16/4/14

“Revisions, 75 anys d’art i cultura a Mataró”






L’octubre passat s’iniciava al centre d’art de Ca l’Arenas la primera temporada d’un cicle de tres que vol commemorar els 75 anys del Museu de Mataró.

El cicle porta el nom de “Revisions, 75 anys d’art i cultura a Mataró” i com explica el fulletó editat per la inauguració, es vol recuperar i recapitular la història expositiva de la ciutat a partir de l’activitat desenvolupada pel Museu de Mataró des de la seva obertura a començament dels anys quaranta.

Pel que fa a l’actual temporada, la primera del cicle, que porta del nom de “Art a Mataró, 1942-1958, els anys de la represa”, amb una exposició a la primera planta amb el subtítol “Modernitat en temps difícils”, i que es pot veure des del passat 26 d’octubre fins el proper dia 28 de setembre, és un recull d’obres i autors que van ser presents a la primera etapa del Museu de Mataró, des de la seva fundació fins la mort del seu primer director, Rafael Estrany. L’exposició ha estat comissariada per un extraordinari professional com és el Sr. Alex Mitrani, que ha fet un excel·lent interpretació del paper del Museu durant la postguerra espanyola apostant per la modernitat. A més, els espais expositius es complementen amb projectes del recentment presentat M/A\C. Primer va ser “Debe haver algo que esconder” de Rafael G. Bianchi i ara mateix es pot veure “Arquitectura espanyola, 1939-1975” de Domènec Montserrat.

“Revisions” també és un projecte obert a la participació. A la planta baixa, al menjador de Ca l’Arenas, hi trobem un espai per refer la història, documentar els artistes, les exposicions i les activitats culturals més destacades durant les tres temporades del cicle, a manera de taller obert a tots els visitants perquè puguin fer aportacions documentals.
.
És un projecte ambiciós i professional, que respon al que ha de fer l’administració pública. Comença repassant els anys més difícils de la immediata postguerra, els del franquisme més dur, continuarà la propera temporada estudiant des dels anys 60 del segle passat fins a la transició democràtica i culminarà, finalment, estudiant des de l’any 1983 fins a avui, a la tercera i darrera temporada, última del cicle. Visitant Ca l’Arenas aquests dies és fàcil reflexionar sobre que hauria passat si uns quants no haguessin confiat en aquell moment en els artistes de l’època, per la modernitat, així com fer una breu comparació sobre la necessitat avui d’apostar per les noves tendències, les noves formes d’expressió, que no tenen perquè estar renyides amb les tradicionals més conservadores.