Avui Fa dos anys que em presentava en aquell primer bloc. Vaig començar a escriure com aquell que empren una nova aventura, però segueixo dient el que vaig dir en el primer aniversari: “En general, l'experiència ha estat positiva”.
Durant aquest segon any he hagut de prendre la decisió de canviar de servidor, per problemes amb el servei he passat de Bloc.cat a Blogger.
Durant aquest dos anys no m’ha preocupat mai escriure cada dia, com fan alguns polítics, però si que m’he imposat una mica de disciplina, no fos cosa que el bloc quedes en un racó de la xarxa, com els hi ha passat a altres. He estat bastant constant i ara faig una repassada i els més de 400 escrits m’ajuden a recordar moltes estones viscudes. Només per això estic content d’haver-hi dedicat una part del meu temps.
Encara que segueixo essent un ignorant en informàtica, he après ha utilitzar nomes eines. El canal a “YouTube”, on hi he penjat algun senzill vídeo fet amb la petita càmera de fotografiar, la gestió de les galeries de fotos a “Picasa” i diferents experiments a la columna lateral han fet que passes bones estones. Finalment, una vegada he controlat una mica més les eines i com alguns em demanaven, els comentaris sense filtre previ, garantint la frescor participativa.
Un altre aspecte positiu ha estat la relació amb els altres blocaires, del que la “Catosfera” pot ser-ne màxim exemple, encara que la “Xarxa de Blocs Sobiranistes” en podria ser un altre.
Us convido a llegir la meva col·laboració sobre les promeses del candidat del PSOE a “El Far del Maresme”.
A Catalunya, el “Dia Escolar de la no Violència i la Pau” (DENIP) es promou a partir del Pla d’Escoles Associades a la UNESCO. Es recorda l’aniversari de la mort de Gandhi.
El lema del DENIP d’aquest any, “Arrels per la pau”, coincideix amb el nom del CD de cançons per la pau que va publicar, el passat mes de desembre, l’Escola Pia de Santa Anna a Mataró. Precisament aquesta escola ha preparat per avui una activitat breu i senzilla, però simbòlica, participada conjuntament per totes les etapes de l’Escola.
S’ha fet un acte a la Plaça de Santa Anna on s’han reunit tots els alumnes del Col·legi Al centre de la plaça hi havia una olivera (arbre simbòlic, arrels...) on totes les classes hi ha penjat els seus desigs de pau. Els nens de P3, asseguts a terra al voltant de l’arbre, han format amb lletres gegants la paraula PAU. La resta d’alumnes i professorat s’han situat formant cercles concèntrics, amb els més petits a l’interior. Dos alumnes de cada grup han estat els encarregat d’acostar un “penjoll” amb els desitjos de pau de tota la classe. Un equip d’alumnes de batxillerat, els més grans, penjaven aquests desitjos de pau a l’arbre.
Mentrestant, s’escoltaven algunes cançons de pau i s’ha llegit el Manifest. L’acte ha acabat amb la cançó “Voldríem viure en un món de pau...”.
Tot i que en conjunt els resultats de les darreres jornades han estat una mica minsos, la victòria d’ahir sobre l’UE Castelldefels i el mal resultat de l’UE Cassà a Manlleu han situat al CE Mataró fora de la zona de descens. Fa poques setmanes érem els darrers de la classificació, ara tenim expectatives, tot i que es veu a venir que patirem cada setmana. Endavant Mataró !!
El 27 de gener de 1945 va ser alliberat el camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, on es va produir el major nombre de víctimes de l’Holocaust. Seixanta anys després, l’any 2005, l’ONU va declarar el 27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, motiu pel que es va traslladar la data de l’ofrena a la nostra ciutat, doncs ja feia anys que Mataró complia amb el deure històric de recordar les víctimes del més gran genocidi que ha existit a Europa.
Avui, un bon grapat de persones ens hem aplegat, com cada any, davant el monument "Intolerància", obra de Perecoll, al passeig de Carles Padrós. A més de representants de grups polítics i entitats, hi havia algunes de les persones que van patir persecució i van ser retinguts en camps de concentració. Aquesta gent i especialment els que van perdre la vida en aquests camps d’extermini mereixen el nostre record i el nostre reconeixement.
Aquest cap de setmana, al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, s’hi estan celebrant les Primeres Jornades de la CATOSFERA. Ahir em va ser impossible anar-hi, però avui he assistit a quatre de les taules rodones que s’hi feien. Hi he vist alguns blocaires convergents coneguts, entre ells en Roc Fernàndez, un dels responsables del web del partit, i el diputat Albert Batalla. També hi era en Ramon Bassas, blocaire destacat de la ciutat i del PSC. Per altra banda, llegeixo que en Carles Campuzano s’hi va passar ahir al vespre.
Una de les taules que més m’ha agradat ha estat la que portava el nom de “Blocs i política”. Coincideixo amb en Roc quan diu que en Ridao (ERC) ha fet de candidat, però els altres ponents, amb més o menys gràcia, han explicat per què tenien un bloc, que pretenien i les seves experiències, especialment pel que fa a “interactuar” amb el ciutadà. Pensareu que no sóc imparcial, però el que més m’ha agradat ha estat en Carles Puigdemont (CiU), no ha parlat de política, sinó que ha explicat la seva experiència com a blocaire. Un altre que ha estat molt bé ha estat en Raül Romeva (ICV), en aquest cas, per la importància que donava als lectors i els seus comentaris.
A la tarda he trobat molt interessant la taula sobre “Xarxes de blocs”, en la que hi participava la Núria Masdeu, que va treballar amb en Roc a CDC i ens ha explicat l’experiència de Terrassa. Pel que fa a la de “Blocs i periodisme ciutadà”, molt bé en Pau Llop amb el projecte “Bottup”, tot i que ha estat qüestionat per algun periodista de la sala.
Començava a fer-se tard, però volia escoltar que es deia a la taula “Blocs i Nació”. Em sap molt greu haver de dir que ha estat la taula més fluixa, només se’n ha salvat en Jordi Font, de Nació Digital, tot i que potser li hauria tocat estar a la taula sobre periodisme. Al final, amb el torn de debat, la taula s’ha animat amb la participació del públic.
La nota negativa l’ha posada a TV3. Ho expliquen molt bé el mateix Carles Puigdemont i en Roc Fernàndez.
