Aquest matí a Barcelona
La mort sobtada, la que ningú espera és sempre una tragèdia per una família, però la mort d’uns infants de menys de dotze anys que avui han sortit de casa per anar fer esport, com segurament feien cada dissabte, és horrible.
Els arbres trencats, els contenidors tombats, les senyals per terra, tot això d’aquí quatre dies serà anècdota. Formaran part d’algun informe de destroces materials i se’n farà la reposició. Però la vida d’una dona al Poble Nou, la de dos homes al Baix Llobregat i, d’un forma especial, la dels quatre nens de Sant Boi, que tenia tota la vida per davant, no tenen compensació possible.
Condol, minuts de silenci, dies de dol, són formes d’expressar els nostres sentiments i ens ajuden a estar més units, però,, per desgracia, no resoldran res. En aquest moment, el meu primer sentiment és d’absoluta impotència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada