Els promotors van
definir El Festival Nosaltres com
un cicle de cultura, setmanal, per ajudar a retrobar-nos. Per ells, les
paraules clau són: Comunitat, Renaixement i Resistència.
Comunitat per la
importància de viure aquest nou festival en primera persona del plural; de Renaixement,
perquè durant el confinament ens hem adonat que no podríem viure sense
cultura; i de Resistència, perquè ofereixen una programació que demostra
que hi ha alternatives culturals de base i un futur possible.
La iniciativa
té moltes virtuts- La primera, la possibilitat de descobrir nous artistes
locals, però també de comptar amb artistes ja consagrats que han volgut
participar d’una iniciativa cultural segura a la seva ciutat.
Entre els
actius dels impulsors, hi hem de posar també que han sabut trobar el suport de
més de vint entitats ciutadanes, amb algunes contribucions destacables. De la
mateixa manera que, no han faltat empreses locals sensibles a la situació de la
cultura i han ajudat al seu finançament.
L’Ajuntament, a
través de la Direcció de Cultura,
s’hi ha sumat quan tot estava fet, segurament perquè no ha estat capaç de
presentar cap iniciativa cultural pròpia després de fer-li pagar els plats
trencats d’una mala gestió pressupostària i una crisi no desitjada.
Després de
l’abandonament de les seves funcions del govern municipal i el silenci de
l’oposició, hem d’agrair als promotors que ens hagin permès als mataronins i
mataronines gaudir durant els mesos d’estiu d’una oferta cultural de km. 0, de
qualitat, segura, tot el que la institució municipal no ha sabut fer. Recordem
que encara ens han de dir de forma clara que cancel·laven Les Santes, que
l’enlairament s’ha transformat en un aterratge forçós i que els focs del 27 de
juliol es van fer amb nocturnitat (mai millor dit) i traïdoria.
Només queda
donar les gràcies als promotors, entitats
col·laboradores i patrocinadors. Gràcies perquè la cultura és identitat, és
convivència i ha quedat clar que ens ajuda a superar moments difícils com els
que estem travessant.
Quim Fernàndez
Article
publicat l’espai d’opinió de La Veu de Cerdanyola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada