Tropes franquistes desfilant el 26 de gener de 1939 a BarcelonaAvui es compleixen 70 anys que, cap a les cinc de la tarda, les tropes franquistes, acompanyades de soldats italians, entraven a Mataró. Van ser rebudes a la Rambla per una multitud de persones contentes perquè la guerra havia acabat. Tot i que, alguns havien fugit pocs dies abans cap a la frontera francesa i altres restaven amagats per por a les previsibles represàlies, doncs els guanyadors no trigarien gaire a trobar, amb l’ajut d’uns quants delators, en molts casos per enveges o rancúnies personals, als que havien col·laborat amb la república.
Després de tres anys de guerra civil era normal que la majoria desitgessin el final, però el que ningú devia preveure és la dictadura que, com la majoria d’aquestes règims, es sustentava per la por. Dictadura que va durar més de quaranta-cinc anys.
Afortunadament, ara tot forma part de la història, però només fa 70 anys d’aquell 27 de gener de 1939 i tot just en va fer trenta de l’actual Constitució, que, amb els seus molts defectes, els quals som molts que creiem que ha arribat l’hora de resoldre, va suposar el retorn de les llibertats més essencials. Tot i així, aquestes llibertats no són suficients per reconèixer que a l’Estat espanyol hi conviuen diferents nacions, les quals tenen dret a obtenir el màxim grau d’autogovern.
Setanta anys són molts per a la vida d’una persona, però no són res per a la història d’un país. És per això que hem d’estar esperançats i seguir treballant perquè un dia els catalans tinguin l’absoluta llibertat per decidir el seu futur i que ningú s’escandalitzi quan alguns diguem que volem un Estat Propi.
Podeu llegir l’article de Teresa Márquez que, sobre l’aniversari, publica avui el diari El Punt.
Després de tres anys de guerra civil era normal que la majoria desitgessin el final, però el que ningú devia preveure és la dictadura que, com la majoria d’aquestes règims, es sustentava per la por. Dictadura que va durar més de quaranta-cinc anys.
Afortunadament, ara tot forma part de la història, però només fa 70 anys d’aquell 27 de gener de 1939 i tot just en va fer trenta de l’actual Constitució, que, amb els seus molts defectes, els quals som molts que creiem que ha arribat l’hora de resoldre, va suposar el retorn de les llibertats més essencials. Tot i així, aquestes llibertats no són suficients per reconèixer que a l’Estat espanyol hi conviuen diferents nacions, les quals tenen dret a obtenir el màxim grau d’autogovern.
Setanta anys són molts per a la vida d’una persona, però no són res per a la història d’un país. És per això que hem d’estar esperançats i seguir treballant perquè un dia els catalans tinguin l’absoluta llibertat per decidir el seu futur i que ningú s’escandalitzi quan alguns diguem que volem un Estat Propi.
Podeu llegir l’article de Teresa Márquez que, sobre l’aniversari, publica avui el diari El Punt.
.
Publicat a "El Far del Maresme"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada