Colom dóna una lliçó magistral d’integració i nacionalisme

El President de la Sectorial d’Immigració de CDC va reunir ahir més de 800 persones al Paranimf de la Universitat de Barcelona per escoltar la seva conferència “La immigració, pel canvi a Catalunya”.

La sala era plena un quart abans d’iniciar l’acte i es va haver d’habilitar també l’Aula Magna de la Universitat. Era un públic format per catalans de naixement i catalans arribats al país fa poc temps. També hi havia una important representació diplomàtica, el Secretari d’Immigració de la Generalitat i una part molt important de la cúpula de CDC, a més de càrrecs territorial,alcaldes i regidors.

Després d’escoltar les paraules Pau Casals a Nacions Unides explicant a tot el món que Catalunya va tenir el primer Parlament i d’una interpretació del Cant dels Ocells, Xavier Trias, que feia d’amfitrió, va destaca la necessitat de tenir un projecte comú per tirar endavant i Felip Puig, que va presentar l’Àngel, va recorda que Catalunya és un país d’acollida, va dir també que cal treballar per una societat integrada. En Felip, que va fer un repàs a la trajectòria política i com activista de Colom, el va presentar com un patriota i un amic.

Àngel Colom, després d’un agraïment a tots els presents per la resposta que havia tingut la convocatòria, va dir que no era casualitat haver escollit aquell escenari, doncs entre els molts esdeveniments que ha vist el Paranimf de la Universitat, d’aquí un mes, aproximadament, es compliran vint-i-nou anys de la constitució, en aquell mateix lloc, de la Crida a la Solidaritat. De la Crida, Colom va dir que era un moviment en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, així com l’Assemblea de Catalunya s’havia fet per lluitar contra el franquisme, però ràpidament va entrar en matèria.

Pel conferenciant, la immigració és “un compromís d’esforç unitari i el segon repte de la societat catalana darrera de l’economia”. Catalunya ha rebut en els darrers anys 1.300.000 immigrants d’arreu del món i és ara que cal “tornar a fer país, una Catalunya plural i diversa amb colors molt diferents, amb llengües molt diferents però amb una llengua comuna: el català”.

Recordant paraules d’Artur Mas el desembre de 2008, va dir, dirigint-se als nouscatalans: “només us demanem que estimeu Catalunya. La gent que heu vingut de fora heu de compartir l’amor pel vostre país amb l’estimació a la pàtria d’acollida”. Per a ell, tots els que han vingut de fora han de esdevenir catalans. No va tenir manies a l’hora de dir que “la violència no és cap valor a casa nostra, el maltractament de dones i la seva consideració inferior són valors que no són benvinguts a Catalunya”. Va demanar també igualtat d'oportunitats per a tothom que viu a Catalunya.

En la part final de la conferència, Colom va enumerar les principals propostes que posa sobre la taula per un canvi a Catalunya, totes elles en el marc del Pacte Nacional de la Immigració. Les principals són:. “Traspàs de totes les competències d’immigració a la Generalitat de Catalunya; donar més recursos als ajuntaments perquè puguin desenvolupar polítiques d’acollida; dotar d’un rang superior i de més recursos als organismes de la Generalitat que gestionen la immigració; creació d’una escola professional d’immigració; compromís de tots els joves (siguin nouvinguts, siguin nascuts a Catalunya) a fer un voluntariat de compromís amb Catalunya; escoles d’acollida amb més recursos; impuls als cursos de català i a les parelles lingüístiques, visualitzar la presència de nous catalans en el teixit social català així com en els mitjans de comunicació; acabar amb els guetos urbanístics; crear una nova interlocució més ampliada del culte musulmà”.

Va demanar als recentment arribats al país que siguin “actors del canvi que s’acosta a Catalunya” i que confiïn en el catalanisme que és qui els pot garantir el seu futur i el del seus fills.

L’acte, que va acabar amb el públic dret mentre cantava els segadors, va ser també un acte de reivindicació nacional, com correspon a un activista per a la independència de Catalunya. Això sí, ara que el conec una mica més, puc dir que és un independentista que toca de peus a terra.