CulturaMataró.cat

Des de dilluns la Cultura de Mataró és més present a la xarxa. La gran quantitat d’actes que s’organitzen des de l’Ajuntament, però també i sobretot des de les moltes entitats de la ciutat, tenen una nova finestra on mostrar-se.

A Mataró l’activitat cultural ha estat de sempre molt gran, però ara, a través del nou web de “Cultura Mataró”, pot arribar a molta més gent.

Sabem que el nou web és millorable i agrairem tots els suggeriments i comentaris amb voluntat de perfeccionar-lo, però és innegable que el salt que fem és molt gran, com és innegable que és en benefici de tots, Ajuntament i entitats. Estem davant una primera fase i les possibilitats de créixer són gairebé infinites si tenim prou imaginació. El disseny és net i clar, fet que permet una navegació fàcil i agradable.

En els propers dies s’aniran incorporant alguns detalls, però la potent agenda que fa setmanes que es provava internament havia de fer-se pública, tant per veure’n les possibilitats reals com per poder ser aprofitada per tots. Només entrar al web trobem l’oferta més immediata, però si anem a l’apartat d’agenda, els filtres per data, àmbit, equipament, tipus d’activitat o el creuament dels tres darrers ens permeten afinar en el que ens interessa.

Agrairem les crítiques constructives que ens ajudin a millorar-la.  Estem orgullosos de la feina feta i del producte resultant. Possiblement essent nova això té poc mèrit, però penso sincerament que Mataró pot presumir d’un dels millors web’s institucionals de cultura. Aprofitem-la !!

A més de l’agenda, la cultura popular i tradicional, les biblioteques, les arts escèniques, els diversos projectes educatius, el cinema, les arts visuals, les exposicions, el fons museístic, el patrimoni, els equipaments, les entitats, ... tot té el seu espai i tot està destinat a créixer en presència al web.

Moltes gràcies a tothom que ha col·laborat en fer-ho possible.

Presentació dels nous vestits de la família Robafaves

Avui s'han presentat els nous vestits dels Gegants de la Ciutat en un acte de lluïment que s'ha fet en el marc del Programa d'actes de Sant Jordi.

Setmana Santa 2014

Després de dos anys seguits en els que la pluja va obligar a suspendre actes i processons, incloent-hi la de Divendres Sant, la Setmana Santa d’enguany s’ha celebrat amb absoluta normalitat. Per altra banda, ha estat la primera vegada que la Processó General de Divendres Sant s’ha celebrat essent Patrimoni Cultural de la Ciutat.

Gairebé quaranta actes, amb set o vuit processons i diversos viacrucis, han omplert el programa de la Setmana Santa 2014 a Mataró. Setmana Santa amb model propi, sorgit de la integració de diversos models vinguts d’altres indrets de l’Estat que conviuen amb l’antic de la Ciutat. Cirera, Cerdanyola, Molins, La Llàntia, Vista Alegre, tenen els seus propis actes alhora que les seves germandats i confraries participen al de tots, la Processó General de Divendres Sant.

No podem parlar de la nostra Setmana Santa sense dir res dels Armats de Mataró. Amb una tropa nombrosa, una banda igualment disciplinada i en els darrers anys també amb un grup infantil, els nostres Soldats de Pau són dels millors del País. Però no en tenen prou amb les seves desfilades, també representen “La Passió, últims dies de Jesús”, col·laboren amb “Els Pastorets” de Sala Cabanyes, així com en diversos Pessebres vivents de la comarca.

Però això no s’acaba aquí, sinó que les germandats i confraries són vives tot l’any, amb una important activitat social. Els seus actes de voluntariat amb entitats com Càritas o la participació en esdeveniments ciutadans i parroquials són freqüents.

Tenim pendent, i així ens ho han reclamat alguna vegada des de la Comissió de Setmana Santa, una difusió que superi les fronteres de la ciutat i faci que més gent de la comarca i d’altres indrets del País ens visitin durant aquests dies. Aquest sens dubte és el repte que tenim després de més de vint-i-cinc anys de la recuperació de les processons a la ciutat.

“Revisions, 75 anys d’art i cultura a Mataró”

L’octubre passat s’iniciava al centre d’art de Ca l’Arenas la primera temporada d’un cicle de tres que vol commemorar els 75 anys del Museu de Mataró.

El cicle porta el nom de “Revisions, 75 anys d’art i cultura a Mataró” i com explica el fulletó editat per la inauguració, es vol recuperar i recapitular la història expositiva de la ciutat a partir de l’activitat desenvolupada pel Museu de Mataró des de la seva obertura a començament dels anys quaranta.

Pel que fa a l’actual temporada, la primera del cicle, que porta del nom de “Art a Mataró, 1942-1958, els anys de la represa”, amb una exposició a la primera planta amb el subtítol “Modernitat en temps difícils”, i que es pot veure des del passat 26 d’octubre fins el proper dia 28 de setembre, és un recull d’obres i autors que van ser presents a la primera etapa del Museu de Mataró, des de la seva fundació fins la mort del seu primer director, Rafael Estrany. L’exposició ha estat comissariada per un extraordinari professional com és el Sr. Alex Mitrani, que ha fet un excel·lent interpretació del paper del Museu durant la postguerra espanyola apostant per la modernitat. A més, els espais expositius es complementen amb projectes del recentment presentat M/A\C. Primer va ser “Debe haver algo que esconder” de Rafael G. Bianchi i ara mateix es pot veure “Arquitectura espanyola, 1939-1975” de Domènec Montserrat.

“Revisions” també és un projecte obert a la participació. A la planta baixa, al menjador de Ca l’Arenas, hi trobem un espai per refer la història, documentar els artistes, les exposicions i les activitats culturals més destacades durant les tres temporades del cicle, a manera de taller obert a tots els visitants perquè puguin fer aportacions documentals.

.

És un projecte ambiciós i professional, que respon al que ha de fer l’administració pública. Comença repassant els anys més difícils de la immediata postguerra, els del franquisme més dur, continuarà la propera temporada estudiant des dels anys 60 del segle passat fins a la transició democràtica i culminarà, finalment, estudiant des de l’any 1983 fins a avui, a la tercera i darrera temporada, última del cicle. Visitant Ca l’Arenas aquests dies és fàcil reflexionar sobre que hauria passat si uns quants no haguessin confiat en aquell moment en els artistes de l’època, per la modernitat, així com fer una breu comparació sobre la necessitat avui d’apostar per les noves tendències, les noves formes d’expressió, que no tenen perquè estar renyides amb les tradicionals més conservadores.

ARMATS DE MATARO 2014

Dissabte passat vaig tenir l’honor de participar a la presentació pública de la Revista i Cartell dels Armats deMataró per a la Setmana Santa 2014. Em plau deixar-vos aquí la reproducció de l’escrit que hi he publicat

Hi ha dos fets característics de la Setmana Santa, dos trets distintius que, per si mateixos, ja evidencien que estem, en una època de l’any molt especial: les processons i els Armats. Són com les dues cares d’una mateixa moneda. Es complementen.

La institució dels Armats és d’aquelles tradicions que, sortosament, estan ben arrelades al nostre imaginari col·lectiu. Generacions i generacions de mataronins han crescut amb una cita obligada dins el calendari; el de la desfilada d’aquests soldats armats amb escuts i llances. És ben cert que els temps han anat modificant –diria, fins i tot, que completant- la percepció ciutadana d’aquest acte tradicional. L’evolució ha fet que les seves desfilades, tot i produir-se essencialment durant aquests època de l’any, puguin ser presents als nostres carrers en qualsevol moment. Ja ha passat. I passa, per exemple, als Pastorets i als pessebres vivents.

No em cansaré de repetir que, més enllà de les creences de cadascú i de la seva orientació ideològica, cal reconèixer als Armats la seva tasca associativa i de promoció de ciutat. Cada any són moltes les persones que venen a la nostra ciutat cercant la desfilada dels Soldats de la Pau i gaudint dels quadres de la Plaça de l’Ajuntament. Els dos elements, cultura i difusió; tradició i projecció formen un tot que contribueix a posicionar la ciutat com una de les localitats clau de la Setmana Santa catalana.

  

Joaquim Fernàndez i Oller

Regidor de Cultura, Participació i Ciutadania 

El Sorrall es recupera per a Cerdanyola

L’any 2006, el govern municipal d’aquell moment, el regidor d’Urbanisme del qual era Arcadi Vilert (PSC), proposava construir a la zona del Sorrall 200 nous habitatges, una torre d’oficines de nou plantes i un nou equipament escolar. La proposta va ser rebutjada pel Consell Territorial de Cerdanyola, que llavors presidia la regidora Quitèria Guirao (ICV). La iniciativa, que no va passar d’uns treballs previs, afectava tres àmbits discontinus: el sector més gran, el del Sorrall (255.103 m2), la zona del camp de futbol del Camí del Mig (23.556 m2) i el sector ocupat actualment pel Mercat de Cerdanyola (1.853 m2). En aquests dos darrers s’hi volien construir aproximadament 200 habitatges més. Anteriorment s’havia presentat una primera proposta encara més agressiva que només afectava el sector del Sorrall i preveia construir-hi la totalitat dels habitatges.

Aquestes propostes mai van ser acceptades pels veïns, que defensaven que no feien falta més habitatges, que el barri no havia de créixer més, sinó que s’havia de dotar d’equipaments i que l’únic espai disponible era justament aquest situat a l’entrada de la ciutat.

Ara, dos mandats després, un govern de CiU aconsegueix que el Ple Municipal, amb l’acord del Consell Territorial de Cerdanyola, aprovi un nou planejament per aquest àmbit que respecta la voluntat veïnal: cap més habitatge, la protecció com a zona verda de l’espai anomenat Els Garrofers i la programació de diversos equipaments.

S’ha entès que la necessitat de donar viabilitat econòmica al sector obliga a trobar sortides com dedicar espais a la instal·lació d’equipaments comercials de dimensions mitjanes, però a l’hora la definició és prou oberta com per permetre un treball i debat posterior amb tots els agents implicats.

Una altra qüestió no menys important és el paper estratègic que té el Sorrall com a entrada important a la ciutat i de connexió amb les principals artèries que ens uneixen al país.

. 

Sortosament, estem davant una solució a un problema que s’arrossegava des de feia massa anys, però el treball encara no ha acabat i el compromís és seguir-lo fent des del debat i el consens amb veïns i afectats.

Publicat a Capgròs.com