El diari d’avui, com ho està fent els darrers dies, parlava de les mesures que el Govern de l’Estat està prenent per “lluitar contra la Immigració” que arriba a les Canàries des de les costes de Mauritània i el Senegal. Parlava del pla Àfrica 2006-2008, del ministeri d'Afers Estrangers, que vol reforçar la presència diplomàtica espanyola a Àfrica per limitar els èxodes massius de població que intenta arribar a Europa entrant per les Canàries. Un altre dels objectius és tancar acords de repatriació amb el màxim nombre de països. Mentre tant, el PP aprofita per carregar contra la política d'immigració dels socialistes. Però es parla molt poc de les víctimes mortals d’aquest èxode i de les persones que han perdut tot el que tenien o s’han endeutat per tota la seva vida per pagar el viatge i acabaran essent repatriats.No hi entenc res de política internacional, i la meva relació amb el món de la Cooperació i la Solidaritat és només de voluntariat, però penso que la solució a aquest fenomen està en els països d’origen dels immigrants, millor dit, en reduir la gran diferència entre el nivell de vida a Europa o Amèrica del Nord i als països anomenats del Tercer Món. La Vanguardia parlava també dels problemes de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, concretament de Tijuana.
Fins ara ens hem dedicat a viure bé explotant els recursos d’altres països que no tenien mitjans per fer-ho ells mateixos, però realment són ells els rics en matèries primeres, no nosaltres. Crec que només podrem cercar solució als grans moviments de població quan comencem a treballar per un veritable equilibri econòmic. D’això n’hem de ser tots conscients i exigir als nostres governants que actuïn en conseqüència i de manera consensuada, no utilitzant la desgracia de moltes persones per fer erosió política.
