Sempre he admirat Salvador Sostres per com escriu. Abans me’l llegia a diari, però fa temps que em vaig avorrir del seu contingut barroer i masclista. No n’hi ha prou d’escriure bé, és tan o més important el contingut del que s’escriu.
Avui, a la seva columna diària al diari Avui, escriu un article que titula “Solidari però no idiota”. Estic d’acord amb ell pel que fa a l’eficàcia dels religiosos i religioses que treballen al tercer món, no només a l’Àfrica, sinó també a altres indrets d’Àsia i Amèrica, fins i tot a casa nostra, a l’anomenat quart món. També estic d’acord en la tasca que realitza la Fundació Umbele, col·laborant en projectes que desenvolupen els religiosos a l’Àfrica. Segurament, el fet de que el seu president, el professor mediatic i directiu del Barça, Sr. Sala Martín, tingui un oncle escolapi, que si no ho tinc mal entès ara és al Camerun, hi té molt a veure.
No està bé que el Sr. Sostres, segurament sortint d’un d’aquest restaurants tan cars dels que presumeix ser client, afirmi que: “bona part dels diners que es donen a la majoria d’oenagés es perden pel camí”. No hi ha dret que parli de les altres entitats i digui que: “els bons sentiments solen ser els més perillosos quan no hi ha intel·ligència i el gran perill és la ineficàcia”. No cal ser professor d’economia als Estats Units per ser intel·ligent i eficaç, com no cal ser amic d’en David Madí per ser convergent. Hi ha moltes entitats, dirigides per persones compromeses, que treballen amb eficàcia al costat de la Fundació Umbele i en molts casos col·laborant amb ells.
