Tot i l’anunci, teníem el convenciment que el
tornaríem a llegir. Però avui ens hem despertat amb la
notícia de la seva mort. En Manuel ha lluitat fins a darrera hora, però
finalment la malaltia l’ha vençut.
De petits ja aprenem que la vida no serà per
sempre i anem veient com les persones que estimem i tenim més a prop ens van
deixant, sense que ni elles ni nosaltres ho hàgim demanat.
La família i els amics més propers trobaran a
faltar en Manuel, sobretot ara que feia poc que havia estat avi per partida
doble, però no seran els únics.
En Manuel, com el seu germà Jordi, que
va morir encara no fa tres anys, han deixat una obra que serà per sempre. El
primer com escriptor i periodista, i el segon com artista i formador en el camp
de les arts plàstiques.
En Manuel, si bé va començar com a professor,
aviat va ser cridat per les administracions per fer gestió cultural. Després de
col·laboracions a la premsa local, va saltar a “El Punt Diari”. El seu darrer
salt professional important va ser de “El Punt del Maresme” a la redacció
nacional del mateix diari, passant a ser-ne el responsable en l’àmbit de
cultura.
Però pel gran públic, sobretot pels que no són
mataronins, en Manuel era conegut per la seva participació apassionada a les
tertúlies radiofòniques i televisives.
La seva obra escrita també és considerable,
essent escollit per redactar la biografia del President Pujol, que novament el
va fer popular. Jo recordo especialment “El net del pirata”. Perquè, en aquest
llibre, l’autor parla d’ell i el seu entorn familiar. Però ha escrit un grapat
d’obres en què parla de Mataró, els seus llocs i la seva gent Recordem “El
Manyà encès” dedicat a en Terri.
La pandèmia el va privar del seu darrer acte
públic a Mataró, previst pel 12 de març passat a Can Palauet. Aquell dia Cuyàs
havia de presentar el seu darrer llibre publicat: “Pere
Casanovas, l’escultor dels altres”. Una vegada més parlava de cultura i
d’un personatge de Mataró que ha treballat per artistes reconeguts. Els seus
temes preferits.
En Manuel ha estat i serà recordat sempre com
“un senyor de Mataró”, frase que ell mateix va pronunciar referint-se al seu
pare.
Article publicat a laveucdm.cat el 15 de juny de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada