31/7/06

SOM AIXÍ !

No ho he entès mai, encara que sempre ha estat igual, som així! Malgrat ser una Federació de dos partits sobirans, electoralment som una sola cosa i crec que, si es vol vendre una marca, no si val despistar el personal.

Els companys no ho veuen com jo i, deu ser per això que, Josep Antoni Duran i Lleida
ha presentat les llistes de les quatre circumscripcions catalanes que es presentaran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Primer he pensat que, com a Secretari General, li havien encarregat presentar les llistes de CiU i m’havia passat per alt que s’haguessin aprovat, però és que presenta les llistes d’Unió. A més, presenta unes llistes a les que ell no anirà.

28/7/06

COL·LABORACIÓ I SOLIDARITAT CIUTADANA

Fa molts dies que no escrivia res. La feina endarrerida d’una setmana fora i les Santes, barrejades amb el cansament que porta la calor, han fet que escriure al bloc hagi quedat abandonat. Però ahir va passar una cosa que necessito comentar. De fet ho vaig fer immediatament, però vull deixar-ne constància aquí.

Després hem pogut saber que va ser un desgraciat accident, que va causar la mort d’un treballador de la construcció, però ahir ningú sabia que passava. Només quedava en Robafaves a la Riera, les altres figures ja eren dins de l’Ajuntament, quan van aparèixer dues ambulàncies. Una venia de la part alta de la Riera i l’altra del carrer Sant Josep. Si haguéssim de fer crítica política, preguntaríem que passa amb tots els Plans de Seguretat Ciutadana, com és que no van venir per baix com els bombers o perquè els primers sorpresos eren els agents de la Policia Local que eren allà, però això queda en segon terme. El que realment va ser sorprenent i impressionant és la reacció espontània de les persones que estaven presenciant la Dormida, inclosos els més petits. En molt poc temps, en Robafaves deixava de ballar i es va fer un passadís, es van obrir les tanques i les dues ambulàncies van passar. A continuació tot va tornar a la normalitat, malgrat la sorpresa i la preocupació pel que podia haver passat al carrer Pujol.

En una societat on sembla que tots anem a la nostra i ens despreocupem dels problemes dels altres, ahir les persones que gaudien de la Festa Major van donar una mostra impressionant de civisme, solidaritat i col·laboració espontània.

8/7/06

UNS QUANTS DIES FORA

Darrerament he baixat una mica el ritme. Per diverses raons, des de fa uns dies, no he pogut escriure amb tanta regularitat en el meu racó de la xarxa. Ara, a més, s’hi afegeix un viatge d’una setmana al Senegal. Això farà que fins el proper dia 17 de juliol no pugui connectar-me, però espero tornar amb moltes experiències per explicar i algunes reflexions per fer.

7/7/06

DARRER PLE ABANS DE LES SANTES

L’única cosa extraordinària del Ple d’avui ha estat la presa de possessió d’un nou regidor d’ERC. Tot i que, en aquest mandat, és la cinquena substitució, la quarta pel govern. En qualsevol organització els canvis no programats causen perjudicis i desorientació i el govern de la ciutat no és cap excepció. Aquesta vegada, però, han intentat que passi desapercebut, no podien fer altra cosa després de la crisi de l’IMPEM i la dimissió d’Antoni Civit a causa de les denúncies del seu propi càrrec de confiança.

Qualsevol tema és important pel desenvolupament de la ciutat, però hem passat una cessió més sense cap punt al que calgui fer una menció especial. La resposta preparada i llegida, tirant pilotes fora, de la presidenta de l’IMPEM a la pregunta del company Josep Lluís Martí sobre l’obertura del comerç el dilluns de la Fira, ha estat un insult a la intel·ligència de tots els presents. Segurament ens hi haurem d’anar acostumant, perquè, tal com gestiona els temes la regidora, no serà la darrera vegada que se li demanaran explicacions.

També
ha quedat en evidència el president del Patronat Municipal de Cultura. Ha tingut raó la Ma. José Recoder quan li ha vingut a dir que s’ho faci mirar si amb tota la maquinària municipal i el departament de comunicació al seu servei, un blog i quatre e-mails fan perillar les relacions amb els promotors d’un Fons d’Art per a Ca l’Arenas.

3/7/06

COMENCEM EL JULIOL

Comença el mes de juliol i estrenem nou horari. Al marge de les voluntats, intencionalitats, o interessos del polític/a de torn, la veritat és que quan vols vendre t’has d’anar adaptant a l’horari dels possibles clients. Els mesos de juliol i agost són fluixos en vendes de material d’oficina i escolar, mentre que, després, el setembre i l’octubre es preveuen més moguts. És per això que hem decidit tancar els dissabtes a la tarda des d’ara fins passada la Mare de Déu d’agost, de la mateixa manera que al setembre ens plantejarem ampliar horaris.

Primer dia de rebaixes
Feia temps que no ho feia, a més, m’hagués agradat assistir a la inauguració del Centre d’Art Germans Arenas, però va ser una excusa per fer una cosa junts una tarda de juliol. Tota la família vam anar junts de rebaixes, primer, el sector femení per una banda i el masculí per una altra, vam quedar per berenar i vam seguir junts. En Jordi es va comprar, amb la complicitat de la seva germana, la seva primera corbata en propietat. A mi me les fan comprar amb ninotets i la seva és llisa, però molt bonica. Tothom es va firar una mica, ens ho vam passar bé, encara que vam acabar molt cansats.

Fent hores de vol
Avui, dos de juliol, és l’aniversari de la
Rosa. Fa setze anys i ha convidat als seus amics i amigues. Ens va demanar poder tenir la casa per ells, tot sols. Tot i el perill que comporta deixar vuit adolescents, nois i noies, sols durant unes hores, ho vam fer. Això ens va permetre fer una bona excursió en cotxe i xofer. En Jordi, amb el cotxe que té a mitges amb la seva mare, ens va portar al lloc on l’esplai ha de fer-hi els campaments d’estiu, d’aquesta manera, quan arribi del Senegal, podrà anar-hi sol i sumar-se a la colla. Cada dia ho fa millor, però encara necessita practicar una mica més per agafar confiança.