14/8/20

Què hi fa aquí encara la monarquia?

 

El tres d’octubre de 2017 vam descobrir un rei d’Espanya partidista, un rei que, lluny de la neutralitat i de donar un tracte igual a tots els ciutadans espanyols, exigia vassallatge als catalans. Però no ho vam veure només els catalans, o els independentistes, ho va poder veure qualsevol persona sensata del món occidental. Tothom va veure un rei que aplaudia la brutalitat i la violència utilitzada contra aquells que s’atrevien a reclamar el dret a votar per decidir sobre el seu futur.

Però per si amb allò no en teníem prou, aquest mes d’agost hem conegut que el rei emèrit, assassí d’elefants, es va enriquir portant la corrupció al càrrec que va ocupar durant quaranta anys per la gràcia del dictador. Un personatge que ha passat de ser rei emèrit a rei fugit i amagat pels seus amics, que també ho són del seu fill, que calla com si amb ell no anés la cosa.

A més, tot això passa quan els que tota la vida s’han embolicat amb la bandera republicana ocupen el poder. Convertint-se, d’aquesta manera, en còmplices per omissió.

Els telenotícies plens de la COVID-19 i la gent preocupada per la crisi econòmica que ha acompanyat la pandèmia i que trigarà més que aquesta a marxar, maquillen la situació reial.

Però no ho podem permetre. La primera cosa que hem d’exigir, sobretot als que s’han dit republicans tota la vida, és que destinin els diners de la casa reial a pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària i econòmica. La segona, que es retiri la impunitat amb efectes retroactius i es recuperin els diners producte de la corrupció reial per destinar-los a la mateixa finalitat. I la tercera, que el poble pugui decidir si vol seguir tenint un rei corrupte per la gràcia del dictador o si envia pare i fill allà on una justícia de debò, no la del Tribunal Suprem venjatiu amb Catalunya, decideixi sobre el seu futur.

ERC ha entrat una proposta a Mataró que va en aquest sentit, però no n’hi ha prou. El dia del Ple municipal hem d’anar tots a la porta de l’Ajuntament a exigir als que quan es presentaven a eleccions deien ser republicans, que hi votin a favor amb contundència i sense dubtar ni un moment, perquè el poble que els va votar és el que vol.

Quim Fernàndez

 

Article publicat a l'espai d'opinió de La Veu de Cerdanyola.