Els moments difícils (i la crisi econòmica que patim ho és) poden portar trencaments en societats que fa anys que funcionaven sense problemes, però també cohesionar equips que treballen plegats davant l’adversitat. En les relacions personals passa el mateix, n’hi ha que no suporten els primers problemes i es trenquen, mentre que d’altres en surten reforçades.La política, especialment la local, no té perquè ser una excepció. Les decisions preses unilateralment en moments difícils poden portar al distanciament definitiu, mentre que l’acostament i la reclamada transparència poden obtenir la corresponsabilitat i l’entesa.
El proper Ple no es presenta massa bé per aconseguir aquests objectius, però això tampoc s’aconsegueix un dia per l’altre. En tot cas, el 2009 serà l’any del pas de l’equador de la legislatura i el que no es faci ara serà difícil fer-ho més endavant, atès que la dinàmica preelectoral que seguirà ho farà pràcticament impossible.
Tampoc ajudarà a crear bon ambient la vista dels camions carregats amb els quaranta-cinc bocins de Can Fàbrergas i de Caralt desfilant per les rondes, així com la necessitat d’aclarir els números de PUMSA, però, estem allà mateix, només hi ha una solució: afrontar els problemes de cara, exposar clarament totes les possibilitats i compartir solucions. Sabrà el Govern aprofitar aquesta oportunitat? És difícil, però encara hi som a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada