La força mediàtica d’un govern que porta vint-i-vuit anys al poder no aconseguirà enganyar als ciutadans. El pressupost no aporta cap novetat, res que il·lusioni, i el repàs que va fer ahir en Joan en el seu discurs ho deixa molt clar.
El silenci i les primeres mirades entre els membres del govern, quan només feia dos minuts que el nostre cap de grup havia començat la seva intervenció, demostraven que ja començaven a adonar-se que els cauria a sobre un bon xàfec. Als set minuts, l’alcalde remenava tots els seus papers buscant justificacions, mentre la regidora de Serveis Centrals esperava rebre indicacions del portaveu socialista. Un a un, anaven despertant i semblaven temer ser els propers en el repàs exhaustiu de totes i cadascuna de les àrees. Ara la regidora responsable d’hisenda cercava consell amb els que tenia al costat i al regidor de cultura se’l veia tocat. L’alcalde havia deixat de cercar papers i no parava d’escriure, mentre la presidenta de l’IMPEM volia somriure com si no passes res, però no podia davant la demostració de que la seva àrea és completament inútil i només s’explica per la distribució de poder i la recerca del lluïment que no s’aconsegueix.
És una llàstima que la resposta del portaveu socialista perseguís la confrontació i que el que més preocupi a l’alcalde és justificar-se per no tenir els papers a punt, anant completament a remolc dels fets objectius.
M’agradaria veure com, després d’una profunda reflexió, els que tenen el poder en aquest moment, els únics amb capacitat per fer-ho, se’n adonen que per liderar les capacitats de la nostra ciutat cal el treball conjunt de totes les forces, cadascuna al seu lloc i amb tots els mitjans necessaris per treballar i l’obligat respecte als demés (obligat perquè, en definitiva, és respecte als ciutadans).
El silenci i les primeres mirades entre els membres del govern, quan només feia dos minuts que el nostre cap de grup havia començat la seva intervenció, demostraven que ja començaven a adonar-se que els cauria a sobre un bon xàfec. Als set minuts, l’alcalde remenava tots els seus papers buscant justificacions, mentre la regidora de Serveis Centrals esperava rebre indicacions del portaveu socialista. Un a un, anaven despertant i semblaven temer ser els propers en el repàs exhaustiu de totes i cadascuna de les àrees. Ara la regidora responsable d’hisenda cercava consell amb els que tenia al costat i al regidor de cultura se’l veia tocat. L’alcalde havia deixat de cercar papers i no parava d’escriure, mentre la presidenta de l’IMPEM volia somriure com si no passes res, però no podia davant la demostració de que la seva àrea és completament inútil i només s’explica per la distribució de poder i la recerca del lluïment que no s’aconsegueix.
És una llàstima que la resposta del portaveu socialista perseguís la confrontació i que el que més preocupi a l’alcalde és justificar-se per no tenir els papers a punt, anant completament a remolc dels fets objectius.
M’agradaria veure com, després d’una profunda reflexió, els que tenen el poder en aquest moment, els únics amb capacitat per fer-ho, se’n adonen que per liderar les capacitats de la nostra ciutat cal el treball conjunt de totes les forces, cadascuna al seu lloc i amb tots els mitjans necessaris per treballar i l’obligat respecte als demés (obligat perquè, en definitiva, és respecte als ciutadans).
2 comentaris:
maquilla, maquilla! ja,ja,ja que l'oratòria tampoc és un fort del teu jefe neocon!
caputxeta vermella: més val tenir falta d'oratòria que d'alçada, política, esclar!
Publica un comentari a l'entrada