Em resistia a parlar del partit que diumenge va enfrontar la selecció espanyola a l’alemanya en la final de l’Eurocopa de futbol, però ja no me’n puc estar més.
La meva selecció nacional és la de Catalunya, no crec que això sorprengui als que em coneixen, però quan aquesta no juga, que de fet no li permeten fer-ho a cap competició oficial, no puc evitar tenir simpatia per un dels equips que juguen. Diumenge passat, com la majoria de catalans, per pertinença a un Estat i perquè a l’equip hi havia un nombre important de jugadors catalans, la meva preferència era que guanyes Espanya.
La meva selecció nacional és la de Catalunya, no crec que això sorprengui als que em coneixen, però quan aquesta no juga, que de fet no li permeten fer-ho a cap competició oficial, no puc evitar tenir simpatia per un dels equips que juguen. Diumenge passat, com la majoria de catalans, per pertinença a un Estat i perquè a l’equip hi havia un nombre important de jugadors catalans, la meva preferència era que guanyes Espanya.
.
Madrid (20:00h.)
Barcelona (23:30h.)
Mataró (23:30h.)
Una vegada deixada clara aquesta postura personal, he de dir, però, que no entenc l’exhibició de banderes amb un brau o amb l’àliga inconstitucional per les nostres ciutats. A 2/4 de 9 del vespre de diumenge deixava Madrid i als entorns de l’estació d’Atocha feia estona que es veien els mateixos símbols, vaig pensar que això només passaria allà i que quan arribes a Catalunya l’ambient seria diferent. Però tres hores més tard, amb el partit acabat, arribàvem a Barcelona i la sortida de l’estació de Sants, molt propera a la plaça d’Espanya, va ser espectacular. Hi havia les mateixes banderes i els mateixos crits. Mataró no va ser cap excepció, uns joves em volien obligar a tocar el claxon, mentre ells lluïen les banderes que abans he dit, i dilluns podíem llegir que la policia s’havia vist amb l’obligació d’actuar. Però la gota que ha fet vessar el got ha estat la notícia que el cap de policia de Barcelona ha perdut la melsa a causa dels incidents provocats pels seguidors espanyols. No cal que us expliqui els crits que es sentien en contra de Catalunya, motiu pel qual cap dels que estaven allà pot justificar, per a mi, que la seva presència era merament esportiva.
Sincerament, crec que són fets que no podem passar per alt. Hem de ser conscients que aquesta gent també són catalans, malgrat la seva actitud sigui de provocació i enfrontament. Alguna cosa no estem fent bé, però, davant d’això, també entenc perquè alguns preferien que guanyes alemanya.
Sincerament, crec que són fets que no podem passar per alt. Hem de ser conscients que aquesta gent també són catalans, malgrat la seva actitud sigui de provocació i enfrontament. Alguna cosa no estem fent bé, però, davant d’això, també entenc perquè alguns preferien que guanyes alemanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada