemont
tiraven endavant no seria bufar i fer ampolles. Ja veieu que surten pegues per
tots costats.
Els
poders de l’Estat ens posen tots els pals a les rodes possibles perquè saben que
aquest país acabarà sent el que la seva gent vulgui ser...
No
ens estranya que els nostres veïns espanyols no vulguin que marxem, perquè ens
necessiten, necessiten l’empenta, el coratge, la força, la creativitat i també els
diners de Catalunya.
Però
què fan per intentar que nosaltres canviem de parer? RES !!
Perdó,
rectifico, sí que fan, sí... Ens collen una i altra vegada; ens fan la vida
impossible; ens menystenen i fan que cada vegada hi hagi més independentistes.
Però
això dels nostres veïns era i és previsible...
Ara bé, i la CUP? Era
previsible que la CUP actués com ha actuat? És acceptable que uns
independentistes facin la punyeta a uns altres independentistes per evitar que
entre tots plegats aconseguim la independència?
Teníem
un pacte d’estabilitat amb la CUP... Prou que ho sabeu, President... un pacte
d’estabilitat que per a la gent de Convergència va ser molt dolorós. Vam haver
de sacrificar el nostre líder; vam haver de renunciar a fer president a la
persona que era el nostre candidat; vam haver de renunciar a la figura del
president Artur Mas per poder començar la legislatura i que el projecte
d’il·lusió de milions de catalans i catalanes no es desinflés...
Vam
acordar estabilitat a canvi d’Artur Mas. I ara la CUP es passa pel folre el
pacte: “HA QUEDAT MOLT CLAR QUE NO TENEN
PARAULA, QUE NO SON DE FIAR”
Però
a uns i als altres la jugada no els està sortint del tot bé. Quan ens van dir
que havíem de renunciar al president Artur Mas es pensàvem que Convergència
perdia el seu líder.
Doncs ES VAN EQUIVOCAR...
CONVERGÈNCIA NO HA PERDUT EL SEU
LÍDER...
CONVERGÈNCIA HA GUANYAT UN NOU
LÍDER...
JA NO EN TENIM NOMÉS UN... ARA EN
TENIM DOS...
DOS LIDERS DE PEDRA PICADA...
DOS CRACKS DE LA POLÍTICA...
DUES PERSONES QUE ENS FAN SENTIR
ORGULLOSOS DE FORMAR PART DE LA FAMÍLIA CONVERGENT.
Gràcies
President per la lliçó de coratge, enteresa, orgull, claredat, humilitat i
patriotisme que vareu donar al Parlament... Gràcies per haver-nos fet sentir
orgullosos del nostre president...
Gràcies per posar les coses al seu
lloc, per ser clar, per no arrugar-vos, per no dubtar, per agafar el toro per
les banyes i dir que AQUEST PAÍS NO
RENUNCIA A RES.
GRÀCIES PER TOT AIXÒ PRESIDENT !!!
Companyes i companys, candidats,
president... No podem continuar com fins ara a Catalunya i a Espanya...
A Catalunya hem de treballar de valent
per sumar molta més gent a la nostra causa sobiranista. Ja hem vist que no ens
podem refiar de la gent de la CUP; no crec que puguem esperar gaire més d’ells
si no hi ha algun cop de timó...
No sé a que juguen –bé, si, penso que
sí... juguen a fer-nos mal—, però, com deia, juguin al que juguin és evident
que no ens podem refiar.
President, hem de treballar de valent
per ampliar la base social que dóna suport a la independència. I si no la tenim
-i us ho diu un independentista de fa
molts anys, no d’ara, i aquí tothom ho sap- potser caldrà reorientar el full de
ruta i canviar d’estratègia.
De moment, hem d’anar a Madrid a
treure’n el màxim possible per a Catalunya... Hi hem d’anar a fer política,
però també a treballar per les coses concretes que afecten als catalans.
Estic
convençut que aquestes eleccions generals ens aniran bé. No ho tenim fàcil, és
cert. Nosaltres ens hem desgastat pel país, hem treballat... Com diu algú que
tots coneixem MENTRE UNS DIUEN A TOTHOM
EL QUE S’HA DE FER, NOSALTRES HO FEM!!!
Continuem en aquesta
línia.
Fem possible
el que el país espera.
Siguem forts
a Madrid
I construïm
el millor país per als nostres fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada