L’incompliment de Zapatero i el PSOE pel que fa a tancar una nova fórmula de finançament de la Generalitat de Catalunya en base al que diu l’Estatut de 2006 és una evidència. Doncs l’Estatut, a més de definir les bases de com ha de ser aquest nou finançament, fixa també un termini de dos anys per tancar-lo, termini que finalitzava el passat dia 9 d’agost.A ningú se li pot escapar la importància que té per a Catalunya avançar en el terreny del finançament de la Generalitat, i fixar una fórmula que no depengui de les necessitats de pacte del govern central de torn, com ha passat fins ara. Molts hauríem volgut que el nou Estatut ens equiparés a Euskadi i Catalunya gaudís també de concert econòmic, però el PSOE, malgrat les promeses de ZP d’aprovar el text que sortís del Parlament, no va donar-hi suport, produint-se en el període de debat al Congrés del nou text la veritable negociació de com havia de ser aquest finançament.
Però avui, quan semblava que les forces polítiques catalanes feien front comú, inclòs el PSC, encara que amb una certa incomoditat d’alguns dels seus membres, i les mirades només es dirigien a CiU, qüestionant el seu suport al tripartit, surt el Sr. Saura i a canvi d’un titular de diari anunciant un acord fet en secret li posa fàcil al Sr. Zapatero, donant-li tres mesos més de marge. Tres mesos durant els quals també s’haurà de parlar de pressupostos, tan de la Generalitat com de l’Estat, per la qual cosa, a més, desarma la part catalana de la negociació.
Però Saura i ICV poden estar contents, a més d’un titular han aconseguit ser els protagonistes d’un penós espectacle. A més de la sensació que s’han venut per un plat de macarrons han recuperat la pitjor imatge del tripartit català. Què hem fet per merèixer això?
1 comentari:
Aquesta mateixa pregunta ens la preguntem sovint molts i moltes militans d'ICV, que hem fet per mereixe'ns aquests dirigents?
Salut i revolta.
M.N.
Publica un comentari a l'entrada