No en tenia prou amb l’enrenou per la desproporcionada i salvatge càrrega dels mossos que, per veure si podia desviar l’atenció, el conseller Saura n’ha fet una altra. Trencant totes les estratègies utilitzades fins ara pels governs de Catalunya i Espanya, el Sr. Saura es tira de la moto pel seu compte i anuncia les quantitats donades des de Madrid pel que fa al finançament. Ho fa sense que ningú li demani i en mig d’una roda de premsa pels fets ocorreguts en el desallotjament de la UB per part del mossos.La sortida del conseller acorralat pels periodistes, alguns d’ells víctimes de la policia el dia anterior, pot costar molt cara a Catalunya. És evident que l’import anunciat no resolt res i no compleix l’Estatut, però, davant la possibilitat de ser acusat de claudicar davant Catalunya per la resta de l’Estat, ara, el govern de Zapatero està atrapat. Aquest és el favor que ens ha fet el conseller.
No és la primera “posa de pota”. Pel que fa al finançament només hem de recordar les ganes de protagonisme de Saura pactant unilateralment amb la vicepresidenta De la Vega, tot i que el conseller de finances no és pas ell, i, fa poc, Saura participava en una manifestació causant un conflicte amb Israel, obligant a intervenir al president Montilla.
Si ell no plega, potser que algú es plantegi suggerir-li. Sempre és més digne la dimissió, però també hi ha l’alternativa de cessament. El país no pot aguantar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada