L’octubre passat s’iniciava
al centre d’art de Ca l’Arenas la primera temporada d’un cicle de tres que vol
commemorar els 75 anys del Museu de Mataró.
El cicle porta el nom de “Revisions,
75 anys d’art i cultura a Mataró” i com explica el fulletó editat per
la inauguració, es vol recuperar i recapitular la història expositiva de la
ciutat a partir de l’activitat desenvolupada pel Museu de Mataró des de la seva
obertura a començament dels anys quaranta.
Pel que fa a l’actual
temporada, la primera del cicle, que porta del nom de “Art a Mataró, 1942-1958, els anys
de la represa”, amb una exposició a la primera planta amb el subtítol “Modernitat
en temps difícils”, i que es pot veure des del passat 26 d’octubre fins
el proper dia 28 de setembre, és un recull d’obres i autors que van ser
presents a la primera etapa del Museu de Mataró, des de la seva fundació fins
la mort del seu primer director, Rafael Estrany. L’exposició ha estat comissariada
per un extraordinari professional com és el Sr. Alex Mitrani, que ha fet un
excel·lent interpretació del paper del Museu durant la postguerra espanyola
apostant per la modernitat. A més, els espais expositius es complementen amb
projectes del recentment presentat M/A\C. Primer va ser “Debe haver algo que esconder” de
Rafael G. Bianchi i ara mateix es pot veure “Arquitectura espanyola, 1939-1975”
de Domènec Montserrat.
“Revisions” també és un projecte obert
a la participació. A la
planta baixa, al menjador de Ca l’Arenas, hi trobem un espai per refer la història,
documentar els artistes, les exposicions i les activitats culturals més
destacades durant les tres temporades del cicle, a manera de taller obert a
tots els visitants perquè puguin fer aportacions documentals.
.
És
un projecte ambiciós i professional, que respon al que ha de fer l’administració
pública. Comença repassant els anys més difícils de la immediata postguerra,
els del franquisme més dur, continuarà la propera temporada estudiant des dels anys
60 del segle passat fins a la transició democràtica i culminarà, finalment,
estudiant des de l’any 1983 fins a avui, a la tercera i darrera temporada,
última del cicle. Visitant Ca l’Arenas aquests dies és fàcil reflexionar sobre
que hauria passat si uns quants no haguessin confiat en aquell moment en els
artistes de l’època, per la modernitat, així com fer una breu comparació sobre
la necessitat avui d’apostar per les noves tendències, les noves formes d’expressió,
que no tenen perquè estar renyides amb les tradicionals més conservadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada