Si en el balanç del, ja llunyà, 2007 tothom coincidia en dir que el tema estrella havia estat el de la Nau de Can Fábregas i de Caralt i la proposta del seu trasllat, el 2008 va pel mateix camí.
Les coses s’estan embolicant. Hem passat un mes parlant del presumpte manifest d’uns presidents d’entitats veïnals, tema encara no tancat, i quan tots pensàvem que no se’n podien fer de més grosses, La Plataforma ens posa damunt la taula un document on es diu que els propietaris majoritaris de l’Illa són oncles de l’actual Regidor d’Urbanisme.
I ara què? Més informes? Més justificacions i defenses basades en arguments administratius?
Evidentment que els familiars dels que decidim fer política no poden quedar al marge de la societat i pagar-ne els plats trencat, però el polític ha de donar la cara, parlar clar i no amagar res. No hauria estat el primer en absentar-se d’una votació per motius de parentesc amb els implicats en l’afer que s’aprovava.
Un fet com aquest s’ha de posar sobre la taula el primer dia, mantenir-se al marge i no despertar cap sospita, que ja és difícil. Però quan s’amaga, al marge del que puguin dir els juristes, la sensació que queda és la d’un comportament dubtós. Comportament que, passi el que passi, a la llarga fa mal.
El secretari i els lletrats han d’aclarir les responsabilitats administratives, però les responsabilitats polítiques hi són. Encara que el Sr. Alcalde pugui dir que totes les opinions són igualment respectables i es posi al costat del Regidor, el que és realment important és que pensa el ciutadà, que, per desgràcia, amb fets com aquest creu que no val la pena anar a votar. Però, sense posar en dubte l’honorabilitat de ningú, no tothom actua de la mateixa manera.
Les coses s’estan embolicant. Hem passat un mes parlant del presumpte manifest d’uns presidents d’entitats veïnals, tema encara no tancat, i quan tots pensàvem que no se’n podien fer de més grosses, La Plataforma ens posa damunt la taula un document on es diu que els propietaris majoritaris de l’Illa són oncles de l’actual Regidor d’Urbanisme.
I ara què? Més informes? Més justificacions i defenses basades en arguments administratius?
Evidentment que els familiars dels que decidim fer política no poden quedar al marge de la societat i pagar-ne els plats trencat, però el polític ha de donar la cara, parlar clar i no amagar res. No hauria estat el primer en absentar-se d’una votació per motius de parentesc amb els implicats en l’afer que s’aprovava.
Un fet com aquest s’ha de posar sobre la taula el primer dia, mantenir-se al marge i no despertar cap sospita, que ja és difícil. Però quan s’amaga, al marge del que puguin dir els juristes, la sensació que queda és la d’un comportament dubtós. Comportament que, passi el que passi, a la llarga fa mal.
El secretari i els lletrats han d’aclarir les responsabilitats administratives, però les responsabilitats polítiques hi són. Encara que el Sr. Alcalde pugui dir que totes les opinions són igualment respectables i es posi al costat del Regidor, el que és realment important és que pensa el ciutadà, que, per desgràcia, amb fets com aquest creu que no val la pena anar a votar. Però, sense posar en dubte l’honorabilitat de ningú, no tothom actua de la mateixa manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada