19/8/08

Puyal i les crostes

He de reconèixer que hi ha vegades que escoltar les retransmissions dels partits de futbol que fa en Puyal em posa una mica nerviós. Especialment quan s’embranca amb els seus comentaris històrics i les seves estadístiques, mentre sembla que al camp no hi passi absolutament res. Però estic segur que justament és això el que agrada a molts afeccionats al futbol, sobretot quan el partit té un punt d’avorrit. Malgrat això, li reconec un do especial per fer vibrar, en determinats moments, les persones que no estan veient el que passa. Per posar un exemple només hem de recordar el gol de Messi al Getafe la temporada 2006/2007.

Però Puyal és molt més que un locutor esportiu, ha col·laborat i col·labora de manera molt decisiva a la normalització del català, utilitzant-lo sense complexes des de fa molts anys i enriquint el vocabulari amb nous mots, és per això que es mereix
l’homenatge que ahir se li va fer en el marc de l’UCE, quan se li va lliurar el Premi Canigó, que distingeix les persones més compromeses amb els Països Catalans. Però també són molt significatives les referències que durant l’acte va fer Antoni Bassas a la lluita de Puyal contra la crosta del sectarisme i la mediocritat. No se’ns ha d’escapar el doble sentit de Bassas, l’Antoni, en utilitzar aquesta paraula.

Sigui com sigui, merescut l’homenatge a Puyal i tant de bo que el puguem veure molt aviat en nous projectes i un d’aquest sigui “impulsar un grup privat de comunicació a Catalunya que respecti els principis i les característiques dels catalans

Cap comentari: