El P. Joan ha fet 80 anys

Ahir, el P. Joan, un dels escolapis més estimats a Mataró, feia 80 anys. Són milers els infants de la ciutat que han passat per les seves mans, ja sigui a l’aula o a la catequesi per a la Primera Comunió, i també són moltes les famílies que han rebut el seu suport en moments difícils.

El P. Joan va arribar a Mataró a principis dels anys cinquanta, acabat d’ordenar sacerdot. Alumnes seus de diverses edats ens vam aplegar per promoure el seu nomenament com a Fill Adoptiu de la Ciutat i també va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del president Pujol. Reconeixements merescuts per la seva labor a favor de la ciutat i del país.

Amb motiu del seu aniversari, l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal, de la qual ell és president, amb la col·laboració de l’AMPA i els Antics Alumnes de Santa Anna, juntament amb l’Escola, li van fer un petit homenatge. El millor regal el va tenir quan es va trobar més de sis-cents alumnes de primària omplint l’Església de Santa Anna per felicitar-lo. El P. Joan hi va anar enganyat i se’ls va trobar allà, omplint l’església de gom a gom i cantant cançons de les que ells ha estat ensenyant als infants durant molts i molts anys.

Als seus 80 anys, el P. Joan no falta cap dia, tampoc ahir, a la seva missa de 2/4 de 8 del vespre, una de la que reuneix més feligresos a la ciutat. Esperem poder comptar amb la seva companyia durant molts i molts anys.

La feina de les entitats

Sempre he pensat que les entitats són les que de veritat contribueixen a fer créixer i millorar una societat. L’administració els hi ha de donar suport, però mai ha de pretendre dirigir la seva labor, sinó tot al contrari.

Avui el GIMM, entitat de la qual no és la primera vegada, ni serà la darrera, que en parlo en el meu bloc, presentava els treballs dels seus tallers. Veritables obres d’art realitzades per persones amb una o altra discapacitat i que mai abans havien fet coses similars.

Hem de donar les gràcies al GIMM i a totes les entitats que, com ells, dediquen els seus esforços a que les persones puguin desenvolupar les seves capacitats per la feina que fan un dia rere l’altre.

Xavier Trias presideix el Consell d’Agrupació de CDC al Maresme

Avui, a Convergència, tocava sessió del Consell d’Agrupació, l’òrgan comarcal que reuneix els responsables locals, ja siguin càrrecs de partit o institucionals. El convidat d’aquest mes ha estat en Xavier Trias, futur alcalde de Barcelona.

Trias té clar que ens trobem en un moment important per a CDC i CiU, un moment en que podem tornar al govern de Catalunya i dirigir, per primera vegada l’Ajuntament de Barcelona. Però també té clar que ens trobem davant una situació única fins ara. Tenim davant un panorama molt difícil: amb una crisi econòmica que es va amagar en el seu inici; una crisi greu a causa de l’atur; amb un canvi demogràfic a causa de la major esperança de vida i l’entrada en un període curt de temps de gairebé un milió i mig de persones i també amb una CRISI POLÍTICA a causa d’un estat que no compleix les promeses i una greu mancança de lideratge a Catalunya, causa de desprestigi de cara a l’exterior.

Davant d’aquesta situació, CiU està fent bé la feina, demostrant capacitat de lideratge i treballant pel país. És per això que Xavier Trias creu que és el moment del canvi a l’Ajuntament de Barcelona i molts d’altres, com el de Mataró.

A l’hora de les prioritats, el que d’aquí un any dirigirà el govern de Barcelona, fixa l’educació i l’ajut a la petita i mitjana empresa per a la creació de llocs de treball en el primer lloc.

No han faltat les referència a la necessitat de les administració d’apretar-se el cinturó i a la por escènica d’una gent que governen els ajuntaments fa més de 30 anys i s’han arribat a creure és a casa seva i que hi serien tota la vida.

Parlant de Barcelona, Trias a fet el retrat exacte, entre d’altres, del nostre Ajuntament. Però, com a Barcelona, a Mataró, treballant bé fins el final, el canvi és possible.

El tema de la setmana tornarà a ser la utilització oportunista i electoralista que el PP fa de la immigració

Aquesta tarda he acompanyat a l’Àngel Colom durant la gravació del programa “Pantalla Oberta” de Televisió de Mataró, que dimecres podrem veure simultàniament per aquest canal i per MaresmeDigitalTV, la televisió pública que la va adsorbir a finals de l’any passat.

No us explicaré que ha dit l’Àngel perquè això ho sabreu mirant el programa, però si que puc dir que coincidim plenament, que el seu posicionament sobre la proposta que el PP està presentant a un grapat d’ajuntaments catalans és exactament el mateix que defensarem nosaltres al Ple de dijous. Escoltant-lo, a més, te’n adones que el que ha estat presentat per molts com a discrepàncies entre membres de CDC i CiU és producte de interpretacions esbiaixades i interessades i, en alguns casos, perquè no dir-ho,.manca de precisió per part nostra.

Mentre el discurs de l’Àngel es clar i sincer, alguns segueixen volen utilitzar la immigració com a tema electoralista i només des de l’altre extrem de l’arc parlamentari semblen voler-ho aprofitar per sortir a la fotografia amb perfil propi. La resta de forces polítiques, encara que sempre hi ha matisos, estan en la mateixa línia.

Trobo escandalós, encara que potser seria més apropiat dir “fastigós”, que ens veiem abocats a fer aquests debats i ha explicar-nos només perquè un partit ha decidit utilitzar la immigració per intentar esgarrapar algun vot. Però és evident que no podem callar i deixar que segueixin amb el seu discurs que atempta contra la convivència i la cohesió social.

Referent a aquest tema, comano llegir el post d’en Joan Mora.

Tot un carrer empastifat

Des de l’inici de mandat que el Grup Municipal de CiU ha preguntat i fet propostes en referència a les pintades que empastifen les façanes de gran part de la ciutat. En Francesc se n’ha fet un tip de denunciar-ho.

El govern esquiva la seva responsabilitat; diu que ja hi treballa i que no és responsabilitat seva reparar el perjudici que causen els brètols a la propietat privada.

Aquesta nit, entre la una i les quatre de la matinada, algú armat amb esprais ha passat per les rodalies del Centre Cívic de Pla d’en Boet i s’ha dedicat a deixar el seu rastre a les portes dels garatges i també sobre alguna paret. Esperem que, com a mínim no passi com el dia de la inauguració de l’edifici municipal, que, sense demanar cap tipus de permís als propietaris, l’Ajuntament es va dedicar a tapar les pintades de la zona. Dic tapar perquè la semblança entre el color emprat per pintar i el color original de les façanes era pura coincidència. Ara, això sí, mentre l’alcalde feia el seu discurs no es veia cap guixotada. Si no són capaços de trobar una solució, com a mínim que deixin l’evidència de la seva incapacitat.

Tecnologia i art

Ahir vaig començar el dia acompanyant en Felip Puig i en Joan en la seva visita a l’empresa Hartmann, situada al polígon industrial de Pla d’en Boet de Mataró. Una empresa que exporta més del 80 % del que produeix a la planta de Mataró, que dona feina directe a 300 persones i indirectament a uns centenars més.

Vam rebre les explicacions del seu director general a España, i els seus col·laboradors molt propers. És important saber que al costat de casa encara queden empreses com aquesta, portada per un equip molt jove i amb un alt component tecnològic.

Al vespre, amb en Francesc, hem assistit a la inauguració de l’exposició “Santi Estrany. Recorregut vital”. La mostra, que tothom podrà veure a les sales de Can Palauet fins a l’11 de juliol. Una mirada enrere des del inicis fins avui a la producció artística d’un artista i viatger incansable, que encara avui, amb 87 anys, pinta a diari,

En Francesc és l’especialista del grup a l’hora d’assistir a inauguracions d’art. La seva sensibilitat per l’art només es veu superada per la que té pel patrimoni arquitectònic i cultural. Avui, però, he volgut acompanyar-lo perquè l’obra d’en Santi Estrany és molt especial, les formes geomètriques i la simetria dels seus dibuixos és espectacular. Els que el coneixen l’han sentit parlar moltes vegades del teorema de Tales i de la secció àuria, com ho va fer ahir durant la seva intervenció.

Per desgracia no puc presumir ni de ser un artista, ni de ser un bon dibuixant, però si que puc dir que en els meus anys d’estudiant he tingut professors com en Santi Estrany i en Cisco Barrachina (escolapi que va morir als 45 anys). Dues persones molt diferents i amb un estil que no té res a veure, però excel·lents artistes i bons professors. En el cas d’en Santi Estrany, fa poc més d’un mes vaig ser a casa seva, acompanyat d’un amic que també va ser alumne seu i que hi manté una bona relació. Recordaré sempre la bona estona que vam passar amb ell. Ens va ensenyar uns quants quadres i de cadascun d’ells les característiques i la història del lloc. Impressionant!

Com va dir ahir l’alcalde en el seu parlament, en Santi Estrany és l’artista que té més obra pública a la ciutat, encara que pagada amb fons privats. Els seus serigrafiats són una obra de la que gaudim tots. Els que tenim alguns anys recordem la plaça dels ninots (darrera l’ajuntament), que amb el que hi ha a l’edifici de l’escola de Santa Anna, al costat de la Creu de Terme, són dels més grans, encara que n’hi ha de més petits en carrers com el Camí Ral. Als Burots n’hi ha un altre de dimensions importants i ben visible. Afortunadament el Consell del Patrimoni, a la seva darrera reunió, va incloure els serigrafiats d’Estrany al Catàleg i, malgrat això no garanteix la seva supervivència en cas d’enderroc dels edificis, ens assegura el seu manteniment.

Fins l’11 de juliol, teniu un mes i mig per passar per les sales de Can Palauet i apreciar l’obra d’Estrany. No us ho perdeu, us agradarà.