Un projecte que ha fracassat

Tot ha estat molt ràpid i en un moment triat. amb poc temps per reflexionar i analitzar adequadament. A només un mes del final del termini en que acabaven tots els contractes, Maresme Digital TV i Televisió de Mataró anuncien la seva “fusió”.

Aquest divendres es farà l’acte de celebració del 2on aniversari del canal públic. És farà a Calella i es presentarà MaresmeDigital2TV, el segon canal públic del Maresme i, curiosament, la jornada acabarà amb el reportatge “El futur de la comunicació al Maresme”. Què explicaran? Ho tenien previst? Espero que sí, perquè sinó poden fer la de riure.

A més de les preguntes que ja s’han fet, apareixeran noves qüestions que caldrà anar resolent, però, a més de l’evident fracàs del projecte de televisió local pública, del que dia a dia van retirant-se ajuntaments, l’aposta ha arrossegat un “projecte de televisió privada amb vocació de servei públic”, com ho explicava en Lluís Lligonya. Televisió de Mataró, a punt de celebrar el 25è aniversari es veu obligada a desaparèixer voluntàriament abans de fer-ho per força. Què fàcil era arribar a acords i potenciar la cadena que ja teníem. Fàcil i més barat.

Per altra banda, i posem que ens creiem que mai un polític del govern ha trucat a un periodista per exercir-hi cap influència, ara el control democràtic de la nova cadena serà molt més limitat. El debat sobre aquest control és un clàssic de gent de la CUP, però, està clar que no poden demostrar res. Cadascú que pensi el que vulgui, però tothom sap per qui treballa i en aquesta ciutat els gerents no es trien a través de cap concurs públic. Que ningú em mal interpreti. Però si es diposita la confiança en una persona, per alguna cosa deu ser, a més de creure que té la capacitat necessària.

En continuarem parlant uns quants dies o setmanes, o potser mesos més.

“Els Ponts de Mostar” a la Primera Mostra de Documentals Solidaris

El documental 'Els Ponts de Mostar', obra de Jordi Aliberas, Edin Kapic, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez i produït per Clack es projectarà el dissabte dia 3 d'octubre, a les onze de la nit, a la Sala 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dins l'apartat de conflictes de la Primera Mostra de Documentals Solidaris.
.

El documental, estrenat a La Nit de la Solidaritat de Mataró el maig de 2008, retrata les dificultats del procés de reconciliació humana a la ciutat de Mostar, dividida encara ara 'de facto' entre croats i musulmans. La història té com a personatge principal el bosnianocatalà Edin Kapic, que el 1996 va venir a viure a Mataró després d'una visita a la capital del Maresme.
.

La Mostra de Documentals Solidaris de Barcelona és una iniciativa del programa “TotsxTots”, de Com Ràdio, que formarà part de la programació de la novena edició del Festival Internacional Documental de Barcelona, com una “secció solidària”. Compta amb el suport del CCCB i de la direcció de Cooperacio Internacional i Pau de l’Ajuntament de Barcelona, que va col·laborar en l'edició del documental el maig-juny de 2008.

Aquí podeu recuperar tot el documental per fragments.

Endeutats fins el cap de munt

Aquesta setmana “La Vanguardia” parlava de les finances municipals. Parlava d’alguns exemples concrets, de projectes que no podran fer-se realitat o serveis que ja s’han deixat de donar. Explicava com la majoria d’impostos aniran a la baixa, no pas perquè els municipis tinguin previst reduir-los, sinó que baixarà el total recaptat perquè són impostos que graven el patrimoni i l’activitat econòmica, els quals,en l’actual situació han baixat considerablement.

Un altre tema tractat pel diari és l’endeutament dels ajuntaments, és aquí un el nostre apareix entre els que més deute arrosseguen. És veritat que n’hi ha algun que, estant menys endeutat, el seu deute per habitant és més alt, però també cal que ens fixem en els servies i els equipaments que aquests habitants reben o gaudeixen i tampoc aquí Mataró quedaria gaire ben parada. Esperem que el pressupost que ara s’està confeccionant tingui això en compte, tot i que era quan les coses anaven bé que hagués fet falta invertir millor.

Però el rotatiu no acaba aquí. Si bé el tema de les finances municipals està molt ben analitzat a les pàgines de color sípia, és a l’editorial d’ahir on podem llegir que pel proper any l’Estat, es a dir el Sr. Zapatero, té previst baixar un 9,2% (1.100 M. d’euros) el que destina als ajuntaments, amés del que els ajuntaments hauran de tornar-li pel fet que els imports avançats han estat superiors en 2.500 M. d’euros al que realment havien d’haver rebut per aquest any. No sé si això dels “Plans Zapatero” té el valor que se li vol donar o senzillament s’ho cobra per un altre costat.

Tot és molt més complicat que el que pugui dir en quatre ratlles, però ja es veu per on van els trets, oi?

Un bon equipament a Cerdanyola

Avui ha visitat Mataró el Conseller Nadal. Venia a inaugurar el Centre de Formació de Tres Roques, a dalt de tot de Cerdanyola. Un edifici molt ben dissenyat i encara millor integrat a l’entorn, obra de l’arquitecte municipal Lluís Gibert, al qual he pogut felicitar.

Cerdanyola és un barri molt mancat d’equipaments i és molt bo que, a més dels que el barri necessita, se’n instal•lin d’altres que són de ciutat. El primer centre de formació que tindrà la ciutat és una bona iniciativa i té un director que dóna la impressió de posar-hi tota la il•lusió i interès. Però quantes persones sabran on és, quantes podran desplaçar-se fins allà? És probable que ni la gent de la part baixa del barri ho facin, en canvi hi ha molts altres equipaments de proximitat dels quals els veïns de l’entorn del de Tres Roques tampoc en disposen.
.

Per altra banda, com una persona em recordava a la inauguració, durant el procés el projecte va ampliar el seu pressupost considerablement. Això vol dir que, com que s’ha finançat majoritàriament amb diners provinents de la Llei de Barris, eren menys diners que es dedicaven exclusivament a Cerdanyola.
.

En resum, un bon edifici, una bona solució urbanística per l’entorn, un bon equipament, però les persones que el veuran cada dia potser necessitaven una altra cosa i els potencials usuaris es probable que trobin masses inconvenients a l’hora de desplaçar-se per assistir als cursos. Ara, això sí, en els discursos tot molt maco i les promeses encara millor.

Treballem en equip

A CiU treballem en equip. Ho fem els regidors i ho fem amb tots els nostres representants a Consells, Organismes Autònoms i Empreses Municipals. Avui tocava una de les reunions plenàries que periòdicament celebrem.

Repàs general als darrers esdeveniments de la política local i preparació del procés per elaborar les nostres propostes pel PAM i Pressupost pel 2010. Com sempre, la inevitable repassada al funcionament de la participació municipal i, som sempre, decebedor. Segueix existint més propaganda que participació i molts òrgans municipals gairebé no es reuneixen.

Tothom parla i participa. Ens hauríem de poder trobar més sovint, però el temps passa massa de presa.

Catalunya escapçada

Jaume Claramunt ha publicat aquest vídeo que vol ser una aproximació al Tractat dels Pirineus i les seves conseqüències en el 350è aniversari de la seva signatura (7/11/1659).